Tal dia com hui del 1411 es van reunir a Vinaròs els partidaris de Jaume II d’Urgell com a successor de Martí I l’Humà

per NLV

Efemèrides

Jaumme II d'Urgelll
Jaumme II d'Urgelll

El 25 de setembre del 1411, es van reunir a Vinaròs (el Maestrat) els parlamentaris del Regne de València partidaris de Jaume II d’Urgell com a successor de Martí l’Humà. La convocatòria, coneguda com les Corts de Vinaròs, pretenia resoldre el problema dinàstic generat per l’extinció del Casal de Barcelona.  

Al Regne de València, els nobles van formar dos bàndols tan enfrontats que es van  haver d’aplegar en poblacions separades. Els urgellistes, liderats pels Vilaragut, van romandre al Palau del Real de València, i els antiurgellistes, que donaven suport a Ferran d’Antequera, liderats pels Centelles, es van desplaçar a Paterna (l’Horta). Als primers se’ls coneixia com els del «parlament de dins» i als segons com els del «parlament de fora». Els aragonesos i els catalans no estaven tan dividits i es mostraven disposats a obeir l’última voluntat del rei Martí, qui en el seu testament va escriure ben clar que deixava el tron a aquell «a qui en justícia li pertanyés».

El primer de juny del 1411, la mort de l’arquebisbe de Saragossa, García Fernández de Heredia, acèrrim francòfil, a mans del cap urgellista Anton de Luna, va fer que l’afer donara un tomb decisiu. Els enemics aragonesos de Jaume d’Urgell també giraren els ulls vers Ferran, regent de Castella, fill d’una filla de Pere III, que podia disposar de recursos militars i financers molt més pròxims i superiors que el llunyà Lluís d’Anjou i que era home de remarcable habilitat i experiència de govern.

Amb l’excusa de protegir els parents de l’arquebisbe, Ferran va introduir a Aragó forces militars castellanes i en va situar d’altres a la frontera del Regne de València. Jaume d’Urgell va intentar oposar a aquestes forces contingents gascons, però en va desistir davant les enèrgiques comminacions del Parlament del Principat. 

Durant la tardor els Centelles van convocar un conclave antiurgellista a Traiguera (el Maestrat). Un conclave en què, al contrari del que passava a l'Aragó, no hi havia autoritats.  

Els reunits a Vinaròs, per posar fi a aquesta escissió i per la pressió de les incursions militars castellanes dels seguidors de Ferran d’Antequera i les ràtzies dels Centelles al territori valencià, van sol·licitar, sense èxit, l’admissió al parlament del Principat reunit a Tortosa a la fi de l’estiu del mateix any per tal de ser més a prop de l’aragonés, reunit a Alcanyís (amb exclusió dels elements urgellistes reunits a Mequinensa).        

Per tant, en aquesta etapa van sorgir cinc parlaments: a l'Aragó dos d'oposats; al Regne de València dos més, també oposats, malgrat l’intent d’unificar-los, i a Catalunya, l’únic membre de la Corona que mantenia la normalitat institucional, un sol parlament a Tortosa, on eren els urgellistes i els antiurgellistes.

Les Corts de Vinaròs estaven formades pels següents nobles, sota la presidència d’en Ramon de Vilaragut: Galvà de Villena, Gilabert de Centelles, Joan de Vilaragut, Felip Boil, Pere Vilaragut, Berenguer de Vilaragut, Manuel Díaz, Pere Sanchez de Calataiud, Miquel Novales, Joan Martínez d’Eslava, Martí Iñiguez d’Eslava, Bernat Joan, Francesc Joan Vives, Peregrí Montagut, Ferrán Muñoz i Pere Zapata. A més, hi van participar alguns comanadors de Montesa i altres cavallers, i eren representades les ciutats i viles de València, Alzira, Oriola, Alacant, Guardamar, Castelló de la Plana, Vila-real, Llíria, Xèrica, Cullera i Biar. 

El parlament de Traiguera el formaven Ximèn Pérez d’Arenós, Vidal de Vilanova, Joan Belvis, Jazbert de Valeriola, Miser Domingo Mascon, Francesc d’Esplugues, Lluís de Loriz, Miser Joan Mercader, i molts altres, sota la presidència d’Olf de Próxida. Va ser necessari que el Papa Luna anara en persona a Traiguera per a induir-los a la concòrdia. El «parlament de fora», va resoldre per fi que es reuniria amb el de Vinaròs el 15 de desembre.

Finalment, es van traslladar a Morella (els Ports) i, seguint l’exemple dels aragonesos, els antiurgellistes del Regne de València es van decantar també per Ferran de Castella, igual que van fer prompte els francòfils del Principat, i van declinar les seues funcions en els compromissaris de Casp (1412): Vicent Ferrer, el seu germà Bonifaci Ferrer i Ginés Rabasa.

 

Fonts: «Corts de Vinaròs», Vinapèdia, 2014 /  «1411 Els partidaris de la corona catalana i rivals dels Trastàmara celebren Corts a Vinaròs», Llibertat.cat  / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia