Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Brussel·les.- Emoció i passió contra la repressió. Així han celebrat la Diada els polítics catalans exiliats a Brussel·les i Anvers, malgrat l'onada que arriba d'Espanya i que intenta dividir el moviment independentista dintre i fora, igual que ha ocorregut en el cas més recent de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Aquest projecte de 1.700 milions d'euros ha fet esclatar les diferències en el si del govern de la Generalitat entre Esquerra Republicana de Catalunya i Junts, com va manifestar Jordi Sánchez, reunit a la capitat belga en unes jornades de treball dels 32 diputats d'aquest darrer partit amb el president i eurodiputat Carles Puigdemont.

«La repressió continua i per això ens hem desplaçat a Brussel·les», va dir Sánchez en el primer acte públic a l'exili després de sortir de la presó i abans de tornar cap a Barcelona. La resta dels diputats es varen quedar, acompanyant el nou delegat del govern de Catalunya davant de la Unió Europea, Gorka Knörr, en un emotiu acte que va fer saltar les llàgrimes dijous passat.

La Diada Nacional de Catalunya a Brussel·les va reunir en un edifici centenari una important representació de la societat civil catalana per homenatjar Pau Casals. La sala Le Bouche à Oreille, a la Place Van Mayel, es va omplir de gom a gom per a fer costat als polítics catalans que encara resten a l'exili. Knörr va donar la benvinguda en llengua occitana i, a continuació, va intervindre l'empresari i periodista Tatxo Benet, representant de l'important grup mediàtic Mediapro.

Però les primeres llàgrimes van saltar quan la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va entonar el «Dolça Catalunya» enmig de la seua salutació, acompanyada pel públic a la sala. La seua veu melodiosa no va rebaixar el discurs de lluita que va transmetre mentre s'adreçava a Puigdemont i als consellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí, presents a la sala. Altres càrrecs polítics varen respondre a la invitació, com els representants del govern de Valònia i de Flandes, la delegació d'Extremadura, el delegat del Consell Balear a Brussel·les, Toni Vicens, i la nova delegada adjunta a Brussel·les, Erika Casajoana, que feia d'amfitriona a l'acte.

De nou les llàgrimes van omplir les galtes dels assistents mentre entonaven «País petit», de Lluís Llach, amb la cantant Beth, que va amenitzar la vetlada. Una copa de cava i pa amb tomaca, entre altres productes de la terra, van fer d'acomiadament als diputats de Junts que sortien corrents per a agafar un vol cap a Catalunya i poder celebrar de nou la Diada a casa.

No acabaven aquí els actes de celebració. Per segon any consecutiu, Anvers acollia la Diada de Catalunya de l'exili, organitzada per les entitats civils ANC Brussel·les i el Casal Català de Brussel·les. La jornada, més reivindicativa comptava amb la presència de representants del Consell per la República Catalana, encapçalats per Carles Puigdemont, acompanyat per Vlaamse Volksbeweging, com a entitat civil flamenca, i els partits independentistes CUP, ERC, JNC i JxC.

L'acte central va ser l'ofrena floral a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marqués de Rubí, un militar que va participar en la guerra de Successió pel bàndol austriacista i es va exiliar tot posant-se a les ordres de l'arxiduc Carles. Va ser governador de la Fortalesa d'Anvers al final de la seua vida i fou enterrat en aquesta ciutat.

Als peus del castell de Steenplein varen parlar el delegat del govern català a Bèlgica, Gorka Knörr; David Fernàndez, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Carles Puigdemont, en representació del Consell per la República. De nou, hi era la delegada adjunta, Erika Casajoana, i el president del Casal català, Llorenç Navarro, la presidenta de l'ANC a Brussel.les, Eva Pruneda, i l'amfitrió a Anvers, Pere Jordi Junqué.

Les paraules de Puigdemont van ser les més reivindicatives, recordant la repressió també a l'exterior amb la «criminalització de l'independentisme per part de l'estat espanyol, encara quatre anys després i sense donar una resposta, una solució política».

Sardanes a Anvers

La tarda va acabar amb sol i sense pluja, malgrat les prediccions, amb música de sardanes interpretada en directe per la Cobla d'Amsterdam. El president Puigdemont va ser qui va arrancar-se a ballar, seguit de la resta d'assistents que sabien com puntejar amb els peus per a seguir el ritme en rogle amb la complexitat que suposa aquest ball.

La jornada va acabar amb un sopar de germanor típicament flamenc, on David Fernández va rebutjar per l'ANC «qualsevol divisió de la societat catalana en un moment tan complicat» i va reivindicar la «capacitat de pressió» de la gent a Catalunya. «I això ho veurem a la Diada, encara que hi ha gent que té por de sortir al carrer per la pandèmia, però encara hi ha més que té ganes de sentir i de xiular i de tocar-nos, per a no oblidar el mandat de l'1 d'octubre», va acabar Fernàndez reivindicant.

Com a cloenda de la Diada a Brussel·les, la tarda de l'11 de setembre, i com cada any, el Manneken Pis es torna a vestir de català, abillat com «el tambor del Bruc», ja habitual en aquesta data, amb el permís de l'Ajuntament de la ciutat. De nou, l'acte reivindicatiu l'ha organitzat el Casal Català a la capital belga, que acaba de complir 90 anys d'història.