«Els documents estan en català i no en valencià»: Una notària d’Albaida es nega a donar fe d'una compravenda

Plataforma per la Llengua ha presentat una queixa a l'Oficina de Drets Lingüístics i ha enviat una carta al col·legi de notaris de València

per NLV

Llengua

«Els documents estan en català i no en valencià»: Una notària d’Albaida es nega a donar fe d'una compravenda
«Els documents estan en català i no en valencià»: Una notària d’Albaida es nega a donar fe d'una compravenda

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El passat mes de febrer, l'única notària d'Albaida, Ana Maria Cañada Martí, va intentar ajornar la signatura de la compravenda d'una casa argumentant que alguns dels documents no estaven en «valencià», sinó en «català» i que l'operació no podia tirar endavant, fins que no s'aportara una «traducció oficial». Tant la part venedora com la compradora van manifestar que volien seguir endavant amb l'operació i finalment Cañada va cedir. Tot i això, extralimitant-se en les seues funcions, a l'escriptura de la casa la notària va fer constar, en castellà, les seues reticències: «Jo, la notari, advertisc que els poders autoritzats no estan redactats en idioma oficial a Albaida, la meua residència, per la qual cosa no puc donar FE (sic) ni responc de la seua traducció».

Els representants de la part venedora, els senyors Sempere Securun i els nebots, van acudir a la notaria de la localitat d'Albaida per la signatura de la venda d'una casa familiar. Tots els venedors vivien fora d'aquesta localitat (a França, Barcelona, València i Tarragona). Per aquest motiu van atorgar poders davant diferents notaris de Catalunya en favor de dos dels compareixents, que es van desplaçar a Albaida, per a dur a terme la compravenda.

Plataforma per la Llengua ha presentat una reclamació a l'Oficina de Drets Lingüístics contra l'actuació de la notària d'Albaida i ha enviat una carta al col·legi de notaris de València sobre les irregularitats de l'actuació de Cañada. Cal tenir en compte que hi ha 46 sentències dels tribunals que fonamenten legalment que valencià i català són dues denominacions de la mateixa llengua. Aquestes sentències no sols donen plena validesa a la unitat del valencià/català en l'àmbit universitari, sinó també en tots els altres, i en concret en l'àmbit jurídic i l'administratiu.

A més, tant l'article 142 de la Llei 1/2000, d'Enjudiciament Civil, com l'article 231.4 de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial donen validesa a un document redactat en una llengua oficial coincident en dues comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya i del País Valencià. En concret, tots dos articles estableixen: «Les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. D'ofici es procedirà a la seua traducció quan hagen de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials de la comunitat autònoma, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident».

És per això que l'entitat considera que l'actuació de la notària Cañada contra els drets d'ús del valencià/català era il·legal i contrària a la voluntat i interessos dels clients. De fet, el registrador de la propietat d'Albaida va inscriure normalment l'escriptura de compravenda de la casa, sense fer cap al·lusió al tema de la llengua dels poders notarials. L'actitud d'Ana Maria Cañada era negar i obstaculitzar l'exercici dels drets lingüístics per part dels venedors.