Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La vicepresidenta primera del Consell, Mónica Oltra, i el vicepresident segon, Héctor Illueca, proposaran incloure en els pròxims pressupostos de la Generalitat una «taxa turística» la recaptació de la qual es destine a polítiques d'emancipació dels joves, siga a través d'ajudes al lloguer, la promoció d'habitatge públic o altres mecanismes.

No es tractaria d'una taxa única, ja que el seu import hauria d'ajustar-se a la classe de destinació o a la classe de turisme i, encara que s'estudiaran altres models implantats, la idea és crear un tipus de taxa pròpia «a la valenciana» que s'aplicaria als allotjaments, incloent-hi els apartaments turístics.

Així ho han anunciat aquest dimarts després de la seua primera reunió de treball conjunta per tractar temes de gestió comuna de tots dos departament. Una reunió en la qual han acordat que una de les primeres propostes siga estudiar la implantació d'aquesta «taxa turística» junt amb els altres socis del govern del Botànic, amb els quals volen «parlar, negociar i discutir» la iniciativa per poder «arribar a un acord».

Oltra ha recordat que la «taxa turística» és una mesura de la qual es parla fa molt de temps, i ara que l'avanç de la vacunació convida a «un cert optimisme», pensa que es podria implantar «quan el sector estiga recuperat de la pandèmia», en els pressupostos del 2022. Això es podria fer via la llei d'acompanyament, l'avantprojecte del qual està ara en fase d'informació pública.

Oltra ha posat l'exemple de les Illes Balears, on «la taxa turística funciona des de fa molt temps i són líders de turistes a l'Estat». Per tant, considera que «no té un impacte negatiu en el sector del turisme, però sí que té un impacte positiu en el retorn, perquè al final el turisme té una petjada social i ecològica», ha advertit.

«Políticament just i pedagògic»

En l'àmbit social, la consellera d'Igualtat ha relacionat aquesta petjada amb la pujada de preus del lloguer i en l'accés de la gent jove a aquest mercat. En aquest escenari, «lligar l'impacte al retorn per garantir l'habitatge als joves ens sembla políticament just i pedagògic», ha remarcat.

Oltra, que ha volgut deixar clar que «el sector com a tal no és el que desemborsa els diners», atès que «qui ha de pagar és el turista quan ve a un allotjament en qualsevol part del territori», ha indicat. Pel que fa a l'import a pagar, ha assenyalat que no ha de ser «café per a tots», és a dir, que no s'ha d'establir una mateixa quantitat per a tots els establiments.

En aquest sentit, ha argumentat que «no és el mateix un hotel de 5 estreles de luxe en primera línia de platja en una gran ciutat, on el perfil de les persones que van pot permetre pagar una quantitat superior, que un establiment rural», que podria tindre una «consideració especial», ha apuntat. «O les persones majors que van a un balneari dins d'un programa d'envelliment actiu, que potser podrien estar exemptes de pagar», ha agregat.

«La vida és polièdrica, per això ara comença la concreció de la proposta, tenint en compte les circumstàncies», ha indicat Oltra. També ha parlat de «compassar la mesura amb les circumstàncies» i les polítiques per «desestacionalitzar i diversificar l'oferta turística».

La vicepresidenta entén que la recaptació de la taxa hauria de revertir directament en el col·lectiu de gent jove, ja que «estem parlant de potser 45 o 49 milions d'euros a l'any, que tampoc fraccionarem perquè  no faríem bondat en cap de les àrees», ha explicat.

Enfortir les polítiques d'habitatge dirigides als joves

Per la seua banda, el vicepresident segon, Héctor Illueca, també ha reivindicat la implantació d'aquesta «taxa turística», ja que, a parer seu, «els pressupostos del 2022 han de mirar més enllà de la pandèmia que encara ens colpeja. Han de mirar a la reconstrucció d'un país que ha de ser inclusiva, que no pot deixar a ningú arrere i en la qual la clau serà la joventut, que puga forjar-se un avenir».

A més, ha recordat que aquesta mesura ja existeix en altres països d'Europa i en altres comunitats autònomes. Aquesta mesura «enfortirà les nostres polítiques d'habitatge dirigides als joves», ha remarcat. En la seua opinió, «és fonamental que els polítics escolten els joves i siguem capaços de mirar pel seu benestar i el seu futur», ha argumentat.