Ximo Puig i Francina Armengol volen veure les pel·lícules en valencià?

per Salvador Vendrell

Columnistes

Ximo Puig i Francina Armengol volen veure les pel·lícules en valencià?
Ximo Puig i Francina Armengol volen veure les pel·lícules en valencià?

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els més majors ho recordareu: «A casa, al treball, al carrer... normalment parlem valencià», deia un adhesiu de la Generalitat Valenciana. Després, amb els anys, hem vist que la veritable batalla o, millor dit, on ens jugàvem o ens juguem la supervivència de la llengua estava i està en els punts suspensius: en l’escola, en l’administració —en totes les administracions—, en els mitjans de comunicació... I sí, s’avançà bastant en l’escola, però, en la resta dels punts suspensius, molt poc. No cal que donem dades de la presència del valencià en les conselleries, en les universitats, en els jutjats, en la sanitat, en les policies... I, si parlem dels mitjans de comunicació, podem dir que, al País Valencià, hem anat cap arrere com el crancs, des del «l’apagada» de les televisions i ràdios catalanes.

Com que l’escola pública és l’únic espai on s’ha avançat una mica, la dreta l’ha convertida en l’espai preferent dels seus atacs i Ximo Puig ha de dir cada dos per tres «que no hi ha imposició» i que l’objectiu és que els escolars «sàpien les tres llengües», que «es respecten els drets lingüístics» —supose que, a cop segur, es referirà als drets dels castellanoparlants, perquè els drets dels valencianoparlants no estan garantits—. I li torna a preguntar a Maria José Català: «per què li molesta el valencià» i si «s’ha de demanar perdó per parlar-lo». Sí, demanar perdó com va fer ella en un congrés del PP o com va fer l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per canviar al valencià quan responia una pregunta de la seua defensa en la primera sessió del judici pel cas Gurtel.

Ximo Puig —i també Francina Armengol—, però, haurien d’estar atents i intentar jugar en la partida d’aquests dies que és el nou projecte de llei estatal de l’audiovisual que maltracta allò que anomenen «riquesa lingüística» de l’Estat. La llei, sobretot, va d’adequar-se a les situacions noves, a regular el tema de les plataformes de serveis
televisius com ara Netflix, HBO, Filmin, Yotube... Maltracta la «riquesa lingüística de la nació de nacions» perquè no parla de mesures concretes a la protecció i promoció de totes les llengües de l’estat reconegudes com a oficials. Com ara, l’esborrany no preveu un percentatge obligatori per a la producció en català. El govern de l’altiplà, llest, ha frenat la llei per poder-la negociar amb Esquerra Republicana de Catalunya. Vol fer com en els pressupostos del 2021 amb la immersió lingüística: utilitzar aquesta llei com a moneda de canvi. Recordeu que deia, aleshores, el diari Ara:

«La futura Llei d’educació que es cuina al Congrés eliminarà la referència expressa que diu que el castellà ha de ser la llengua vehicular en l’ensenyament, fruit d’un acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC que busca blindar el sistema d’immersió lingüística a Catalunya. Fonts republicanes expliquen que han pactat una esmena amb els partits que sostenen el Govern per canviar el redactat de la norma que, un cop entri en vigor, obligarà els alumnes i les alumnes a conèixer perfectament tant el català com el castellà, una cosa que ja passa en l’actualitat.»

Sobretot això:

«L’acord suposa un nou gest d’acostament de socialistes i podemites amb ERC en vigílies de la primera votació dels Pressupostos del 2021.»

Només cal fer una ullada a la premsa d’aquests dies per veure per on aniran el trets. Com ara els d'El Punt Avui:

«El govern estatal frena la llei audiovisual per negociar-la». «Rufián recorda a Bolaños la necessitat de blindar el català en la norma que regularà les plataformes audiovisuals.»

L’any passat em vaig fer una pregunta molt simple: «El PSC no té res a dir de la immersió lingüística?» Ha de ser una concessió del govern de l’altiplà a Esquerra Republicana perquè aprove els pressupostos? Enguany me’n faig unes de semblants: Ximo Puig i Francina Armengol no volen veure les pel·lícules o reportatges de les plataformes en valencià? No tenen res a dir? On és la nació de nacions? Me’n queden un parell més: «Unidas Podemos en el govern de l’altiplà juga al mateix joc?», «On són els socialistes i Podemites dels Països Catalans?». I una última: Si defensar i protegir el català només és faena dels independentistes, què haurà de fer el personal que s’estima la llengua?