La mobilitat de la ciutat que volem

per Papi Robles

Tribuna

La mobilitat de la ciutat que volem
La mobilitat de la ciutat que volem

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Estes setmanes el debat sobre la mobilitat està damunt la taula: retencions (més de les habituals) a l'entrada de València, el pèssim servei de Rodalia, que ara entra en vaga perquè Renfe i el govern d'Espanya no atenen a les demandes dels maquinistes, Metrovalència col·lapsat en hores punta...

És important entendre, en este context, d'on venim, on estem, i què necessitem en matèria de mobilitat. En una ciutat i una àrea metropolitana com la de València, amb més d'1 milió d'habitants, la gent necessita moure's, per anar a treballar, anar a classe, quedar amb amistats, anar de sopar, visitar a la família, al gimnàs, a un taller... La gent ens movem, i en un lloc on hi ha tanta gent, hi ha molt de moviment.

Davant este fet i aquesta necessitat de les persones de moure's, hi ha bàsicament dos plantejaments possibles administracions públiques. Els governs de la dreta, de forma generalitzada, han aplicat la seua ideologia basada en l'individualisme i la competitivitat a la mobilitat, segons el principi de «cadascú que s'apanye». I este plantejament s'ha traduït en una nul·la inversió i millora del transport col·lectiu, i la construcció d'àmplies avingudes i carreteres perquè qui puga, es compre un cotxe, assumisca el seu manteniment i el cost del desplaçament diari; i qui no, sobrevisca com puga amb un transport públic de qualitat qüestionable. Un mantra, el de «cadascú que s'apanye», que ha calat fort i ha convertit el cotxe en un «dret», quan en realitat és una càrrega econòmica i una descàrrega de responsabilitats de l'administració.

Però hi ha altra forma de plantejar la mobilitat col·lectiva, i és aquella en la que l'administració assumeix la seua responsabilitat, accepta que les persones necessiten moure's, i assumeix el seu paper de garantir les millors vies perquè esta mobilitat es puga produir, garantint, alhora, el dret de les persones en la ciutat a gaudir de l'espai públic que ha sigut usurpat per al vehicle privat. I a hores d'ara estem treballant, en eixe sentit, sabent que el relat de la prioritat a la mobilitat en cotxe està molt assentat sobre una cultura i també sobre unes alternatives en transport públic que no sempre responent a les expectatives.

Però en mobilitat es tracta de seduir i de generar alternatives realment atractives, ràpides i econòmiques al transport en cotxe. I en este sentit, l'Ajuntament de València, encapçalat per Joan Ribó, està fent els deures. I els està fent en tres línies prioritàries amb resultats evidents. En primer lloc, amb el desplegament de la xarxa de carrils bici urbans més completa de tot l'Estat, i amb uns resultats i acollida evidents (un 13% de les persones que van a treballar en València, ho fan en bici o patinet). En segon lloc, apostant pel transport urbà en autobús, amb una inversió i modernització dels autobusos de l'EMT per a fer la transició al bus híbrid i elèctric, i amb una reordenació de línies i trajectes per a prestar un bon servei. Els resultats, de nou, són contundents: Des de 2015 fins al 2019, últim any abans de la pandèmia de la COVID, l'EMT havia augmentat els seus usuaris en un 10% fins als 97 milions anuals, tot un èxit.

I per últim, la mobilitat de vianants, eixa gran oblidada durant massa temps i que és la principal forma de moure's de les persones en una ciutat, caminant. L'aposta per la conversió en zona de vianants del centre i per recuperar places i espais per a vianants ha tingut una acollida gens sorprenent, però sí molt colpidora per a alguns: la gent vol caminar, passejar i gaudir de la seua ciutat, i aquest Ajuntament ho ha fet possible.

València està fent els deures, i continua treballant en una millor mobilitat per a garantir els trajectes de les persones i el dret a la ciutat. Però aquesta feina amb resultats evidents ha d'anar acompanyada per la resta d'administracions públiques implicades en la mobilitat metropolitana de la ciutat. Perquè si mirem el metro (Generalitat Valenciana), i els Rodalia (Govern d'Espanya), el que trobem és poca inversió, poca innovació, i desídia en alguns casos.

No pot ser que la tercera ciutat de l'Estat tinga un servei de metro amb freqüències tan insuficients, i que col·lapsen el servei en hores punta. De res serviran les ampliacions de línies que s'estan executant ara mateix si no venen acompanyades d'una millorar de les freqüències. Perquè del que es tracta no és de tindre una xarxa molt extensa sobre el paper, sinó una xarxa que siga més ràpida i eficient que el cotxe. Sense trens suficients, no ho serà.

I si parlem dels Rodalia, del que parlem és d'abandonament total. És una vergonya que el nucli de Rodalia de València, que és reconegut com el que pitjor servei presta de tot l'Estat, estiga patint aquest maltractament permanent per part dels successius governs d'Espanya. Un maltractament que expulsa usuaris any rere any i els condemna a vindre o eixir de la ciutat en cotxe. S'han reclamat inversions, s'han reclamat nous trens, s'ha reclamat més personal... i no s'ha fet res. Si la desídia i l'abandonament és l'única cosa que sap fer el Ministeri de Transports amb els nostres Rodalia, ho tenen fàcil: ara, només demanem les competències, perquè els gestionarem molt millor des d'ací que des de Madrid.

Volem un transport més sostenible, però sobretot més ràpid i fiable per a les persones que es desplacen per la ciutat, i que entren i ixen d'ella. Amb aquest objectiu treballa l'Ajuntament, amb resultats evidents. Cal que la resta d'administracions implicades es sumen al treball de valent per la mobilitat de València, la ciutat que volem.