La Comissió 9 d'Octubre crida a manifestar-se contra el «feixisme emergent» i la tendència recentralitzadora de l'Estat

El finançament autonòmic i la reciprocitat d'À Punt, TV3 i IB3 tornen a centrar les reivindicacions

per NLV / EP

Societat, 9 d'Octubre

La Comissió 9 d'octubre crida a manifestar-se contra el «feixisme emergent» i la tendència recentralitzadora de l'Estat
La Comissió 9 d'octubre crida a manifestar-se contra el «feixisme emergent» i la tendència recentralitzadora de l'Estat

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els partits, sindicats i entitats que formen la Comissió 9 d'Octubre criden a eixir al carrer aquest dissabte, Dia del País Valencià, i sumar-se a la manifestació contra el «feixisme emergent» a Europa i la «tendència recentralitzadora de l'Estat». A més, també tornaran a reivindicar un finançament autonòmic just i la reciprocitat amb les radiotelevisions de Catalunya i les Illes Balears.

En referència al lema d'enguany, «País Valencià antifeixista», el portaveu de la Comissió, Toni Gisbert, ha assenyalat que el País Valencià és una «illa» en comparació a «un context europeu d'emergència d'un nou feixisme reaccionari que, encara que no qüestiona directament la democràcia, sí que l'erosiona greument». «Ens hem de posar alerta per a frenar-ho», ha advertit.

Paral·lelament, la Comissió vol mostrar la seua preocupació per la «tendència recentralitzadora de l'Estat que s'ha accentuat amb la pandèmia», ja que la majoria de les decisions sanitàries s'han pres «de manera unilateral», a pesar que és una competència transferida. «La famosa cogovernança s'ha quedat en una paraula», ha criticat el també secretari d'Acció Cultural (ACPV).

També ha lamentat la «persistència negativa i resistència» del govern espanyol a donar llum al nou sistema de finançament autonòmic i el «menyspreu» del caràcter oficial del valencià, davant la «judicialització sistemàtica» de polítiques de la Generalitat en matèria lingüística. La Comissió rebutja especialment el projecte de Llei Audiovisual estatal perquè «discrimina absolutament les llengües no castellanes».

I exigeix que el president de la Generalitat, Ximo Puig, signe el conveni de reciprocitat d'À Punt amb TV3 i IB3 i l'entrada en l'Institut Ramon Llull. «El context és més favorable que mai» i «és una qüestió de voluntat política», ha asseverat Gisbert, remarcant que «l'obstacle és ell (Puig) i no de caràcter tècnic».

Sobre el dispositiu de seguretat, que vetlarà per evitar incidents, la Comissió espera que la Delegació del govern espanyol «atenga la seua responsabilitat» de garantir l'ordre públic i els drets de la ciutadania. «He parlat amb el subdelegat (Luis Felipe Martínez) i crec que anirà bé», ha dit el portaveu.

També ha recordat que tothom té dret a manifestar-se, encara que «ja es veurà la capacitat de mobilització de cadascú», i ha remarcat que Arran i la CUP «habitualment venen, però no formen part de l'organització encara que compartisquen les seues reivindicacions».

«El PSPV hauria d'estar»

Quan li han preguntat per la participació dels Joves Socialistes, el portaveu de la Comissió 9 d'Octubre ha assenyalat que el PSPV va deixar de sumar-se fa uns anys i ha defensat que «hauria d'estar» en la manifestació.

I sobre l'assistència o no de l'alcalde de València, Joan Ribó, una altra de les integrants de la comissió, la diputada de Compromís Nathalie Torres, ha explicat que els representants institucionals que se sumen «ho fan pel seu partit». «Ribó és amfitrió de molts actes, si està o no depén de la seua agenda, però Compromís estarà com sempre», ha resolt.

«Imminent» judici oral del 9-O del 2017

D'altra banda, la Comissió pensa que serà «imminent» l'obertura del judici oral per a les 28 persones processades per les agressions de la manifestació del 9 d'octubre del 2017, ja que tots els escrits d'acusació estan presentats i només falten algunes de les defenses.

«Des de la prudència, crec que podem ser relativament optimistes», ha confiat el portaveu apuntant a la fi d'octubre o inicis de novembre. També ha assegurat que les defenses s'han dedicat a intentar «torpedinar i allargar» el procediment quan els acusats «estan perfectament identificats» per les imatges captades per mòbils.

Es tracta de 28 persones acusades d'«una llista important de delictes, en alguns casos reincidents i que tenen antecedents fins i tot penals», alguns integrants de l'extinta Peña Yomus d'aficionats ultra del València CF que exhibien aqueix dia simbologia neonazi i d'extrema dreta. Tots s'enfronten a penes d'entre cinc i deu anys de presó per les agressions i amenaces a professionals de mitjans de comunicació i assistents a la manifestació del 9 d'octubre del 2017.

Per tot això, la Comissió espera que aquest procés servisca per posar de manifest «la violència feixista existent a València» i tornar a reclamar al club valencianista que siga «encara més ferm» i no permeta l'entrada a Mestalla de cap persona violenta física o verbalment.