Nuccio Ordine, autor de «La utilitat de l’inútil», imparteix una conferència a la UV

L'escriptor parlarà sobre la cultura, la universitat i la joventut aquest dissabte a l'Aula Magna de la Nau

per NLV

Cultura, InfoLlibres

Nuccio Ordine, autor de «La utilitat de l’inútil» o «Clàssics per a la vida»  | Twitter
Nuccio Ordine, autor de «La utilitat de l’inútil» o «Clàssics per a la vida» | Twitter

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Nuccio Ordine, autor de La utilitat de l’inútil o Clàssics per a la vida, impartirà la conferència «Entre el Parnàs i el mercat: quina universitat volem per als nostres estudiants?» aquest dissabte, 16 d’octubre, a les 12 h, a l'Aula Magna del Centre Cultural la Nau de la Universitat de València. L'acte ha estat organitzat per la revista Parnaso, el primer número de la qual, publicat el mes de maig passat, va iniciar el cicle d’entrevistes «Intel·lectuals per les humanitats», en què ha col·laborat l'escriptor italià. Amb aquesta conferència, la revista pretén iniciar una reflexió sobre el futur de la cultura jove i el paper que han de prendre els intel·lectuals en aquesta tasca.

Ordine (Diamante, Calàbria, 1958) és professor de Literatura Italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres, alguns dels quals sobre Giordano Bruno. Ha sigut professor visitant de centres com Yale, Paris IV-Sorbonne, CESR de Tours, IEA de París, el Warburg Institute o la Societat Max Planck de Berlín. També és membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies i de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d’honor de l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia Russa de Ciències i cavaller de la Legió d’Honor francesa en 2002.

«La utilitat de l’inútil» 

La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema, 2013), un fenomen de vendes en alguns països europeus, és un recull de reflexions de molts diversos autors sobre la importància de les humanitats i les ciències especulatives al llarg de la història dividit de manera significativa en tres parts.

En la primera, «L’útil inutilitat de la literatura», Ordine inclou les aportacions sobre aquest tema que ens han deixat un bon grapat d'escriptors, des de les d’Ovidi i Petrarca a la de Foster Wallace, entre altres. No oblida la de Théophile Gautier quan, el 1834, escriu contra aquells «que tenen la pretensió de ser economistes i volen reconstruir la societat de cap a peus» i, portant a l’extrem aquest atac, afirma: «L’única cosa bella és la que no serveix de res; tot el que és útil és lleig. Perquè expressa alguna necessitat, i les de l’home són innobles i repugnants, com la seua pobra i xacrosa natura. El lloc més útil d’una casa són les latrines».

En la segona, «La universitat-empresa i els estudiants-clients», Ordine parla «dels efectes catastròfics que la lògica del benefici ha tingut en el món de l'ensenyança», i addueix els arguments exposats per Victor Hugo en el discurs que va dur a terme davant de l’Assemblea constituent el 1848, alguns dels quals semblen tan actuals: «Afirmo, senyors, que les reduccions plantejades en el pressupost especial de les ciències, les lletres i les arts són doblement perverses. Són insignificants des del punt de vista financer i nocives des de tots els altres punts de vista».

La tercera part, «Posseir mata: “Dignitas hominis”, amor, veritat», en què dona veu als clàssics, l’encapçala una cita de Montaigne:  «És el fet de gaudir, no el de posseir, allò que ens fa feliços», ja que «l’afany de riqueses és una gravíssima malaltia, capaç de corrompre no sols l’ànim humà, sinó també la societat i la vida civil».  

En la seua última obra, Clàssics per a la vida (2017), Ordine comenta una cinquantena de llibres que, a parer seu, són lectures imprescindibles per a despertar l’esperit crític.

L’assistència a l’acte és gratuïta i requereix inscripció.