Tal dia com hui del 1982 va morir l’artista Josep Renau a Berlín

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1982 va morir l’artista Josep Renau a Berlín
Tal dia com hui del 1982 va morir l’artista Josep Renau a Berlín

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L’11 d’octubre del 1982, va morir a Berlín Oriental l’artista Josep Renau i Berenguer, considerat el cartellista més important de la Guerra Civil Espanyola.    

Nascut el 17 de maig del 1907 al carrer de les Comèdies de València, va cursar estudis  de Belles Arts a la mateixa ciutat (1919-25). Prompte va destacar com a cartellista publicitari i, poc després, va fer la primera exposició a Madrid (1928) i va començar a col·laborar en revistes (1929): Estudios, Taula de Lletres Valencianes, Cuadernos de Cultura, La República de les Lletres, Nostra Novel·la, Orto, Nueva Cultura, etc. 

Membre del PCE des del 1931, va participar en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (1932), el manifest de la qual va redactar (1933). Va fundar la revista Nueva Cultura (1935-37). Durant la Guerra Civil Espanyola, fou un temps codirector, amb Max Aub, del diari Verdad, òrgan d’unificació entre el PSOE i el PCE, a València. Va ser director general de belles arts (1936); va fer diversos cartells de propaganda comunista; va participar en l’organització del pavelló espanyol de l’Exposició Internacional d’Arts i Tècniques de París (1937); va presidir el Consejo Nacional del Teatro i va ser director de propaganda gràfica del Comissariat General de l’Estat Major Central (1938). 

Josep Renau, «Uber-Deutschland Vergebt» (detall), 1966 | IVAM. Dipòsit Fundació Renau

Per a la Fira Internacional de Nova York (1939) va dur a terme la sèrie de fotomuntatges Els tretze punts de Negrín (1938). Exiliat el 1939, va viure a Mèxic (fins al 1958), on va col·laborar en diverses publicacions (España Peregrina, Las Españas, Nuestro Tiempo, Boletín de la Unión de Intelectuales Españoles en Méjico, etc. ) i féu murals, il·lustracions, decoracions cinematogràfiques, etc. 

Instal·lat el 1958 a Berlín (RDA), va fer murals, fotomuntatges i col·laboracions de premsa (Bildende Kunst, Sonntag i altres). A partir del 1976, va efectuar distints viatges al País Valencià, al qual va llegar (1978) la seua obra, una part de la qual ha estat exposada, des del 1976, a les principals ciutats de l’estat espanyol. Amb el fons de les seues obres fou constituïda la Fundació Josep Renau, en part cedit a l’IVAM el 1989.

Josep Renau, mural ceràmic a Halle-Neustadt, Alemanya, 1970

En les seues concepcions teòriques i la seua obra (sobretot, els fotomuntatges i els cartells) hi ha una clara posició política que el va portar a cercar un llenguatge directe, fàcilment comprensible, lligat en els inicis a l’avantguarda alemanya i soviètica d’entreguerres; en el mural, van ser fructíferes les col·laboracions amb Siqueiros i altres pintors mexicans. La seua influència en la difusió d’aquestes idees al País Valencià (abans del 1939) fou ben important.

És autor de nombrosos articles i dels llibres Función social del cartel publicitario (1937 i 1976) i La batalla per una nova cultura (1978), de l’estudi L’organisation de la défense du patrimoine artistique et historique espagnol pendant la guerre civil (1937) i dels reculls de fotomuntatges Fata morgana USA (1967) i The american way of life (1977).

 

Fonts: Enciclopèdia Catalana / «200 obres de Renau, preparades per a l'exposició que l'IVAM dedica a l'artista», Nosaltres La Veu , 2021 / «L'IVAM mostra l'obra més desconeguda de Josep Renau durant l'exili a Mèxic i Berlín», Nosaltres La Veu, 2021 / Viquipèdia