El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló rebutja mantindre els noms actuals d'alguns carrers

Un informe assenyala la «inequívoca lleialtat al règim franquista» de les persones a les quals estan dedicats

per NLV

Societat

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló rebutja mantindre la nomenclatura actual dels carrers
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló rebutja mantindre la nomenclatura actual dels carrers

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHCS) considera que el manteniment de la nomenclatura actual dels carrers i altres institucions de Castelló de la Plana és contrària als principis de la memòria històrica establits en la legislació estatal i autonòmica i als principis recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans.

D'aquesta manera, considera necessària la seua modificació «perquè no quede constància a la ciutat de cap símbol d'enaltiment o honor a la dictadura i repressió franquistes», i afegeix que la societat castellonenca mereix recordar, com a exemple per a les generacions actuals i futures, aquelles persones que, per la seua labor social, cultural o científica han contribuït a la consecució d'una societat més justa i més lliure per a tots, especialment per a les persones més desfavorides.

Així, el GRMHCS ha elaborat un informe sobre algunes de les persones que figuren en els espais públics de la ciutat i que apareixen en el catàleg de simbologia i nomenclatura franquista de la GRMHCS i en el catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i el Franquisme de la Generalitat Valenciana.

En aquest document, s'indica que gran part de les aportacions al món de la cultura de Castelló de la Plana d'aquestes persones les van fer des dels càrrecs que exercien, és a dir, «des dels llocs de poder per als quals van ser designats o nomenats per dirigents franquistes per la seua inequívoca lleialtat al règim».

«És justament la seua contribució innegable i patent al manteniment i consolidació de la dictadura la causa de la finalització del reconeixement públic que ara es produeix: la lleialtat i cooperació amb un règim dictatorial, inhumà, il·legal i condemnat per l'ONU per aquests motius», apunta l'informe.

Així mateix —continua— des dels llocs de rellevància que ocupaven en el franquisme, «no s'ha trobat cap mena de documentació on es mostre que defensaven la igualtat, la llibertat, la justícia o els drets humans més bàsics».

L'informe explica fins i tot que Lluís Revest i Àngel Sánchez Gozalbo (tots dos fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura i impulsors de les Normes de Castelló) van formar part de tribunals de depuració —de mestres, funcionaris municipals, metges i advocats— que van causar «greus perjudicis» als mateixos i a les seues famílies, ja que en molts casos no van poder exercir la seua professió fins molts anys després per estar expulsats del col·legi oficial.

El GRMHCS assegura que també hi ha altres persones a les quals no se'ls pot atribuir cap mèrit cultural o científic, com és el cas de Carlos Fabra Andrés (alcalde de la ciutat i president de la Diputació, càrrec que havia ocupat el seu avi i el seu pare, i que més tard ostentaria el seu fill),  Fernando Herrero Teixidor (secretari general del Movimiento) i Joaquín de los Santos Vivanco (oficial voluntari de la División Azul, al comandament d'un regiment englobat en la 250 Divisió d'Infanteria de l'exèrcit alemany).

El document assenyala que «la qualitat democràtica de la societat és incompatible amb la permanència en la nomenclatura de carrers i altres institucions de la ciutat de noms com el de Vicente Traver (alcalde de Castelló després del 1939 al 1942, un període en què van ser afusellades al riu Sec un total de 738 persones) o Lluís Revert».

Podeu consultar l'informe del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló en aquest enllaç.