La via ridiculista a l’alcaldia de València

per Joan Canela

Columnistes

La via ridiculista a l’alcaldia de València
La via ridiculista a l’alcaldia de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Cataconya. La via ridiculista d'accés a la Independència és un llibre escrit per David Duran el 1997 —quan el procés ni s’olorava— on proposa una curiosa forma d’accedir a la independència de Catalunya. En la novel·la —perquè tot és ficció, per si no havia quedat clar— els catalans decideixen començar a fer massivament el ridícul, però com són espanyols i fan el ridícul com a espanyols, això obliga el govern de Madrid a concedir-los la independència per deixar de passar vergonya.

Aquesta setmana, llegint algunes notícies, he recordat aquest llibre. D’exemples en podria posar molts, com el d’un digital ultra que publicava «l’exclusiva» que la Fúmiga tocarà a la gala de la preselecció de les Corts d’Honor de la Fallera Major de València. Es veu que aquest grup no podia fer-ho perquè el seu mànager havia signat alguns contractes amb l’Ajuntament, però resulta que s’havien equivocat, el mànager no era aquest, i el diari s’ha vist obligat a esborrar tuit i modificar la notícia a corre-cuita (no a rectificar ni demanar disculpes, sols modificar la notícia per si de cas la gent no se n’adona) i ara els ha quedat una «notícia» on es denuncia que la Fúmiga no pot tocar en aquesta gala perquè a ells no els agrada i punt.

També podria parlar del tuit de Maria José Catalá, denunciant «la València de Ribó» en la imatge d’un banc trencat. Quan manava Rita, els bancs eren indestructibles, però per no fer-ho massa llarg em centraré en la titànica batalla que Las Provincias està lliurant contra les pèrgoles del Mercat Central de València.

Perquè potser no ho sabíeu, però s’estan instal·lant unes pèrgoles al voltant del Mercat Central que tindran la doble finalitat de fer ombra a la gent que passe i sostenir unes plaques solars amb les quals generar energia neta. Jo no en sé massa d’urbanisme i no opinaré sobre la conveniència o no de les pèrgoles en aquesta ubicació. Però sí que en sé un poquet de comunicació i m’ha cridat l’atenció que la capçalera de Vocento ja haja publicat un mínim de 24 notíciessobre les citades pèrgoles.

Sorprèn que un incident tan local i relativament innocu puga fer vessar tants rius de tinta. Des de cada mínim avançament en la instal·lació —«Las grandes pérgolas en Brujas comienzan a tomar forma» avisaven a mitjans agost— fins a les anàlisis més conscienciós de les actes del jurat que va aprovar el projecte —per tal de demostrar que el jurat en realitat no va aprovar el projecte (sí que ho va fer, però allà continua el diari)—, passant per donar veu als «experts»que hi estan en contra. «Las pérgolas de la plaza Ciudad de Brujas dan más que hablar», expliquen en un article, obviant que, a part de Las Provincias, a ningú més li preocupa el tema.

Però és la darrera notícia la que m’ha convençut a escriure aquest article. Es veu que el veïnat de la zona «tem que les pèrgoles es convertisquen en un punt de tràfic de drogues». I ací és quan el que encara podria considerar-se una serp d’estiu —encara que siga llarguíssima i no es limite a l’estiu— passa a ser una obsessió malaltissa i fins i tot lisèrgica. Perquè amb aquest nivell argumental, és obvi que és possible tant atacar la instal·lació de les pèrgoles com defensar-la. No imagineu una sèrie d’articles al mateix diari acusant «d’enemics del progrés», «antiecologistes», «culpables del canvi climàtic» a qualsevol que s’oposara a les pèrgoles si fora el cas? En realitat no és una causa contra les pèrgoles sinó contra l’actual consistori. El motiu és el menys important de tot.

Tota la història és com una reedició de la «polèmica» pels carrils bici que només existia en la ment dels editors de Las Provincias, però en versió «no sabem què inventar-nos». I si és així com pensa la dreta recuperar l’Ajuntament de València, l’estratègia ha de passar obligatòriament per generar tanta vergonya aliena que la resta marxem de la ciutat i els la deixem per a ells a soles. No se m’acut cap altra explicació que siga més raonable que aquesta.