La dissolució de la «Curva Nord» és una bona notícia

per Jesús Peris

Columnistes

La dissolució de la «Curva Nord» és una bona notícia.
La dissolució de la «Curva Nord» és una bona notícia.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El passat divendres em vaig sorprendre positivament amb el comunicat amb el qual la Curva Nord anunciava la seua dissolució i per dos motius, a més. L’un, perquè es va fer públic en versió bilingüe i el seu valencià era absolutament correcte. De fet, va motivar la resposta a Twitter d’algun ultradretà astorat que no ho podia concebre. L’altre, clar, pel fet mateix de la seua dissolució: sense dubte una molt bona notícia.

Que la penya que ocupava i es feia notar en la grada jove de Mestalla desaparega no hauria de ser un motiu de satisfacció en condicions normals, però és que aquesta no era una penya normal. Va nàixer en 2011 de la fusió de la penya Gol Gran amb la penya Yomus (dues penyes molt diferents en tarannà i ideologia) i haguera pogut ser un fet molt positiu, però ja el nom escollit, Curva Nord, malgrat estar al Gol Sud, no semblava precisament un indici positiu: era evidentment un gest de complicitat amb la penya del mateix nom de l’Inter de Milà, ben coneguda per la seua ideologia ultradretana i per la seua participació en aldarulls.

I en efecte, aviat va resultar evident que la ultradreta, que ja havia hegemonitzat els Yomus poc després de la seua fundació als anys 80, ara havia hegemonitzat la nova penya. El que en algun moment es pensà com un moviment que podia llevar protagonisme als ultres, al remat els havia donat una major visibilitat i un grup més gran de persones al qual dirigir i capitalitzar. I el seguit d’incidents violents començà ràpidament. I també salutacions i càntics nazis, i amenaces als aficionats que no volien seguir les fèrries directrius dels ultradretans.

De fet, per als ultres l’operació va resultar extremadament rendible. Per una banda, moltes vegades de cara a l’exterior -així ho he llegit en alguna notícia aquests dies- la Curva Nord semblava ser una mena de prolongació dels Yomus, amb la qual cosa la rellevància social d’aquests semblava molt major que la que efectivament tenen. Per altra, el fet de no ser exactament equivalents possibilitava arguments de l'estil Not all Curva Nord que legitimaven el blanqueig més o menys conscient dut a terme per periodistes esportius, alguns amb un grau important de vehemència i capacitat de manipulació.

De la mateixa manera, això explica també la reacció afligida de persones que jo no tindria per feixistes a la dissolució de la Curva. Malgrat el llarg seguit d’incidents, la capacitat de confusió per als despistats continuava. Era per a algunes persones la grada d’animació, els qui sempre donen suport a l’equip, i no veien el que no volien veure.

Per això crec que és una molt bona notícia la dissolució de la Curva Nord, perquè acaba amb aquesta equivalència interessada. Ara només cal esperar que els nazis que participaren en els fets del 9 d’octubre de 2017 siguen jutjats i espere que condemnats i no tornen a entrar mai més a Mestalla, que els Yomus siguen directament visibles com el que són, sense pantalles, escuts, coartades o blanquejos, que siga possible una grada jove i d’animació lliure de la seua influència, i que quede ben palés que la immensa majoria de l’afició de Mestalla, gent del poble, gent dels pobles, no té res a veure amb els feixistes.