Llarga vida al País Valencià!

per Cesc Roig

Tribuna, 9 d'Octubre

Llarga vida al País Valencià!
Llarga vida al País Valencià!

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Maricones. Bolleras. Idiotas. Nenazas. Muerde almuadas. Nos vemos en el paredón. No merecéis respeto. Suplicaréis piedad. Aquests són alguns missatges que hem rebut a xarxes socials Joves PV cada vegada que hem denunciat l’odi que vomita l’extrema dreta cap a les persones, sovint les més vulnerables.

Un odi que es transforma en agressions de tota classe. Sols cal passar-se per qualsevol periòdic i buscar un parell de notícies. Ho fan perquè ens volen inocular la por, volen que la sentim en cada part del nostre cos, que ens bloquege i així frenar que avancem cap a societats més justes.

Eixa por, per desgràcia, al País Valencià l’hem coneguda ben bé durant molts anys. La nostra diada d’octubre va ser segrestada per la dreta i l’extrema dreta, i tot allò que se n'eixira del seu guió era perseguit i atacat. Violència i més violència que sovint hem viscut als carrers cada 9 d’octubre. I ara, la volen estendre al dia a dia de les persones, la volen fer quotidiana.

Aquest any sembla que el 9 d’octubre torna a certa normalitat: la processó cívica a València, actes institucionals i populars arreu de tot el País, o la manifestació de la «Comissió 9 d’octubre» i «Antifeixistes País Valencià», tornen a baixar al carrer.

Açò és un bon símptoma que anem superant la pandèmia. Ara bé, malauradament, la celebració de la nostra diada sovint es veu amenaçada per eixos que se senten amb el poder de ser violents. Eixos, els mateixos, que ara ens amenacen per xarxes i peguen pallisses pels carrers.

Enfront d'açò cal bastir projectes transformadors, parlar, reparlar i trobar-se. Açò últim és una imperiosa necessitat. Bastir fronts, d’aquells que puguen recórrer de nord a sud el nostre País. Parant atenció a les singularitats, entre altres, lingüístiques, socioeconòmiques o territorials de cada comarca.

Un projecte de País en llibertat. Però llibertat en tots els sentits de la paraula. Un país que cure l’escletxa generacional que s’ha produït i que la crisi ha agreujat. Un País de futur.

En conclusió, el terme que podria englobar esta crida seria valencianisme inclusiu. I estem cridades a fer-ho possible, deixant principis heràldics per caminar cap a finalitats transversals. Sols així recuperarem els carrers i afrontarem el nou cicle social i polític amb la força de poder seguir construint el nostre País i no caure en la involució.

Llarga vida al País Valencià!