Un país ple de drets

per Marisa Saavedra

Tribuna, 9 d'Octubre

Un país ple de drets
Un país ple de drets

Celebrem el 9 d'octubre, la data que considerem com la del naixement del poble valencià arran de l'entrada del Rei Jaume I a València el 1238.

Un poble que és portador i generador d'una realitat social i cultural que s'ha mantingut i evolucionat fins avui, malgrat haver estat menyspreada i perseguida durant segles, arrelada a un territori. Aquest és el nostre País Valencià.

El nom de les coses està ple de significat i sentit. Dir País Valencià és desitjar i treballar per aconseguir el redreçament cultural i lingüístic com a elements essencials d'allò que som el poble valencià. I també és desitjar i treballar per una societat amb amples drets de ciutadania, amb condicions de vida dignes, empoderada, lliure i solidària.

La nostra és una cultura viva que beu d'una extensa i profunda tradició transmesa i renovada en cada generació, però que ara està en perill. Pels nous agents de penetració cultural, de la globalització i de les xarxes socials, sí, però sobretot perquè els poders polítics de les darreres dècades no han tingut com a prioritat una vertadera política de defensa i potenciació cultural i, sovint, han dedicat esforços a soscavar-la.

Les que diem País Valencià volem que el valencià -la nostra parla de la llengua catalana- com a element fonamental i vehicle del bagatge cultural d'un poble, no siga substituït per cap altra llengua. Res justifica la imposició de cap llengua sobre la pròpia d'un territori. Defensar una suposada superioritat és pur colonialisme.

Volem que la nostra cultura i la llengua en què la vivim tinga incidència en la construcció de la cultura humana. I que siguen el fonament i les vertebradores de l'evolució cultural del nostre territori.

Això no ho aconseguirem amb imposicions, ni amb menyspreu a altres cultures, sinó amb estima a la nostra llengua, empatia a l'hora d'ensenyar-la i amb fermesa a l'hora d'usar-la.

Ho aconseguirem amb algunes normes clares i exigibles que garantisquen de veres el dret a usar el valencià en tots els àmbits públics i privats al País Valencià que inclou, per descomptat, la capacitat de sancionar les discriminacions que impossibiliten o el debiliten.

Ho aconseguirem amb una protecció i projecció de la nostra cultura històrica i popular -que no es limite només a folklore superficial- i amb la potenciació i el suport a la creació de nova cultura valenciana en connexió, apertura i diàleg amb la cultura universal.

Ho aconseguirem fent dels mitjans públics de comunicació audiovisual un exemple en l'ús del valencià i dotant-los suficientment perquè tinguen la capacitat de donar a conèixer i crear referents actuals sorgits del nostre entorn social i cultural.

No ens enganyem: hi ha una ofensiva cultural, social, mediàtica i política per debilitar i fer desaparèixer la llengua i cultura valencianes. Hi ha un intent de degradar les condicions de vida de la gent, la seua suficiència econòmica i l'accés a bens i serveis de primera necessitat. Els drets no es regalen i, si no es defensen, es poden perdre.

Dir País Valencià és mantindre aspiracions de justícia, igualtat i llibertat a tot el món i estar disposades a fer-les reals i perdurables a la nostra terra treballant per avançar en força i en capacitat de decisió com a poble per conservar i guanyar drets.