Cinc cents anys de les Germanies

per Salvador Vendrell

Columnistes

Cinc cents anys de les Germanies
Cinc cents anys de les Germanies

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

De bon matí, camine per vora mar escoltant la novel·la El hombre que amaba a los perros, de Leonardo Padura, a través de l’iPhone i m’entra una piulada de l’amic Toni Furió que m’interromp la lectura en el moment que Ramon Mercader li clava el piolet al cap de Trotski. La piulada deia: «Un magnífic text sobre les Germanies i l’ensenyament de la història a Mallorca. I al País Valencià? Per què no commemora la Generalitat els cinc-cents anys de la Germania? Perquè no convé? Per pura ignorància o per "burrera"?». Òbric l’enllaç que acompanya el text i té molta raó Furió. Es tracta d’un magnífic text de Bartomeu Mestre i Sureda sobre la importància de la història i de la memòria colonitzada i cita Raimon: «A escola et robaren la memòria» (...) «L’escola és clau. Molt més encara. Si parlam de combatre la desmemòria, és la clau. Ja vaig referir-me a l’assignatura d’Història en el batxiller franquista a Mallorca, on els llibres d’Álvaro Santamaría Arández (1917-2004) ens informaven dels comuneros i no de la Germania». Quina és la situació d’ara? Diu que la història del nostre país ha entrat en les aules però de manera pobra. No s’ha incorporat com Déu mana als currículums escolars. I posa l’exemple de la commemoració dels 500 anys de la Germania a Mallorca:

«Ara fa exactament mig any de l’inici de la commemoració dels 500 anys de l’aixecament de la Germania. No passa setmana que no hi hagi arreu de Mallorca dos o tres actes com a poc i, a vegades, coincidint en dia i hora. La programació d’activitats no té aturall i està previst que ompli el calendari més enllà del 2021. Conferències, taules rodones, llibres, discs, exposicions, una simfonia, un documental, mocions als ajuntaments i al Parlament, inauguració de memorials… Mai a la història s’havia parlat tant de la Germania de Mallorca. Mai s’havia qüestionat tant, amb arguments i documents, el discurs oficial que, escrit pels vencedors, ha maldat per denigrar la revolució mallorquina i els seus líders.»

Sembla que és un èxit la commemoració de Germania 500 que s’inicià amb la lectura a tots els municipis de l’illa d’un manifest reivindicatiu d’aquell esdeveniment de la nostra història. Segur que, en acabar la commemoració, deu ser difícil trobar gent que, a Mallorca, no haja sentit parlar mai de la Germania. El personal que ha acudit als actes, però, es queixava que no havien estudiat els fets a l’escola. I la veritat és que, si el personal no coneix aquest episodi i altres, com ara la Batalla d’Almansa, és, «senzillament, perquè els han ocultat deliberadament. La culpa no és de l’escola en abstracte, sinó dels qui fan els programes escolars». I qui els fa? Feu un exercici molt facilet: pregunteu als vostres fills estudiants —si en teniu— si saben què van ser les Germanies. Segur que ni idea... I això vol dir que alguna cosa falla en el nostre sistema educatiu. Bé, en definitiva, es tracta d’una commemoració que, a Mallorca, ha tingut moltes activitats, però que segons l’autor del text no s’ha estudiat prou en l’escola.

No és això, però el que volia remarcar Furió amb la seua piulada. La piulada de Furió era un retret a les nostres autoritats —les valencianes— per oblidar-se de commemorar els 500 anys de les Germanies i poder recordar Vicent Peris, l’Encobert... I, sobretot, com es va accelerar el procés centralitzador i com es reduïren els drets del poble valencià. No és casual que dos grups que s’oposaren de manera contundent al franquisme recuperaren el nom d’aquella revolta: Nova Germania i Germania Socialista.

Després de llegir la piulada de Furió i l’article que recomanava, li vaig telefonar: «Toni, què et passa amb lo nostre President? Estàs enfadat?» La contestació va ser immediata: «Home, a Mallorca, fan un fum d’actes sobre la Germania i ací, al País Valencià, res. Ni des del punt de vista nacional, ni de classe. Ja no feren res en la celebració del centenari de la batalla d’Almansa. S’entén, era un Govern del PP, però, ara, amb l’esquerra en la Generalitat, no té sentit». Té més raó que un sant Toni Furió. L’únic acte d’aquest any que conec que recorda que fa mig mil·lenni de les Germanies valencianes és la publicació de la novel·la Espurna, de Xavier Serra, on apareixen uns amics que militaven en l’organització Germania Socialista i que volien fer una revolució que seria l’hòstia. Com que l’acabe de llegir,  rellegiré la novel·la de Josep Lozano, Crim de Germania, per fer el meu acte de record a la revolta de fa cinc cents anys. Per cert, del grup de Germania Socialista van eixir un bon grapat de trotskos que van fer la seua faena, molt bona faena. No va ser casualitat que Toni Furió fera la seua piulada en el moment que, en el meu iPhone, Ramon Mercader enfonsava el piolet en el cap de Lev Trotski.