14 professors treballaran l’emergència climàtica a la Ribera

per Pedro Domínguez Gento

Veus

14 professors/es treballaran l’emergència climàtica
14 professors/es treballaran l’emergència climàtica

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Dimarts, 6 d’octubre, es va fer a la Casa de la Cultura d’Alzira la Jornada Formativa «Què és això de l’emergència climàtica?». L’acte va comptar amb la participació dels 14 professors de 10 centres de la Ribera que van desenvolupar el projecte amb el seu alumnat dels últims cursos d’educació primària, ESO, Batxillerat i Cicles. El quadern de treball, publicat per l’Editorial Reclam en la col·lecció «Pertot», una oferta d’edicions de manuals, guies, narrativa i quaderns codirigida juntament amb la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana, és obra de Roger Pons, del col·lectiu Xúquer Viu, i Pedro Domínguez, de La Ribera en Bici – Ecologistes en acció.

Els objectius que es varen plantejar i que s’han materialitzat en la Jornada Formativa són aportar dades actuals i propostes pedagògiques per treballar a l’aula aquest tema; conéixer la problemàtica a fons, enfocar-la didàcticament, avaluar-ne l’experiència, aprendre a utilitzar recursos didàctics específics, i adaptar-los a les característiques de l’alumnat.

El projecte té una durada de 15 hores, està reconegut com a activitat formativa per la Conselleria d’Educació i compta amb una primera sessió de treball de 3 hores a la Casa de la Cultura d’Alzira, 10 hores per a dissenyar i aplicar a les aules una unitat didàctica en cada centre educatiu que haja assumit el projecte i 2 hores finals per tal de fer-ne una posada en comú per compartir col·lectivament la valoració de l’experiència i estudiar-ne la continuïtat.

La presentació va començar amb la intervenció de Joan Cortés, de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que, entre d’altres coses, va afirmar que «el model educatiu ha d’acceptar el repte de convertir en projectes transversals temàtiques i realitats, com la sostenibilitat mediambiental, que són factors importants per construir el futur d’una societat que ja viu immersa en una crisi de difícil eixida. L’educació ens ha d’ajudar a adoptar actituds més ètiques i més respectuoses amb el fràgil equilibri ecològic del nostre planeta».

Artur Blasco, de l’Editorial Reclam, en el seu torn de paraula ha insistit que cal «continuar tenint iniciatives editorials que oferisquen als centres educatius materials didàctics que facen referència a problemàtiques reals, els quals conviden a la reflexió, a l’anàlisi i al debat a les aules, en contextos de treball transversals».

Per la seua banda, Alfred Aranda, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, va declarar que «l’actual consistori està compromés amb polítiques locals que milloren la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Les polítiques mediambientals formen part de les accions immediates perquè s’ha de canviar de comportament col·lectiu o es produirà una degradació de la qualitat de vida. En este terreny, l’educació també ha de posar el seu gra d’arena, conscienciant i creant models de sostenibilitat en les comunitats educatives».

A continuació,  hi va intervindre Jovi Esteve, meteoròleg d’À Punt i un divulgador expert en temes de climatologia científica, el qual va donar una panoràmica de futur dels efectes en el clima en la zona del Mediterrani per l’emergència climàtica. Fou una perspectiva explicada amb un llenguatge molt divulgatiu que va repassar els fenòmens meteorològics, les estacions de l’any, la física i la química del clima, l’històric de la climatologia remuntant-se a investigacions científiques que ens proporcionen una idea clara d’allò que succeïa fa milers d’anys i del que pot passar, segons l’anàlisi científica de les dades actuals, en els pròxims 30 anys. Al final de la seua intervenció, Esteve va concloure que «podem comparar el planeta Terra a una persona malalta que té una salut que està a les portes de patir un col·lapse multiorgànic. El desenllaç dependrà de tindre la capacitat de revertir els símptomes, buscant solució a les causes que l’han conduït a eixa situació límit, potser irreversible. La humanitat encara pot fer les transformacions necessàries per a curar el clima i la Terra».

Per acabar l’acte, Roger Pons i Pedro Domínguez, autors del quadern de treball, van exposar els motius que els estimularen per tal d’elaborar un material didàctic així. Segons Roger Pons, «els estils de vida de les societats humanes contemporànies són el reflex dels models econòmics i dels interessos mundials que dicten les normes del funcionament del planeta. Ignorem les regles de joc de la natura, les quals mantenen un equilibri harmònic entre totes les formes de vida del planeta, i això té conseqüències greus com la crisi climàtica actual».

Per la seua banda, Pedro Domínguez va discutir com ensenyar l’emergència als joves i mostrà algunes de les gràfiques més significatives del quadern, explicant que «els governs han estat 42 anys parlant però no han aplicat les solucions, per les pressions de les grans companyies, de manera que el calfament del clima s’ha agreujat fins a dur-nos a l’emergència actual. Encara estem a temps de canviar, però no podem esperar altres 42 anys, hem d’aplicar les solucions urgentment i els joves són la clau perquè patiran les pitjors conseqüències de tots els problemes i ells són la força que pot decantar la balança.»