Ens organitzem?

per Salva Moncayo

Tribuna

Ens organitzem?
Ens organitzem?

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Coincidisc en les meues converses habituals, personals o laborals, amb persones que opinen igual que jo, que estem vivint un moment de canvi que marcarà una època que estudiaran els nostres descendents i que romandrà en els llibres d’història de la humanitat.

Parlant d’energia, d’igual manera que el foc i la biomassa van transformar la vida dels humans fa uns 125.000 anys, els combustibles fòssils que vam començar a utilitzar com a font energètica fa ja més de 2.000 anys, però es consolidaren amb el carbó en el segle XVIII amb la Revolució Industrial, el petroli en el segle XX o el gas en ple segle XXI, han permés a l’espècie humana una evolució exponencial en els aspectes socials, tecnològics, econòmics i en tants altres àmbits. Una evolució que, per altra banda, científiques com Eunice Newton Foote en 1856, o William Stanley en 1865, veien amb ulls d’incredulitat pel desequilibri que suposava l’ús dels recursos existents.

Com una pedra en la sabata de tot habitant del planeta sense excepció, el canvi climàtic suposa una oportunitat d’evolució per tots aquells que no hàgem interioritzat que el consum sense contenció és la pedra filosofal de la nostra existència. Provocada per la crema desproporcionada de combustibles fòssils, que generen al voltant del 80% d’emissions en la producció d’energia, l’emergència climàtica en la qual habitem ens obliga a pensar amb criteris de demanda qualsevol necessitat que analitzem.

Únicament hem d’utilitzar l’energia que necessitem. No més. Ni un poc més.

Hi ha pistes clares en qualsevol dels grans usos energètics del ser humà en el planeta:

Producció d’aliments. On tenim un important desenvolupament i un gran potencial de creixement de producció agroecològica local. Fins i tot el nom de la comarca ho suggereix: Horta Sud. Res és millor i més eficient que menjar el que produeix la nostra horta adaptant el menú a la temporada en curs. Generar els protocols per no seguir perdent o malbaratant un 30% del menjar que produïm, serà un dels objectius més importants per a reduir emissions en el capítol de l’alimentació. Establir un procés circular de gestió de les deixalles i recursos biodegradables que permeta obtenir un compost local per a la nostra agricultura local, és la guinda del pastís.

Habitabilitat en les nostres llars i en els edificis que ens acullen per a estudiar, treballar o en les nostres estones d’oci. Necessitar poca energia gràcies a les noves construccions amb sentit comú que ja són obligatòries, i aprofitar la gran quantitat de diners que hi ha disponible en les diverses administracions per a actuacions de rehabilitació en les ja construïdes. Gastar poca energia perquè cobrim les nostres necessitats amb equipaments molt eficients, però sobretot perquè fem un ús responsable d’aquesta.

Recordem que l’energia més barata i menys contaminant és, i serà sempre, la que no utilitzem. I produir l’energia que necessitem amb el nostre veïnat. Les barreres tecnològiques van desaparèixer fa molt de temps, les legals i administratives també s’han vençut per sempre, i ara el problema és que les persones no veiem que la paraula compartir ha tornat per a quedar-se en la fórmula legal de les comunitats energètiques locals.

Entorns urbans de quinze minuts. Fer eficient la mobilitat de les persones generant barris pacificats al trànsit en els quals una persona caminant puga tenir accés als servicis bàsics, i un poc més, en un passeig de no més de quinze minuts. A poder ser incloent les obligacions laborals. Amb la disponibilitat de vehicles compartits per hores.

Ací estem, repetint la frase de «pensa en global, actua en local», i pensant com podem millorar la cohesió i la coordinació d’esforços en el curt termini, en la comarca de l’Horta Sud per a afrontar aquest problema-oportunitat que ens amenaça en el segle XXI.

Ens hem d’organitzar des dels municipis. No podem millorar el que no mesurem i qüestionem permanentment. És per açò que és necessari consensuar uns indicadors senzills i objectius que permeten controlar d’una forma transparent i participativa, l’evolució de les accions que es proposen.

És fonamental mesurar el consum i la despesa integral de l’energia que utilitzem en els nostres municipis, perquè és la segona partida pressupostària de despesa corrent. És fonamental saber la quantitat d’energia que podem autoproduir i incentivar noves instal·lacions simplificant ordenances i derogant traves administratives del segle passat que siguen vigents per molts tècnics. És fonamental prioritzar en els pressupostos accions determinants que busquen mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic que ja està ací, com ara les oficines energètiques d’atenció ciutadana o els projectes educatius que treballen amb dades reals les possibilitats d’estalvi i eficiència en els centres on estudien les persones que prompte seran les nostres científiques, carteres, polítiques i sanitàries.

I unificar criteris, per favor.

Tot açò no serà possible sense l’assumpció per part de les diferents administracions d’un profund compromís de coordinació d’esforços i regulació. Les mancomunitats, sempre dins del criteri «juntes som més fortes», han de liderar aquest gran projecte de canvi i evolució cap a una societat que tinga un lloc just en el planeta. El municipal i el provincial, i tots, amb les bases autonòmiques i estatals, han de permetre que els municipis i les mancomunitats puguen generar un marc de treball que trenque la inèrcia de sols el que és suficient. L’emergència climàtica ens exigix més. Més compartir en el que és personal, entre veïnes i veïns de la nostra comarca. Entre totes les persones que habitem el planeta que ens acull.

Ha de ser ja, ara. En aquest mateix instant en què llegeixes açò.

Serà Horta Sud. Serà Energia Neta.