Seran capaços?

per Denis Allso Moreno

Veus

Seran capaços?
Seran capaços?

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

No em puc treure del cap una notícia que ha passat desapercebuda en l'ecosistema mediàtic valencià: l'antic cap de gabinet de Pedro Sánchez, Ivan Redondo, va declarar en una entrevista d'Espejo Público en la seua lluita de relats contra el president que no es pot descartar «que s'avancen les eleccions valencianes com més aviat millor i també les generals». Qualsevol espectador alié a la política nostrada podria estar separant ambdós conceptes; s'ha especulat al voltant d'un avançament electoral valencià a 2022 que busque l'ecosistema legislatiu propi de què Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia ja gaudeixen, servint d'altaveu de les reivindicacions pròpies i els sistemes polítics particularistes. Ara, algú amb flashbacks de Vietnam de les últimes eleccions valencianes i generals no pot evitar que li recórrega un calfred pertot el cos en sentir l'spin doctor del president parlar en la mateixa oració d'anticipar els comicis valencians i espanyols. L'home que viatja amb figures d'escacs allà on para i parla sempre des d'una estratègia mentalitzada, no sol deixar declaracions a l'atzar. Andalusia té més paperetes per un avançament electoral que no el País Valencià, però per alguna raó la frase concreta les paral·lelitza sense mencionar cap dels altres comicis de l'estat que podrien desenvolupar la mateixa sort.

Doncs perduda Catalunya i Andalusia, el més paregut que li queda al PSOE a una «gran baronia» és el País Valencià i té una importància central en l'estratègia electoral de Ferraz. No s'hi pot menystenir el component estratègic "d'aparell de partit" d'aquella jugada que els col·legis electorals valencians mai oblidaran gravat a foc en la data 'catastròfica' del 28A. Amb l’evident paper que va jugar tant Redondo com Ferraz en tractar de superposar els comicis generals als valencians, com el fet que la repetició electoral va fer més ridícula aquella sensació que ens havien furtat un debat com a societat. I això, em fa posar en alerta quan el PSOE d'ací i d'allà parla de càlculs d'agenda electoral —que mira per on— coincideixen el 2022, quan el PSOE d'ací i d'allà posa el País Valencià en el centre del relat estatal per primera vegada en dècades sense cap especial clamor ciutadà que ho justifique electoralment —i al PSOE sempre hi ha un rerefons electoral— i quan l'últim administrador de la maquinària electoralista parla en la mateixa frase d'avançament electoral valencià i espanyol.

I per dalt d'aquestes conspiranoies meues, ressonen eixos arguments tecnocràtics que, si es compleixen els meus temors, sé que inundarien les justificacions en cas de repetir aquell miserable espoli inèdit a l'estat d'un debat col·lectiu com a societat; «no estarem votant cada diumenge», «la gent està farta de comicis», «és un malbaratament de diners públics votar dues vegades podent fer-ho en una», etc. Per no parlar dels arguments polítics que buscaran explicar-nos que al país on hem votat dues vegades un govern que ha nacionalitzat els dos primers hospitals de l'occident post-68, i ha eliminat més del 50% dels barracons escolars de tot l'estat espanyol no sabem votar sense la «correctiva» influència espanyola, i que tornarem a posar-nos en mans d'aquells que privatitzaren eixos hospitals i feren negoci de construir eixos barracons si no ens ajuda eixe govern en minoria que va necessitar dos comicis i 28 diputats més d'ultradreta per a pactar en menys de 24 hores tots els ministeris. Ja puc escoltar eixos arguments, i el que és pitjor, puc escoltar al PSOE tornant a explicar que sotmetre els comicis valencians als espanyols serà una estratègia per a impulsar l'agenda valenciana a les espanyoles i em muic de ràbia. I això que només he sentit una declaració treta de context de l'acadèmic fet mem Iván Redondo, qui més que James Bond sembla sentir-se Monk o Colombo i menys «despistat» que el que vol aparentar.

En fi, tant de bo siguen conspiranoies meues perquè vull pensar que no són capaços de mirar-nos a la cara uuna altra vegada per a explicar-nos que ens tornaran a furtar un debat públic com a poble, que som massa immadurs per a dur a terme sense tornar-nos tots feixistes i tornar a alçar circuits urbans de Fórmula 1 on hui es projecten corredors verds.