Preparats, apunten, disparen!

per Cristian Perelló Vidal

Veus

Preparats, apunten, disparen!
Preparats, apunten, disparen!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

No descobriré res de nou, i ja em disculparan els escèptics de sempre, si afirme que el franquisme segueix molt present en la nostra societat.

La «modélica transición» va ser més un pacte temporal per evitar mals majors, que un gran acord de pau i prosperitat entre forces polítiques i socials que fins al 20 de novembre de 1975 havien estat bregant, matant i morint.

D'aquest pacte, va sorgir posteriorment tot el sistema jurídic, administratiu i social que tenim actualment. I, ahí està la clau de tot.

Fa poc, el senyor Iván Espinosa de los Monteros, Marqués de Valtierra, i diputat al Congrés espanyol pel partit d'extrema dreta Vox, afirmava que iniciaran una sort de cacera de bruixes contra tota aquella gent que, com jo mateix, i com molts altres, acusen la seua formació filofeixista de ser causants de les agressions feixistes, LGTB-fòbiques, racistes, masclistes i altres pràctiques d'odi i intolerància que estem sofrint.

Aquest senyor ho ha deixat ben clar: si passa alguna cosa, ells no volen saber-ne res, i si tu els acuses, aniran a per tu.

Però, per què ho fan això?, molt senzill. Quan el teu projecte polític beu directament de l'ala més rància i reaccionària del PP, que al seu temps va ser fundat per ministres franquistes i, et dediques en cada intervenció a criminalitzar tot el que no estiga d'acord amb la moral catòlica, els manaments de la CEOE i el més recalcitrant liberalisme, la societat, acaba pagant els plats trencats. Es queixen, pobres ells, que se'ls acusa de feixistes, d'incentivar la violència contra els homosexuals, menors no acompanyats, dones, persones migrades..., però no cal més que escoltar-los uns minuts per vore que quan obrin la boca, puja el pa i algú, en algun lloc, pren la força per, impunement, actuar pel seu compte per «netejar els carrers».

Les víctimes per agressions i assassinats masclistes s'han disparat, la immigració viu atemorida i els atacs homofòbs porten una escalada geomètrica que fa feredat.

I la culpa és d'esta escòria feixista que expulsa bilis per la boca i ompli d'arguments els seus seguidors per prendre's la justícia per la seua mà i fer el que els dona la gana.

Al País Valencià hem viscut i hem patit ja el que és deixar lliure pels carrers el feixisme. Assassinats com els de Guillem Agulló, Davide, Miquel Grau..., atacs amb bombes a Fuster, Enric Valor, atacs a seus polítiques, com la d'Esquerra Republicana a València, i caceres i persecucions constants que mai han deixat de passar.

L'assassinat de desenes de dones, el de Samuel Luiz o l'assalt a l'acte de La Cosa Nostra de Castelló per un home armat, se sumen als nombrosos incidents a trens i metros amb persones migrades... i tot un llarguíssim etcètera que mai acabaríem de relatar.

«El feixisme és la forma que té el capitalisme de protegir-se», ja ho deia Durruti, i ho estem vivint, plenament.

Fa uns dies també, el famosíssim Jorge Javier Vázquez, conegut tertulià de programes de xafardejos, s'emocionava en directe afirmant que tenia por d'eixir al carrer a certes hores i de passar per certs barris. Ell, obertament homosexual, forma part d'un mitjà de comunicació que fa mesos i anys que blanqueja el feixisme. Un dels programes líders de la cadena és «El Programa de Ana Rosa», reconegut espai de mentides i falsedats on han passat des dels líders de Ciudadanos, passant per la més casposa cúpula del PP fins a arribar a Abascal, Ortega Smith o el mateix Espinosa de los Monteros.

Qui sembra la misèria, recull la ràbia, i en eixe moment estem. Els mitjans han anat sembrant, i ara és l'hora de collir. Els resultats electorals parlen per ells mateixos, i no cal ser endeví, per saber que, de moment, no juguen a perdre.

No podem permetre que ens guanyen el carrer, el nostre espai de reivindicació i llibertat, perquè si ho fan, perdrem l'últim vestigi de democràcia que ens va quedant.

Només cal seguir certs fils de Twitter i escoltar certs comentaris on personatges públics, o no tan públics, tenen somnis humits imaginant-nos a tots nosaltres, inconformistes, esquerrans, socialistes, lliurepensadors i rebels, davant d'una tàpia, mentre el tinent de torn clama amb barroera fermesa: «Preparats, apunten, disparen!».

Nostra és la responsabilitat per actuar, per no permetre que els discursos de la violència, l'odi i la intolerància seguisquen ressonant a les nostres televisions, als nostres parlaments i als nostres carrers.

Conscienciem-nos del passat, per evitar que el futur siga com el més fosc dels records.