La màgia dels faristols

per Josep Barberà

Tribuna

La màgia dels faristols
La màgia dels faristols

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els faristols -i més quan es tracta dels d’un parlament- tenen una capacitat màgica. Transformadora. Quan hom s’hi posa al darrere, els discursos s’abraonen i les proclames muten, com si la persona que hi ha al darrere es convertís, de sobte, en algú diferent. Més decidit, més reivindicatiu.

Quan hom hi baixa, però, la grisor de la gestió -ai, la gestió!- torna al seu lloc i, amb una carpeta amb documents sota el braç, el fervent ponent es torna a convertir en poc més que un funcionari. Hi ha excepcions, per descomptat, però em permetreu que avui no les tinga en compte.

Fa unes setmanes, el president de la Generalitat, el Molt Honorable Ximo Puig, ens sorprenia -de nou- durant el debat de Política General a les Corts, anunciant la petició al govern espanyol de la transferència del rodalia -cosa que ja preveu l’Estatut d’autonomia- perquè , segons es deduïa del discurs -ep, i jo n’estic d’acord!- la gestió seria millor des del País Valencià que des de Madrid.

Dic que ens sorprenia perquè -ho dic de memòria, ja em disculpareu- aquesta deu ser la quarta o cinquena vegada que fa aquest anunci des que és president de la Generalitat. I ací seguim, amb un rodalia gestionat des de Madrid i amb un percentatge de cancel·lacions que fa vergonya, mentre la classe treballadora valenciana i dels estudiants no pot anar en condicions dignes als seus llocs de faena -això els que tenen combinacions que, per exemple, no és el meu cas.

Quatre o cinc anuncis -molts d’ells en seu parlamentària- que, un cop baix del faristol, queden oblidats.

Fa uns dies, des d'Esquerra Republicana del País Valencià vam presentar una PNL al Congrés dels Diputats on exigíem al govern espanyol aquesta transferència de competències i recursos -de fet, va donar la casualitat que es debatia el mateix dia que el president va fer l’enèsim anunci- i el PSOE es va avindre a pactar-la. La PNL va passar de demanar la transferència a estudiar les fórmules de millora de la gestió, entre elles, la transferència. És el que volíem? No, però les PNL obliguen el govern espanyol, i aquesta es va aprovar.

La dreta, que no dissimula el seu jacobinisme, la va votar en contra adduint -permeteu-me reduir els arguments- que els valencians i les valencianes no tenim la capacitat de gestionar els nostres recursos i interessos, que som com xiquets als quals se’ls ha d’administrar la setmanada.

El PSOE, que sí que el dissimula quan li interessa, es va obrir a estudiar-ho. Però la pilota segueix estant al terrat del Consell. Demanaran la transferència del rodalia? Intentaran esprémer el minso Estatut del País Valencià per a aprofitar totes les competències possibles? O seguiran actuant i justificant que siga Madrid qui decidisca per nosaltres?

Potser caldrà dur un faristol sempre a sobre perquè, desgraciadament, pareix que sense ell, el president s’acovardeix.