Falles contra el racisme

per Jesús Peris

Columnistes

Falles contra el racisme
Falles contra el racisme

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Esta setmana se m’acumulaven els temes per al Va com va: el sostingut desgavell als Rodali sense que s’albire en l’horitzó una solució, ni tan sols la voluntat d’una solució; l’obscenitat dels mitjans una vegada més amb ocasió del volcà de La Palma; l’obscenitat encara major de la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, assenyalant ràpidament que l’erupció podia ser un atractiu per al turisme monetitzable, mostrant de manera impúdica fins a quin punt hem venut l’ànima al turisme; les noves peripècies del jutge Llarena i el seu trilerisme una mica pueril amb les euroordres que torna a posar en evidència l’estat espanyol, o fins i tot les dèries neoliberals d’una part del govern més social de la història que ens vol fer treballar fins als setanta-cinc anys. Temes no me n’han faltat. El problema era triar.

Doncs bé, finalment he decidit parlar d’una altra cosa que no m’agradaria que passara desapercebuda. Estos dies s’estan fent públics els noms —i les fotografies— de les candidates a Fallera Major de València. Una d’elles, Mayu Ruiz Bustamente, de la Falla Portal de Valldigna i Salinas del meu estimat Barri del Carme, ha sigut rebuda en les xarxes amb comentaris xenòfobs i racistes que, a més, traspuen un no menys repugnant classisme. Lamentablement, en aquesta societat valenciana i espanyola en la qual cert partit polític atia la xenofòbia i el racisme davant la complaença dels mitjans de comunicació, aquest fet no resulta gens estrany.

Però el que vull destacar són dues coses molt positives que se’n desprenen. La primera, com les falles una vegada més es tornen a mostrar com el que sempre han sigut: un espai d’integració, de convivència, on el grup reconeix i acull la diversitat al seu si. I això és així malgrat el retrat caricaturesc i fals que any rere any, i de manera rutinària, construeixen del col·lectiu faller persones que probablement no s’han acostat mai a una falla, o fa quaranta anys que no ho fan.

El segon és el modèlic comunicat que ha publicat la comissió en defensa de la seua companya. En ell recorden —i seguisc literalment el text que han publicat— que «València és una ciutat inclusiva i acollidora, en la qual tots i totes tenim cabuda independentment de la nostra nacionalitat, color, raça, sexe o orientació sexual». I conclouen amb un contundent «No a la xenofòbia». Aquest comunicat ha sigut compartit per altres falles del barri. I moltes altres, de tota la ciutat, han mostrat la seua solidaritat.

Jo també soc faller al Barri del Carme i no fa molt la meua filla va ser fallera major infantil de la nostra comissió. Vaig visitar —com no podia ser d’una altra manera— el casal de la falla veïna i germana de Portal de Valldigna. Per això puc dir que em consta que Mayu no només és una membre molt activa de la seua comissió, sinó que amb la seua incansable activitat és un dels seus puntals. Crec que precisament una virtut innegable del càrrec de fallera major (en tant que càrrec honorífic i representatiu, que com a tal, és cert que perfectament pot anar perdent la seua determinació de gènere precisament perquè és transversal a totes les comissions de la ciutat i del país) és visibilitzar a dones valuoses, valentes, fortes i treballadores com Mayu. Això, evidentment, els feixistes, els racistes o els classistes, no ho poden suportar.

No em sorprén aleshores la defensa tancada que el grup ha fet de la seua companya. Tampoc —i això cal destacar-ho— que ho haja fet en nom de valors fonamentals que hui són discutits pels elements més reaccionaris de la nostra societat. Així, com han fet ells i elles, és com se’ls combat de manera efectiva. Em sent molt orgullós dels meus veïns fallers i les meues veïnes falleres perquè han deixat ben clar que ser faller i fallera, ser-ho a peu de carrer, al barri, fent comunitat, fent xarxa i sent alegrement poble, és ser antiracista. Ja poden anar prenent nota els feixistes (i també, de pas, els antifallers).