Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El debat sobre la creació d'una elèctrica pública a l'Estat ha agafat volada arran de l'increment sense precedents del preu de l'electricitat. Aquest divendres, l'import del MWh al mercat majorista va assolir un nou rècord després de situar-se per sobre els 152 euros. En aquest context, diverses veus s'han posicionat a favor d'aquesta proposta, però la seua aplicació suposaria una gran inversió i seria extremadament complexa, segons els experts. Ho veuen com una mesura a llarg termini i proposen actuar des de la regulació per afavorir la implantació d'energies renovables, una mesura que contribuiria a abaratir la factura de la llum de forma més immediata. 

Quan es parla d'una elèctrica pública, abans cal tindre en compte la seua naturalesa. A l'Estat, el sector energètic té quatre segments: la generació, el transport, la distribució i la comercialització. Dos d'aquests segments –transport i distribució- són activitats regulades i, per tant, no és possible alterar-ne el preu. El transport, que bàsicament s'encarrega de portar l'electricitat de les plantes generadores fins als punts de distribució més propers al consumidor, és una tasca que a l'Estat duu a terme Red Eléctrica en règim de monopoli legal. Això és així perquè seria enormement ineficient construir múltiples línies d'alta tensió que acabaren fent els mateixos recorreguts.

Pel que fa a la distribució –consisteix a transmetre l'energia des de la xarxa de transport fins als punts finals de consum-, aquesta va a càrrec d'empreses privades, tot i que l'usuari no pot escollir qui li presta el servei. 

On sí que pot entrar una empresa pública és en els segments no regulats, que són la comercialització i la generació. En el cas de la comercialització –consisteix a subministrar l'energia elèctrica al consumidor final-, el marge d'incidència d'una companyia de titularitat pública seria pràcticament nul, segons els analistes. Ací, l'empresa en qüestió hauria d'adquirir l'energia en el mercat majorista, que és el que durant els últims dies està patint forts increments de preu. Si el preu de l'electricitat creix en el mercat majorista, l'augment queda reflectit en la tarifa.

El que molta gent es pregunta és si seria possible que una comercialitzadora pública mantinguera uns preus baixos a base d'injeccions de diner públic. «Aquesta pràctica aniria en contra de la normativa comunitària; vulnera el control de les ajudes d'Estat, ja que estaríem parlant d'ajudes incompatibles amb el mercat», apunta l'investigador titular de l'Institut Ostrom, Roger Medina. «Segons el principi de neutralitat competitiva, una empresa pública que opera al mercat no pot ostentar a la vegada funcions de regulador i operador», afegeix.

Per altra banda, cal tenir en compte la forta competència dins el sector comercialitzador. Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), a l'Estat hi ha més de 300 comercialitzadores pel segment domèstic, algunes d'elles públiques, però no han pogut quedar al marge de l'augment de preus. 

Les possibilitats d'una empresa generadora

La generació, juntament amb la comercialització, és un dels segments liberalitzats dins el sector energètic. A diferència de la comercialització, el marge per incidir en els preus del mercat elèctric majorista és bastant més ampli, tot i que també cal temps i una gran inversió, segons els experts. 

En el sistema actual, les empreses de generació presenten les seues ofertes per cada dia i hora del següent dia. Les comercialitzadores, per la seua banda, demanden una quantitat d'energia a un preu concret, basant-se en les previsions de demanda horària. El punt on es troben les corbes d'oferta i demanda és el que determina el preu de l'electricitat. A partir d'aquí, totes les tecnologies que estan per sota el preu marcat produiran electricitat, mentre que la resta quedaran fora. Les primeres que entren en la subhasta són les nuclears, amb uns costos de producció molt més baixos en comparació amb la resta de fonts, seguit de les renovables i, finalment, les centrals de cicle combinat.

Així, una elèctrica pública generadora podria contribuir a reduir el preu de la llum, sempre que apostara per fonts amb menors costos de producció. Els casos d'Itàlia i França ajuden a entendre-ho. A Itàlia, l'empresa més gran del sector energètic és Enel, controlada en un 24% per l'estat. Tot i que el govern té una participació rellevant, el preu del MWh a Itàlia el darrer mes d'agost s'ha situat lleugerament per damunt del de l'estat espanyol. Això s'explica perquè el 40% de l'energia que produeix Enel prové de centrals de cicle combinat, que són les que arrosseguen més costos.

A França, l'empresa líder del sector és Électricité de France (EDF), controlada en un 84% pel govern. A diferència d'Itàlia i de l'Estat, el preu del MWh al país gal aquest mes d'agost es va situar al voltant dels 70 euros per MWh. Això es deu al fet que bona part de l'energia produïda prové de centrals nuclears –EDF opera més de 50 reactors al país-, una energia amb uns costos molt inferiors al cicle combinat.

Recuperar les hidràuliques, una opció a llarg termini

Una de les opcions que més s'ha parlat aquests últims dies és la possibilitat de recuperar les concessions de les hidroelèctriques. Algunes vencen aquest mateix 2021, tot i que per altres caldrà esperar fins al 2031. En aquest cas, una elèctrica pública podria gestionar les preses per modular la política d'oferta, una opció que seria compatible amb la normativa de la competència.

Alhora, una gestió pública de les hidroelèctriques permetria posar fi a una pràctica recurrent durant els últims dies. Aprofitant que els preus al mercat majorista són tan elevats, algunes centrals hidràuliques han incrementat la producció, tot oferint l'energia a un preu lleugerament per sota les centrals de cicle combinat. Així, s'asseguren entrar a la subhasta i, alhora, beneficiar-se d'una sobreretribució (el que s'anomenen beneficis caiguts del cel). Arran d'aquestes pràctiques, es calcula que l'energia hidràulica ha fixat el preu del mercat majorista durant el mes d'agost en més de la meitat de les hores. Aquesta pràctica ja està sent investigada per la CNMC, després que els embassaments de les conques de rius com el Tajo, el Duero o el Miño s'hagen buidat en poc temps.

Tot i que l'opció s'ha posat sobre la taula, caldria molt temps i grans inversions per notar canvis en la factura. «Aquesta no és la solució per a hui, és una solució a mitjà i llarg termini», destaca el secretari general de Facua, Rubén Sánchez. Alhora, cal recordar que el deute públic de l'Estat se situa per sobre el 125%, una situació especialment compromesa per les finances espanyoles. Segons el representant d'aquesta associació de consumidors, la solució passaria per impulsar noves mesures reguladores que cobriren els col·lectius més vulnerables, destinar noves ajudes per impulsar la implantació de renovables o rebaixar l'IVA de la factura de la llum.

La fixació de preus 

Per altra banda, també s'ha parlat de la fixació de preus. La vicepresidenta tercera i Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va tancar la porta a aquesta possibilitat, defensant que no adoptaria mesures «contràries al dret comunitari». En canvi, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va defensar que l'establiment d'un preu màxim de l'energia «és perfectament legal».

El debat és complex, ja que la normativa sí que permet establir mecanismes de suport a famílies amb dificultats (mercat minorista). No obstant això, l'investigador titular de l'Institut Ostrom, Roger Medina, recorda que la llei europea prohibeix «taxativament» preus màxims i mínims al mercat majorista. L'article 10 del reglament 2019/943 del Parlament Europeu ho indica de la següent manera: «quan una autoritat reguladora o una autoritat competent designada haja detectat una política o mesura que puga restringir la formació de preus majorista, haurà d'adoptar totes les mesures adequades per eliminar-la o, si no és possible, mitigar el seu impacte en estratègies d'ofertes».

Estalvi d'entre un 10% i un 15%

En el cas que finalment existira una empresa pública consolidada a l'Estat que reduïra la volatilitat dels preus majoristes, l'estalvi en la factura de la llum podria situar-se «entre el 10% i el 15%», segons Medina. Això es traduiria en un estalvi d'entre 9,3 i 13,9 euros en la factura del darrer mes d'agost, la més cara de la història. Aquest escenari, però, sembla quedar lluny.

Després de deixar enrere un agost de rècord, tot apunta que la tendència a l'alça es mantindrà. De fet, el 9 de setembre el preu de l'electricitat va marcar un nou rècord, amb el MWh a 152,3 euros. «Si mirem els mercats a futur, es preveu que l'increment dure fins al primer trimestre del 2022», apunta Medina.