La generalització de l’ús de noves tecnologies en la vida quotidiana i l’oci ha tret a la llum potencials perjudicis de l’ús inadequat dels videojocs i la necessitat de tractament especialitzat en aquelles persones amb signes d’addicció comportamental, segons confirma el cas clínic estudiat per un equip d’investigació format per personal de l’Hospital Provincial de Castelló, la Universitat Jaume I i l’Hospital General Universitari de Castelló publicat a la Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil.

Els especialistes adverteixen sobre la necessitat de parar atenció als comportaments dels menors, entre els quals s’ha estés el seu ús, atesa «la precocitat creixent en el seu consum», especialment per «la falta de maduració en les funcions executives i cognitives durant l’adolescència». Així mateix, recomanen el trasllat d’aquesta mena de casos a l’Hospital de Dia perquè es faça una avaluació més adequada, ja que han observat, en el cas del pacient hospitalitzat, una «dificultosa deshabituació de les pantalles i la necessitat d’un seguiment exhaustiu prolongat després de la retirada total per superar el risc de recaigudes».

D’acord amb les conclusions de la investigació, les estratègies de prevenció aconsellen la necessitat de supervisió de l’ús que fan els menors de les pantalles «establint límits clars i ben definits» i «fomentant la pràctica d’altres fonts de satisfacció». Així mateix, també aposten per la creació d’espais d’interacció familiar per gaudir d’activitats en grup i la restricció dels dispositius a les habitacions dels menors.

Per abordar el cas clínic, l’equip format per Silvia Márquez Arbués, de l’Hospital Provincial; Carla Ramos-Vidal, T. Álvarez-Núñez i Matías Real-López (INTEGRA - Grup d’investigació sobre la salut mental de la infància i l’adolescència), de la Universitat Jaume I i l’Hospital Provincial, i Matilde Espinosa-Mata de l’UJI i l’Hospital General Universitari de Castelló, tots ells del Programa de Trastorn Mental Greu de la Infància i l’Adolescència, han efectuat una revisió de les publicacions científiques sobre les actuals addiccions comportamentals i, en concret, al videojoc Fortnite en les bases de dades IBECS, PubMED, PsyNet, PsycArticles i Google Acadèmic.

L’addicció a Internet va ser proposada com a «trastorn del comportament» el 1995 i el 2010 va ser definida com «la pèrdua de control que genera l’aparició de conductes adverses». L’OMS també va incloure el 2018 el trastorn per videojoc entre les malalties mentals. Els especialistes no consideren que els videojocs suposen un problema en si mateixos, sinó que el seu ús adequat pot comportar uns beneficis en els àmbits educatiu i social i fins i tot pot ser terapèutic per a alguns trastorns.

Malgrat això, els professionals consideren que existeixen factors de risc indicadors d’abús en el consum de videojocs com són el retraïment social, baix rendiment acadèmic, existència de problemes psicopatològics (depressió, personalitat perfeccionista o obsessiva) i sociofamiliars (sexe masculí, escàs control parental o estressors externs). En el cas del Fortnite, destaquen dos aspectes del seu potencial addictiu: la imposició de terminis per aconseguir els reptes de cada temporada i no perdre el progrés, i l’accés a plataformes de retransmissió en viu que mostren persones jugant mentre comenten les seues estratègies.