Constaten la desinformació en grups de Telegram de simpatitzants de Vox en les eleccions del 2019

Un estudi en què participa la UV conclou que la difusió de «fake news» va ser una acció contínua

per NLV

Societat, Política

Constaten la desinformació en grups de Telegram de simpatitzants de Vox en les eleccions del 2019
Constaten la desinformació en grups de Telegram de simpatitzants de Vox en les eleccions del 2019

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Un estudi dut a terme per les investigadores Lorena Cano (Universitat de València) i María Díez i Cristina Renedo (Universitat de Valladolid), totes elles del grup d'investigació Mediaflows, conclou que «la desinformació va ser un element continu durant la campanya electoral d'abril del 2019 en diversos canals i grups de simpatitzants de Vox a Telegram».

La investigació, titulada «La desinformació en les xarxes de missatgeria instantània. Estudi de les fake news en els canals relacionats amb la ultradreta espanyola a Telegram» i publicada a la revista Miguel Hernández Communication Journal, també destaca que els temes preferits pels seguidors d'aquest partit d'extrema dreta per desinformar estaven relacionats amb temes com l'avortament, la immigració o les armes.

Mentre que els canals oficials de Vox «van tindre molt poca activitat durant la campanya i els seus missatges només buscaven la difusió dels mítings de Santiago Abascal», en els canals i grups no oficials de la formació «la desinformació va ser una constant diària, amb missatges contraris al feminisme, la migració o l'independentisme, compartint continguts enganyosos i manipulats».

Els usuaris d'aquests grups, segons han comprovat les investigadores, «no van ser conscients d'estar sent afectats per la desinformació, sinó que pensaven que era el sistema mediàtic el que els volia boicotejar». Els missatges van intentar desprestigiar l'adversari i reforçar la ideologia del partit.

Segons Lorena Cano, «aquests grups funcionen com càmeres de ressonància i fa que els seus participants reafirmen les seues creences. El problema de no qüestionar-se la veracitat de tals missatges és que el grup es converteix en una bombolla aïllada de la realitat i adopta les crítiques al seu discurs com un intent de manipulació».

La recerca ha trobat algunes característiques comunes a la desinformació transmesa en aquests canals de Telegram: aquelles que inclouen «contingut mobilitzador –agressiu o sensibilitzador i que connecta amb els sentiments per a manipular–»; uns altres continguts «amb trets de versemblança, però amb un clar posicionament ideològic –especialment efectiu per a persones que no consumeixen mitjans de comunicació fiables cada dia–», i per últim, missatges que «no mencionen la font original o no és possible identificar-la –no es pot confrontar la informació i les dades amb fonts oficials i confiables– i són informacions inventades que resulten complicades de desmentir».

Per dur a terme aquest treball, les investigadores han aplicat una anàlisi de contingut als missatges publicats en quatre canals oficials i no oficials de Vox a Telegram abans i durant la campanya electoral.