Salvador Vendrell publica «Spaccanapoli», una visió personal de Nàpols

El llibre segueix la línia clàssica de la literatura de viatges i combina la cultura i el bon humor

per NLV

Cultura, InfoLlibres

«Spaccanapoli», de Salvador Vendrell, davant d'una foto de Joan Fuster i l'autor del llibre
«Spaccanapoli», de Salvador Vendrell, davant d'una foto de Joan Fuster i l'autor del llibre

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha publicat Spaccanapoli, de l’escriptor i col·laborador de Nosaltres La Veu i La Veu dels Llibres Salvador Vendrell (Fortaleny, la Ribera Baixa, 1958). L’obra és el seté volum de la col·lecció Moment Memorialística, dirigida pel també escriptor Xavier Serra, amb el propòsit de difondre i promoure la literatura, i en la qual s’han publicat dietaris i memòries de Joan Pellicer, Josep Piera o Enric Banyuls, entre altres autors.

A partir d’un viatge a Nàpols i mantenint-se dins de la línia clàssica de la literatura de viatges, en què s’enllacen les descripcions, les notícies erudites i les experiències i les reflexions de l’autor, Spaccanapoli té l'encert narratiu d’estar construïda sobre el contrast de dues veus difícilment classificables, que combinen la cultura i el bon humor, la curiositat pel passat compartit pels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa i les ganes d’aprofitar els plaers senzills que s’ofereixen als viatgers sense pressa.

 Spaccanapoli ofereix una visió personal i amena del Nàpols de hui, amb referències curioses i ben dosificades a la ciutat que visitaren Goethe, Josep Pla o el marqués de Sade. Tot i que no falten els apunts breus sobre llocs com ara Pompeia, Ercolano, Sorrento o Paestum, l’escenari central del llibre són els carrers, les places, els mercats, les esglésies i els museus de Nàpols, amb les botigues on es venen els cèlebres pessebres napolitans, les pintures del xativí Josep Ribera de la Cartoixa de San Martino, l’arc del triomf que va fer construir Alfons el Magnànim o la mateixa via Spaccanapoli, que divideix en dues meitats el suggestiu laberint de l’antiga urbs.