Enllaçats per la Llengua reclama que la llei de l'audiovisual vaja «a favor del català, no en contra»

L'entitat adverteix que la norma «atempta contra un dels usos socials més importants d'una llengua en ple segle XXI»

per NLV

Llengua

Enllaçats per la Llengua reclama que la llei de l'audiovisual vaja «a favor del català, no en contra»
Enllaçats per la Llengua reclama que la llei de l'audiovisual vaja «a favor del català, no en contra»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Enllaçats per la Llengua, coordinadora d'entitats i associacions que treballen en favor del català arreu del seu domini lingüístic, ha expressat el seu rebuig frontal al text que es va conéixer aquest dilluns del futur projecte de llei general de l'audiovisual, que ha d'aprovar pròximament el govern espanyol.

L'entitat ha advertit que «aquest text atempta contra un dels usos socials més importants d'una llengua en ple segle XXI, com és l'oferta digital de continguts audiovisuals, siga en plataformes en línia o canals televisius». Per això, considera «imprescindible que la futura llei incorpore garanties i quotes importants per a la llengua catalana, en tot allò que fa referència a la producció de continguts en català i la seua difusió o emissió».

També ha recordat que «la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, de la qual aquesta futura llei ha de significar la seua incorporació (transposició) a la normativa estatal, indica amb tota claredat que els estats de la UE poden "imposar obligacions per garantir l'adequada prominència dels continguts d'interés general" i que aquestes obligacions han de respectar la diversitat cultural i lingüística. Una diversitat lingüística que és considerada un dels objectius centrals d'aquesta Directiva».

A més, «la Constitució espanyola assenyala en un dels seus articles nuclears, el tercer, que llengües com la catalana són un "patrimoni cultural" que serà objecte "d'especial protecció"», ha apuntat. Tanmateix, «aquest text portaria, però, a la seua desprotecció i discriminació», ha afirmat.

Cal que la llei incorpore «preceptes» que no hi figuren fins ara

En aquest sentit, entén que «és absolutament necessari» que la futura llei incorpore uns «preceptes, que no figuren en cap dels esborranys o avantprojectes que hem conegut fins ara». Un d'aquests preceptes és que el pluralisme lingüístic forme part dels principis bàsics de la llei, i «la llengua catalana, tant en àudio com en text (subtitulats)» siga considerada «contingut d’interès general» en tots els serveis de comunicació audiovisual, tant plataformes com televisions. 

Un altre, que els continguts emesos als canals televisius d’àmbit estatal i els disponibles a les plataformes en línia incorporen «tots els doblatges, subtitulacions i audiodescripció que existisquen en cada moment». Així mateix, que es prenguen «mesures explícites de promoció i foment de nous doblatges, subtitulacions i audiodescripcions».

També que «les obligacions d’inversió en produccions europees i les obligacions de presència de produccions europees en l’oferta de televisions de cobertura estatal i plataformes audiovisuals incorporen un percentatge important i garantit de nous continguts en català». En aquest sentit, «el percentatge d’oferta de continguts audiovisuals en català, amb independència del país de producció, ha de ser, si més no, el corresponent al pes demogràfic dels parlants de les llengües catalana, basca i gallega, considerant que totes tres han de quedar expressament protegides en aquesta llei». Cal que «una part molt significativa d’aquests recursos financers es destine a les indústries audiovisuals valenciana, balear i catalana».

D'altra banda, «els webs i altres interfícies de comunicació digital entre televisions i plataformes amb els seus consumidors han d’incorporar el català en totes les seues opcions i missatges escrits o orals».

La coordinadora ha demanat que «les autoritats audiovisuals valenciana i catalana, CACV i CAC -i la que en un futur pogués crear-se a les Illes Balears-» siguen considerades autoritats «competents» igualment que la CNMC i han de tenir reconegudes l’estatus de membres de ple dret de l’organisme europeu d’autoritats reguladores europeues, ERGA, de la mateixa forma que ja passa amb les entitats similars de Bèlgica o Alemanya». A més, «les previsions de nou finançament per a RTVE han de beneficiar igualment a À Punt, IB3 i TV3».

Finalment, ha sol·licitat que «el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears recuperen el segon canal multiplexat (MUX) de cobertura autonòmica de la TDT, suprimit injustificadament per una normativa del 2014; un espai radioelèctric que afavoriria tècnicament la reciprocitat televisiva i, en general, l’oferta de canals en català».

«No hi ha excuses, sinó urgències», recorda a les institucions i els polítics

Enllaçats per la Llengua, per tal d’«aconseguir aquesta protecció i foment de la producció, difusió i emissió de continguts audiovisuals en català», ha reclamat als ministres Manuel Castells, Diana Morant, Luis Planas, Raquel Sánchez i, en especial, Miquel Iceta, que introduïsquen els canvis necessaris al text.

Així mateix, ha instat el Govern de la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes que es manifesten «en línia similar a l’oposició al text que ha expressat el Govern de la Generalitat de Catalunya», més encara quan «dos d’ells estan encapçalats per presidents -Ximo Puig i Francina Armengol- del mateix partit que el del president Pedro Sánchez». «No hi ha excuses sinó urgències», ha afirmat.

També ha reclamat a les direccions valencianes, balears i catalanes de les dues formacions polítiques que formen part del govern de coalició estatal que redrecen «un text que atempta contra la nostra llengua». I que els diputats i senadors dels territoris catalanoparlants, «amb independència del seu grup parlamentari», modifiquen «el projecte de llei que arribe al Congrés fins a aconseguir els canvis imprescindibles que hem apuntat abans».

L'entitat entén que «és necessari i urgent un front comú de les entitats cíviques en defensa de la llengua i cultura catalanes i de les entitats representants dels sectors audiovisuals del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya (productors, directors, guionistes, actors, professionals i tècnics diversos)». Una iniciativa que s'ha d'estendre a les entitats homònimes de Galícia, Navarra i el País Basc.