Olocau es converteix en un referent de la cultura ibera

El jaciment del Puntal dels Llops i la Casa de la Senyoria es consoliden com a espais culturals d'interés

per NLV

Territori, Cultura

El Puntal dels Llops, Olocau (el Camp de Túria)
El Puntal dels Llops, Olocau (el Camp de Túria)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Olocau, al Camp de Túria, compta amb uns espais que s'han convertit en referents culturals de la cultura ibera gràcies a la gestió de visites guiades que s'ha dut a terme els últims anys mitjançant la col·laboració entre l’Ajuntament i el Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Així, entre el 2013 i el 2019, més de 50.000 visitants han passat per aquests espais i han posicionat la vila en l’àmbit turístic.

D'una banda, el Puntal dels Llops, un dels jaciments arqueològics d'època ibera més importants del País Valencià, és una talaia per a la defensa i la vigilància del territori edetà ocupada entre els segles V i II abans de la nostra era. Ubicada als contraforts meridionals de la Serra Calderona, va ser la residència d’un aristòcrata, membre de l’elit guerrera eqüestre d’Edeta, la seua família i la gent que en depenia. Hi destaca la impressionant muralla, la torre de guaita i un conjunt d’habitacions obertes a un carrer central que recorre longitudinalment l’assentament.

Així mateix, l’existència d’una col·lecció museogràfica d'aquest jaciment a la Casa de la Senyoria completa la informació respecte a la cultura ibera i permet una lectura actualitzada de la investigació sobre aquest període. La col·lecció, centrada en el jaciment del Puntal dels Llops, presenta la vida quotidiana de les persones que van ocupar aquest lloc per mitjà de la informació de les investigacions arqueològiques. 

Casa de la Senyoria, Olocau (el Camp de Túria)

La Casa de la Senyoria és un conjunt monumental declarat Bé d'Interés Cultural el 1998. Consta de dos elements: la Casa Pairal dels comtes d'Olocau i la Torre de Pardines. Aquesta última data del segle XIII i formava part del sistema de vigilància i defensa del Castell del Real i la xicoteta alqueria islàmica. Després de la conquesta de Jaume I, la torre es va reaprofitar en una nova construcció palatina com a eix central del nou edifici.

Les primeres referències sobre la construcció d'una casa al voltant de la torre són del segle XV per part la família Vilaragut, una important família noble valenciana. Amb aquesta remodelació, es va convertir en centre administratiu de la baronia d'Olocau, en substitució del Castell del Real.

Ampliació de la col·lecció museogràfica

Les xifres mostren l’enorme interés despertat pel jaciment i per la col·lecció museogràfica, i evidencien la necessitat de donar resposta a una creixent demanda d’informació. Per això, l'Ajuntament i la Diputació de València estan treballant per millorar l'actual oferta expositiva del municipi, difondre el patrimoni local i, específicament, el patrimoni arqueològic d’època ibèrica. Una millora que contribuirà al desenvolupament local per mitjà del projecte Ruta dels Ibers, i altres iniciatives com la Iberfesta Olocau, que se celebra des del 2013.

El projecte expositiu, redactat i coordinat conjuntament pels tècnics del Museu de Prehistòria de València i pels guies municipals, fa prevaldre l’exposició d’objectes originals del Puntal dels Llops i està previst que acabe aquesta tardor.

Els treballs, que ja s'ha engegat, es concretaran en un atractiu muntatge expositiu a la Casa de la Senyoria, amb un nou disseny de vitrines i de gràfiques en sala. A més, s'ampliaran els continguts i els objectes originals exposats, i es crearà un espai per dur a terme tallers didàctics i la projecció d’un audiovisual. També s'incrementarà la seguretat i l’accessibilitat per a tot tipus de públic. Es tracta, en resum, d’una millora substancial de l’oferta d’oci i turisme cultural existent, una oferta ja consolidada amb el jaciment del Puntal dels Llops visitable.