El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ratifica l'informe sobre el nomenclàtor franquista de la ciutat

L'associació assevera que és «el resultat de la investigació» i, per tant, «no són opinions»

per NLV

Societat

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ratifica l'informe sobre el nomenclàtor franquista de la ciutat
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ratifica l'informe sobre el nomenclàtor franquista de la ciutat

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHCS), davant de l'allau d'opinions i del debat suscitat per la publicació del catàleg de vestigis franquistes a Castelló de la Plana, ha fet públic un comunicat en què es ratifica «en el contingut del seu informe sobre vestigis franquistes», que és «el resultat de la investigació en els diferents arxius de la ciutat i d’altres entitats, de bibliografia específica contrastada sobre el tema». Per tant, assevera «no són opinions, sinó el reflex rigorós del que apareix en els diferents documents».

El GRMHC aclareix que és «una associació cultural memorialista registrada en la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament i la Diputació, dedicada a l'estudi de la memòria històrica». Així doncs, la seua tasca fonamental és «la investigació històrica, la difusió dels resultats i la participació en actes de diferent caràcter sobre la pròpia temàtica». En conseqüència, «no posa, ni trau de la ciutat noms de carrers, ni altres elements de qualsevol mena, perquè no té cap poder executiu, ni competència; això pertany als polítics de les diferents administracions afectades (Ajuntament, Diputació, Generalitat)», afegeix. «Els governs de les diferents administracions són els que decideixen», afirma.

El col·lectiu assenyala que «en aquest debat cal tenir en compte que, segons  els estudis a l'abast de tothom, els membres dels governs dels diferents òrgans de poder de la dictadura franquista (ajuntaments, diputacions, Corts, govern espanyol) eren escollits pels òrgans superiors de l'administració franquista, a pesar de la ficció de les eleccions a procuradors a Corts, diputats, regidors, alcaldes, etc.», i que, en aquest sentit, «la responsabilitat d’aquests membres comença en el moment que s'accepta el càrrec, cadascun segons el grau de jerarquia; perquè existeix la possibilitat de dimitir, acte molt poc practicat». Per una altra banda, «la participació activa en els processos repressius, consells sumaríssims de guerra, comissions de depuració, tot plegat és incompatible amb la legislació i la qualitat democràtica de la nostra societat».

   El comunicat indica que en el GRMHC ha causat «estupor» el fet que, «davant de centenars d'afusellaments a la nostra província en temps de la pau franquista —que ara s'estan exhumant per identificar-los i donar-los la dignitat que mereixen—, no s'haja alçat cap veu en la premsa per a recordar-los, ni per part de la societat civil, ni per part de l'Església, mentre que, davant de la possibilitat de l’eliminació d’alguns noms de carrers de la nostra ciutat, s’hagen llegit veus d'odi, amb mala intenció en la interpretació de les paraules, que sols contribueixen a l'enfrontament; veus establertes en la cultura de guerra civil».

    Per últim, el GRMHC recorda que és «una associació formada per professionals de diversos àmbits disciplinaris i de prestigi cultural» i que, des de la seua fundació el 2004, «ha col·laborat amb diferents institucions i administracions (Ajuntament, Diputació, Generalitat, Universitat) en projectes d’investigació i en publicacions de qualitat contrastada». «El GRMH ha posat sempre per davant el seu esperit i treball pacifista, democràtic i obert, implicat en la recuperació de la història silenciada i oblidada, per tal que la reconciliació puga ser ferma i efectiva», conclou.

L'Associació de familiars de víctimes de la repressió franquista del cementeri mostra la seua indignació

Els familiars de víctimes de la repressió franquista del cementeri de Castelló de la Plana ha manifestat en un comunicat la seua indignació per «les notícies aparegudes en premsa sobre la retirada de noms dels carrers de Castelló de col·laboracionistes del règim i de la repressió franquista».

«No entenem com els nostres representants polítics es presten a atendre exigències i a cedir davant les pressions d'opinions, algunes d'elles expressades pels mateixos familiars dels qui van col·laborar en la repressió dels nostres avis i pares, ignorant les víctimes de la repressió franquista durant tants anys silenciades», ha assenyalat.

El col·lectiu afirma que «moltes de les víctimes del franquisme van ser afusellades, van patir presó o depuració professional a mans justament d'aquests victimaris que alguns reivindiquen que romanguen en el nomenclàtor de la ciutat».

Per això, exigeix que «es complisca la llei de memòria democràtica, i que les institucions, l'Ajuntament entre elles, no es convertisca en encobridor i defensor dels qui van col·laborar en procediments repressius durant la dictadura franquista i atenga les demandes de veritat, justícia i reparació que els nostres familiars necessiten, com està contemplat tant en la legislació estatal i autonòmica, i no la de les famílies de personatges que van ostentar càrrecs durant el franquisme, van col·laborar en la repressió dels vençuts o van formar part de l'exèrcit de l'Alemanya nazi».