La política municipal com a instrument de canvi social

Ricard Pérez Casado i Josep-Antoni Ybarra publiquen «Ciutat i política. De la ciutat desitjada a la ciutat possible»

per Publicacions de la Universitat d'Alacant

Cultura, InfoLlibres

La política municipal com a instrument de canvi social
La política municipal com a instrument de canvi social

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

En els anys setanta del segle passat, el retrat de la nostra societat era una mica dramàtic. I parlem de fa no més de cinquanta anys. El gran creixement de les ciutats i els pobles valencians a causa de les migracions internes i de la fugida del camp a la ciutat de manera principal va ser un fenomen que va deixar al descobert no solament les insuficiències acumulades, sinó també la manca de resposta a les noves necessitats que representava l’increment de la població. Barris sense aigua potable, energia intermitent, sense transport públic, carrers sense pavimentar, pols a l’estiu i fang a l’hivern... A més de les xaboles, els refugis provisionals dels immigrants interns. Ni cal dir l’absència d’escoles, de centres de salut, d’espais verds, de llocs per a la cultura... Ara bé, en aquells mateixos anys algunes coses començaren a canviar. Aquesta és la raó d’aquest llibre.

Ciutats i pobles comencen a aplicar el cabal d'experiències, de coneixements i de desitjos de la ciutadania en la política quotidiana. Amb senzilles operacions, com la recuperació de l'espai urbà, la garantia dels subministraments i la implementació de les bases perquè l'estat del benestar arribe a qui el va necessitar sempre i al qual tenia dret. El llibre de què parlem, Ciutat i política. De la ciutat desitjada a la ciutat possible, editat per Ricard Pérez Casado i Josep-Antoni Ybarra, vol constituir en tots els sentits un reconeixement, plasmat en una selecció, a aquells nombrosíssims homes i poques dones –preu dels temps i de l'herència– que van formar els primers ajuntaments democràtics des de 1979.

Universitat d'Alacant (2021)

Són catorze testimoniatges d’altres tantes poblacions de tot el País Valencià: Bunyol, Castelló de la Plana, Elx, Ibi, Oriola, Paterna, Petrer, Sogorb, Utiel, València, la Vall d'Uixó, Villena, Vinaròs i Xàtiva. El relat correspon als qui van ser protagonistes directes o molt pròxims en aquells pobles i ciutats: alcaldes, regidors o persones que van tindre algun tipus de responsabilitat en la gestió. Els textos van «en cru», és a dir, tal com l'autor ha volgut deixar les seues reflexions sobre les dificultats, els obstacles i també les realitzacions durant el temps en què es van encarregar de les tasques municipals respectives.

                           Ricard Pérez Casado

La metodologia per a conformar el text definitiu ha consistit, en primer lloc, a sol·licitar a aquests protagonistes la descripció del que van aconseguir, com ho van fer, amb quins obstacles es van trobar i també, de manera significativa, amb quins aliats van comptar per a aconseguir-ho. Com eren la ciutat i l'Administració municipal amb què es van trobar el 1979 i la que van deixar en concloure el mandat. En alguns casos, el període va de 1979 al 2000. Se'ls va sol·licitar expressament que comentaren dos aspectes.

El primer, que subratllaren com ha sigut la política, entesa com a instrument essencial per a fer ciutat, i advertir com sense la política aquests canvis no s'haurien produït. Es tracta de reivindicar la política com a eina per a fer una ciutat determinada, la ciutat possible, i la que s'havia desitjat, a més de ser necessària. Ara bé, com a segon aspecte convé subratllar que no tota política per a construir la nova ciutat ha sigut la mateixa. Ha hagut de ser una política determinada, adequada al cas, en el temps i en l'espai per a dur a terme un desenvolupament positiu, el perseguit en els anys previs al canvi de 1979 i el successivament elaborat a través de l'experiència democràtica de la gestió local. En política no tot és igual, ni tota política és semblant, ni tots els polítics actuen de la mateixa manera. El lector trobarà tot això en les respostes dels nostres interlocutors.

                               Josep Antoni Ybarra

La idea última que pretén traslladar el llibre és justament advertir, una vegada més, que la política passa per ser l'instrument per a construir el benestar de la societat, en aquest cas amb el propòsit explícit de convertir l'espai urbà en un espai per a la convivència humana de manera responsable, cívica, democràtica i, en conseqüència, sense dualitats i sense exclusions. Com es construeix i com es fa la política des de la ciutat troben resposta en aquest llibre a partir d'actors compromesos. El treball vol ser testimoni viu d’aquells anys inicials, però lluny de tot triomfalisme. Van ser anys de compromís, de treball, d’esperança i d’il·lusió. Les narracions que s’hi inclouen expliquen el què, el com, el quan i el perquè: com eren les ciutats i els pobles heretats del franquisme, per què era necessari canviar-les de dalt a baix, i el què, com i quan de les actuacions que tenien per objectiu fonamental capgirar l’herència rebuda. Les experiències narrades són experiències viscudes en primera persona i sovint tenen la frescor i l’encant de l’espontaneïtat. Espontaneïtat que s’afegeix al compromís i la determinació, els trets bàsics d’aquell període i els que es desprenen dels textos, que com ja hem dit s’han incorporat tal com van ser rebuts. A poc a poc la ciutat desitjada, descapitalitzada, començava a ser la ciutat possible. És a dir, l’espai indispensable per a millorar la vida de tots els ciutadans.

Els llibres de Publicacions de la Universitat d'Alacant es poden comprar en les llibreries habituals o en el seu web.