Autoritzen una planta fotovoltaica a Sant Jordi que compta amb «consens ciutadà total», segons la promotora

El parc solar més gran de les comarques valencianes del nord s'aprova alhora que creixen les protestes contra aquestes instal·lacions arreu del País Valencià

per NLV

Territori, Societat

Marcos J. Lacruz, directiu d'NRG, l'empresa que construirà la planta fotovoltaica a Sant Jordi | EP
Marcos J. Lacruz, directiu d'NRG, l'empresa que construirà la planta fotovoltaica a Sant Jordi | EP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

NRG Investment ha rebut l'autorització de la Generalitat per construir un parc fotovoltaic a Sant Jordi (el Maestrat), el més gran de les comarques valencianes del nord, que comptarà amb 23,7 MW de potència nominal instal·lada. La companyia té previst que la planta estiga operativa el setembre del 2022, amb una producció de 37.000 MWh a l'any.

L'agost del 2020, l'Ajuntament del municipi va donar el vistiplau a la creació d'aquest hort solar, ja que l'empresa complia «totes les normatives» perquè la localitat continuara sent «exemple de desenvolupament sostenible, d'oportunitats laborals i de consolidació de població en un entorn rural d'elevat valor natural i paisatgístic». 

Segons va dir llavors l'alcalde, Iván Sánchez, del PP, el projecte és «una oportunitat de futur en temps d'incertesa com aquests». A més, «s'ubicarà sobre camps d'oliveres i terrenys abandonats», va assenyalar. Camps i terrenys pels quals NRG ha negociat uns arrendaments que oscil·len entre 1.000 i 1.500 euros a l'any per hectàrea durant tres dècades, tal com va informar el diari Mediterráneo. La instal·lació, ha comunicat l'empresa, generarà 25 ocupacions durant la fase de construcció i 5 ocupacions estables durant l'explotació d'aquesta.

El directiu d'NRG, Marcos J. Lacruz, ha assegurat que hi ha hagut un «consens ciutadà total», ja que s'ha dut a terme un «procés de participació» en què s'han involucrat l'Ajuntament, associacions i particulars. Un procés mitjançant el qual «el projecte ha incorporat millores com respectar i mantindre murs de pedra existents, la incorporació de mesures de correcció per a l'avifauna i repoblar amb plantes autòctones la zona».

A més, ha afegit «per limitar l'impacte visual i el risc d'electrocució per als ocells, la línia d'evacuació de l'energia fins a la subestació més pròxima, d'un quilòmetre de longitud, s'ha fet subterrània, a la qual cosa s'uneix la connexió amb la subestació d'una empresa elèctrica local. Tot plegat reforça el teixit empresarial d'aquesta àrea».

Protestes contra les macroplantes solars i eòliques arreu del País Valencià

Tanmateix, aquest «consens ciutadà total» del qual es vanten l'Ajuntament i NRG contrasta amb les reaccions veïnals contra les macroplantes solars i eòliques en altres municipis valencians. De fet, el passat mes de maig es va constituir la Coordinadora de plataformes ciutadanes per una ubicació racional i sostenible de les energies renovables del País Valencià, una entitat que ha convocat mobilitzacions i actes per demanar de manera urgent «el canvi del model de transició energètica plantejat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i el Decret 14/2020 del Govern Valencià cap a un model distribuït, racional, sostenible, d'estalvi i respectuós amb els territoris i les persones».

Manifestació convocada per la Coordinadora a València aquest diumenge

En aquest sentit, la plataforma assenyala que «la majoria dels projectes que s’han presentat, emparats per l’actual normativa, pretenen instal·lar-se lluny d’on fa falta l’energia, en terrenys de sòl no urbanitzable i, en molts casos, sobre terres agrícoles funcionals, paisatges destacats i paratges amb grans valors naturals». Per tant, «alguna cosa s’ha fet malament si, a l’aplicar una norma, el resultat s’aparta molt dels principis orientadors i dels objectius enunciats».

La Coordinadora, davant d'una possible bombolla elèctrica, demana avançar cap al futur «per una senda sostenible, justa, equitativa i sense pelotazos ni especulació». És a dir, avançar «cap a la sostenibilitat sense demagògi ni trampes ni passos en fals». I adverteix que «no podran garantir la sostenibilitat sense garantir els drets de les persones i la rigorosa protecció del patrimoni natural i cultural del nostre territori».