Tal dia com hui del 1710 les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria van atacar Morella, que romania en el bàndol botifler

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1710 les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria van atacar Morella, que romania en el bàndol botifler
Tal dia com hui del 1710 les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria van atacar Morella, que romania en el bàndol botifler

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 20 de setembre del 1710 les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria van atacar Morella, que romania en el bàndol botifler des que les seues autoritats juraren fidelitat a Felip V a Casp el 16 de març del 1706. Els maulets havien aconseguit ocupar-la abans de la batalla d’Almansa, a finals del 1706, però el 26 de novembre del 1707 els felipistes se’n van apoderar després d’un setge («primer setge de Morella») inciat el dia 2 del mateix mes.

Quasi tres anys més tard, l’exèrcit austriacista, procedent de Forcall, va assaltar la capital dels Ports per quatre punts: el portal dels Estudis, la torre de Beneito, el portal de la Nevera i la porta Ferrissa, però va ser rebutjat per la defensa que, a més, va deixar 40 morts i un centenar de ferits, segons explica J. Segura Barreda a Morella y sus aldeas. Començava el «segon setge de Morella».

Els morellans, sota la direcció de Bustamante, van resistir-hi i fins i tot van arribar a fer algunes eixides fora de les muralles. El 15 i el 21 d’octubre, van sorprendre les tropes austriacistes a l’aqüeducte de Santa Llúcia i van fer dos presoners. El 22 d’octubre els maulets van haver de demanar ajuda per instal·lar peces d’artilleria al Carraixet. Amb aquest reforç, es va intentar que els assetjats capitularen sense obtindre cap resultat. Els bombardejos amb quatre morters van començar el 29 d’octubre de matí i van continuar sense treva fins a l’endemà, quan es va oferir una altra vegada la capitulació, que va tornar a ser rebutjada. 

A les 4 hores del dia 31, el llançament de quatre granades de morter va ser el senyal de l’assalt de Morella, que es va dur a terme per cinc llocs (la torre de Sant Francesc, la torre de Beneito, el portal d’Alòs, la torre de la Font Vella i la porta Ferrissa) amb l’ajut d’escales. Tanmateix, les tropes austriacistes tampoc no van aconseguir penetrar-hi i, a més, van patir 70 baixes i més de 100 ferits. Això va fer que els aliats demanaren un armistici per retirar els cadàvers.

El 20 de novembre, a conseqüència de la manca de subsistències a la ciutat, es va determinar que abandonaren la plaça les persones que ho desitjaren. Fins a 200 habitants entre ancians, dones, xiquets i eclesiàstics van eixir per la porta d’Alòs, des d'on van ser conduïts a l’Hostal Nou. 

El 25 de novembre van arribar més peces d’artilleria però, a causa del mal temps, fins al 4 de desembre no es van poder ubicar al Puig. Des d'aquest lloc, el dia 8 van obrir una bretxa a la muralla de la part de Sant Francesc. 

El 14 de desembre, la situació dels assetjats es va fer insostenible, ja que no tenien recursos ni municions, i tampoc hi havia cap possibilitat de rebre socors de l’exterior. Es va pactar una capitulació en què es contemplava l’eixida de les tropes borbòniques i els voluntaris de Benassal amb armes i bagatges. 

Els aliats van tornar a apoderar-se de Morella durant un curt període, atés que prompte van ser atacats per l’exèrcit felipista, en el que es coneix com a «tercer setge de Morella». Van ser derrotats després d’un intens bombardeig que va assolar part de l’església de Sant Miquel i 160 cases. El 3 de febrer del 1711, els botiflers entraven una altra vegada a la capital dels Ports. Finalitzava així la guerra de Successió al Regne de València.

Després de les bombes borbòniques, la ciutat va assolir el mínim històric de població, amb només 1.800 habitants.

 

Fonts: Manuel Salvador, «Morella. Guerra de Sucesión a la corona de España, 1706-1711», Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 2001 / Ajuntament de Morella