Tal dia com hui del 1957 es va produir la gran riuada de València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1957 es va produir la gran riuada de València
Tal dia com hui del 1957 es va produir la gran riuada de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 14 d'octubre del 1957 es va produir la gran riuada de València, l'última inundació de la ciutat provocada pel Túria. A causa de les fortes pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre, el riu es va desbordar i va inundar el Cap i casal, i va provocar nombrosos danys materials, 99 morts (segons xifres oficials, encara que s'estima que en van ser molts més) i milers de damnificats.

Les riuades i crescudes del riu eren un fenomen relativament comú, almenys des que es té registre a partir del segle XIV. No obstant això, la del 1957 va tindre conseqüències que van transformar l'estructura de l’urbs per sempre. Mentre que les parts més altes, com la Xerea i la Seu es van deslliurar de les aigües, altres van quedar submergides. S'estima, per exemple, que al carrer del Doctor Olóriz, el nivell va arribar als 5 metres d'altura, 2,25 m a la plaça de Tetuan o 80 cm en els Jardins del Real. 

Al carrer de les Barques, el nom del qual obeeix al fet que hi va haver un atracador per a les embarcacions que remuntaven el Túria en l’antiguitat, els col·lectors de drenatge van actuar com a sortidors en quedar el nivell de les aigües del riu per damunt del carrer, agreujant així els enormes danys ocasionats per la riuada.

El carrer de les Barques

L'ombra d'aquella nit encara és possible trobar-la en alguns racons de la ciutat on es conserven senyals que recorden el nivell que va assolir la crescuda amb una simple marca o un concís «fins ací va arribar la riuada».

Quan la primera onada va arribar a la matinada, a penes hi havia plogut a la capital, la qual cosa va contribuir a enxampar desprevinguts molts valencians. De fet, a les 7 h del dia 14 només s’hi havien recollit 2,8 l/m2, mentre que aigües amunt del Túria, no va deixar de ploure durant tot el dia.

Al migdia del dia 14, i coincidint amb l'arribada de la segona onada de la riuada a  València, és quan va començar a ploure de forma torrencial sobre la ciutat. Al llarg  del dia es van arreplegar 125,1 l/m2, 90 dels quals en només 40 minuts. Però de nou, les precipitacions més importants es van registrar a la Serra Calderona. En aquesta ocasió, entre les rambles de l’Escarihuela i la Castellarda. De fet, el punt on més aigua es va recollir va ser a Altura (l’Alt Palància), on s'ha estimat que es van superar els 500 l/m2 aquest dia (l'anotació oficial es va quedar en 200 l/m2). També hi ha una dada estimada que no mesurada, que ens dona idea de la magnitud de l'episodi: els 140 l/m2 en una hora de Begís (l’Alt Palància). Altres registres del dia són: els 300 l/m2 a Domenyo (els Serrans), els 225 l/m2 a Llíria (el Camp de Túria), 169,4 l/m2 a Vinaròs (el Maestrat), 211 l/m2 a Picassent (l’Horta Sud), 150 l/m2 a Benaguasil (el camp de Túria), etc. 

El carrer de la Pau

És també important tindre en compte que la zona on es van produir més precipitacions va ser una zona muntanyosa amb poques estacions meteorològiques, el que ens dona a entendre que les quantitats en alguns punts van haver de ser impressionants. Davant d'aquesta extraordinària aportació dels afluents del Túria, i a causa del ritme vertiginós en què va ocórrer el llit del riu mare no va poder resistir l'allau d'aigua i es va desbordar.

Després de la gran riuada es va desviar la llera del Túria al sud de València, en l'anomenat Pla Sud, dotant-lo d'una capacitat que es calcula en 5.000 m³/s, a més d'altres obres menors de regulació del riu.

 

Fonts: Antonio Rivera, «La “gota fría” del 57», Divulgameteo / «Riada del 57(Valencia)», Inundaciones en CV / Viquipèdia