MAPA INTERACTIU | Els efectes del canvi climàtic a les platges valencianes en les pròximes dècades

Inundacions, pèrdua d'arena, parcs naturals i ecosistemes marins, entre els principals riscos

per NLV

Territori

Una web mostra els efectes del canvi climàtic a les platges valencianes en 2050 i 2100
Una web mostra els efectes del canvi climàtic a les platges valencianes en 2050 i 2100

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'Institut Cartogràfic Valencià ha creat un visor web que mostra en imatges els efectes i riscos del canvi climàtic a les platges del País Valencià en 2050 i 2100, en matèria d'inundacions, augment del nivell de la mar i reculada de l'arena, amb l'objectiu de conscienciar a les administracions que fan falta «mesures valentes» per no perdre els tresors de la Mediterrània.

En els següents mapes interactius, elaborats a partir del nou visor de l'ICV, es poden observar els efectes de la pujada del nivell de la mar en diversos municipis i comarques del territori valencià.

València

Castelló de la Plana

Dénia

La Ribera Baixa

El Baix Segura

La nova plataforma, ja disponible des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet, s'ha presentat aquesta setmana en les Drassanes del Grau i mostra l'impacte en els 470 quilòmetres de costa valenciana, 60 municipis que concentren més de la meitat de la població de la regió.

«Viurem el canvi climàtic amb tota la seua virulència. El temps corre en la nostra contra», ha advertit la consellera d'Emergència Climàtica, Mireia Mollà, ja que el Mediterrani és un dels punts calents als quals apunta el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Per això ha exigit «abandonar projectes que suposen un risc considerable» i així evitar arribar a «una manera de vida completament inviable».

De moment, aquest visor en permanent actualització ja mostra conseqüències «que espanten», com que la cota d'inundació de la Marina Alta (Dénia, Calp o Xàbia) o el litoral de Castelló podria arribar a superar els tres metres a fi de segle. Les platges més afectades en els escenaris més desfavorables serien les de Moncofa i Peníscola, fins a poder arribar al 100% d'inundació en les seues marjals.

Altres possibles efectes són que els canvis del nivell de la mar deixarien de ser estables al llarg de cada any i afectarien tant els habitatges com al territori, així com que la reculada del litoral seria permanent i impactaria sobretot a les platges grans, obertes i d'arena fina.

Fins a cent metres de pèrdua d'arena 

De fet, les reculades podrien superar els cent metres en el 2100, un risc al qual les platges centrals de Castelló i València són més vulnerables que les alacantines per l'erosió i la falta d'aportació d'arena.

L'Albufera de València és una de les principals preocupacions perquè les platges de Pinedo I El Saler han perdut entre 30 i 60 metres en els últims 35 anys, amb una reculada recent que Conselleria atribueix al «bloqueig total» al pas de sediments després de l'ampliació dels dics d'abric del Port finalitzats en 2011 i a l'escassa capacitat de retenció del far de Cullera.

A fi de segle, segons els càlculs del visor, el front de platja del litoral de l'Albufera arribaria a desaparéixer pràcticament i deixaria les dunes sotmeses a l'onatge. També es temen erosions importants en el seu tram central fins a arribar a les construccions en primera línia de platja.

Hi ha més riscos previstos de moviment de població, afectació a parcs naturals o autopistes o episodis d'inundacions que danyen centrals elèctriques, al costat de la pèrdua del valor recreatiu i turístic de les platges. S'estima que la població afectada en tots els escenaris supera l'1% del País Valencià, fins a quasi el 8% a la demarcació de Castelló.

27.000 Hectàrees agrícoles en risc

A nivell natural, una de les conseqüències seria la pèrdua de les prades de posidònia oceànica, planta emblemàtica del Mediterrani, o el desplaçament d'altres espècies. I en el camp, els municipis més vulnerables serien Alfafar, Sueca o San Fulgencio, fins a poder arribar a quasi 27.000 hectàrees afectades en el territori.

Davant aquests escenaris, la consellera ha posat l'accent que «no hi ha respostes simples», sinó que cal estudiar cas per cas, i en què «no hi ha xicoteta acció irrellevant si de veritat hi ha voluntat». Ha cridat a complir els objectius de reduir emissions en 2030 per a «somiar amb els millors escenaris» en les següents dècades, al fil de la llei valenciana de canvi climàtic l'avantprojecte del qual es va aprovar recentment.

També ha demanat als representants d'ajuntaments presents en l'acte —al qual ha assistit el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer— que tinguen prudència en els plans urbanístics, sobretot en zones «massa sotmeses a la pressió humana». Una reclamació que ha estés a la direcció de Costas del Ministeri.

«No hi ha discussió política»

Mollà (Compromís) ha volgut deixar clar que en el canvi climàtic «no hi ha discussió ideològica o política» i ha reivindicat el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral i el Catàleg de Platges del País Valencià (Pativel) —aprovat en 2018 i declarat nul pel TSJCV— com «una de les eines més valentes d'Espanya» en la protecció de la costa.

Tècnicament, el visor es compon de tres pestanyes on consultar les estimacions: perillositat (paràmetres canviants en altura del nivell de la mar, onatge, marea meteorològica i temperatura superficial); impactes sobre la costa (principalment inundació i erosió de la línia de costa); riscos naturals i socioeconòmics.