Passatgers, al tren!

per Estefania Blanes

Tribuna

Passatgers, al tren!
Passatgers, al tren!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els darrers dies s'està parlant molt de mobilitat i transport, més aïna els darrers mesos o els darrers anys, o tal vegada és que mai s'ha deixat de parlar d'aquest tema. Un tema que preocupa i molt a la població, ja que cada vegada més, tenim eixa necessitat de desplaçar-nos per a treballar, per a estudiar o també per a l'oci i ho fem en un espai cada vegada més ampli. No fa tants anys la vida transcorria en uns pocs kilòmetres a la redona. Eixa necessitat de comunicar el territori, ens ha dut a multiplicar els kilòmetres de carretera i també de ferrocarril (del transport aeri o marítim, ni en parlem, ja que mereixeria un capítol a banda), però no sempre s'ha fet de la millor manera. El concepte de «més infraestructures, més desenvolupament», no és directament proporcional.

Llegia recentment en un article de La Directa algunes dades que poden il·lustrar-ho:

«Entre 1990 i 2018, el 48% de la inversió de l'Estat espanyol en ferrocarrils de rodalia s'ha concentrat a la Comunitat de Madrid (que té el 15% de la població total).»

«De 1990 a 2018, per cada euro invertit en trens del servei de Rodalia a l'estat espanyol, se n'han invertit 15 en alta velocitat (3.680 milions d'euros per 55.888 milions).»

Aquestes inversions no han servit per a fer que els nostres pobles estiguen millor connectats entre ells, només ha consolidat un model radial que fa que tot passe per Madrid. Açò no sols ocorre per a les llargues distàncies, també per a Rodalia i regionals. Comarques com la meua, l'Alcoià, ens trobem totalment incomunicades amb Alacant, ja que no hi ha transport ferroviari, però a València no és molt millor, ja que tenim un servei que difícilment pot ser una alternativa al transport privat, per ineficient.

Analitzaré amb un poc de detall aquesta línia, que pot servir com a exemple, però que és una de tantes altres. Per a cobrir una distància de 85  km del trajecte entre Alcoi i València es tarden 2  h, però no sols això, les freqüències són de tres trens diaris en cada sentit i dos el cap de setmana, alguns d'ells amb transbordament a Xàtiva. És evident que no es pot considerar un transport útil i competitiu per a les persones que de manera regular solem viatjar a València. I encara hem de donar gràcies que no s'haja tancat la línia, que tantes vegades ha estat amenaçada. El transport de mercaderies ni està ni se li espera.

El servei de Rodalia no està molt millor. En 2019 (abans de la pandèmia de la COVID-19) van cancel·lar més de 7.500 trens. La manca de maquinistes, de personal de taller i l'estat dels trens són la causa principal de totes aquestes cancel·lacions. Pendents, moltes inversions, per fer del transport de Rodalia un transport segur i eficient. També falta de previsió en la formació del personal, per tal de tindre una borsa de professionals per a garantir la prestació del servei.

Tant al Congrés com a les Corts hem demanat que d'una vegada per totes es faça la transferència de les competències de Rodalia, que ara té l'Estat, a l'administració autonòmica. Açò serà la solució a tots els problemes? Probablement no, però entenem que una gestió de proximitat donarà una resposta més àgil als problemes que puguen sorgir. També tenim clar que no serà possible si no es realitzen les inversions necessàries i el traspàs de competències no va acompanyat dels recursos suficients.

El president de la Generalitat, el sr. Puig, ho va anunciar al Debat de Política General, que hem tingut a les Corts aquesta mateixa setmana, no és la primera vegada que li ho hem escoltat, però aquesta vegada estarem darrere perquè les promeses es transformen en accions.

Mentre tot açò passa, seguim pensant a invertir en més asfalt, com en el projecte de duplicar el bypass de València que pretén passar de 4 a 8 carrils, comprometent a més la viabilitat del traçat futur del Corredor Mediterrani. Ampliar el Port de València, fer un nou accés nord, ampliació de la V-21, etc.

Per molt utilitzada, no perd la seua validesa la frase de «no tenim un planeta B» i potser tampoc tindrem una altra oportunitat igual per obtenir recursos econòmics, per un canvi de model en la mobilitat i el transport. Els Fons Europeus tenen com a eix la sostenibilitat, invertim en present i sobretot invertim en les properes generacions.