L'exdirector de Política Energètica sosté que la clausura del Castor va evitar la represa dels terratrèmols

L'Observatori de l'Ebre recorda que l'onada sísmica va remetre mesos després de la paralització de les injeccions de gas

per NLV

Territori, Societat

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro (dreta), i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau (esquerra), asseguts al banc dels acusats |  Jordi Marsal | ACN
L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro (dreta), i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau (esquerra), asseguts al banc dels acusats | Jordi Marsal | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'exdirector general de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria entre els anys 2012 i 2014, Jaime Suárez, ha refermat que el govern espanyol va decidir mantindre el tancament de les instal·lacions del projecte Castor per evitar la represa dels terratrèmols a la zona. Ho ha assegurat a la vista del judici contra els directius del magatzem de gas submarí, acusats de delicte ambiental per haver mantingut les operacions durant l'episodi sísmic. L'afirmació, en boca d'un exalt càrrec del govern espanyol, que mai es va mostrar tan categòric en aquell moment al relacionar injeccions i sismes, qüestiona l'estratègia de la defensa de presentar Castor com un projecte tècnicament modèlic i de minimitzar l'onada sísmica. 

Si bé l'informe que l'Institut Geològic i Miner (IGME) va emetre a principis del 2014 ja deixava clara la correlació entre injeccions i sismes, el govern espanyol mai es va mostrar explícit al respecte i llançava constantment pilotes fora. «Hi havia una relació causa-efecte. No es podia extreure el gas del magatzem i es va prorrogar la decisió», ha declarat Suárez, referint-se a l'ordre del Ministeri d'Indústria que va decidir tancar les instal·lacions del Castor el setembre del 2013, més de tres setmanes després de començar els terratrèmols. Un tancament que van decidir prorrogar a finals de juny del 2014.

«Els tècnics suposaven que, si es tornava a injectar, es desestabilitzaria la situació del magatzem i tornarien els sismes, sense saber molt bé la seua gravetat. Per tant, per evitar el risc a les persones, al medi ambient i a tot no ens vam poder moure de la paralització», ha reblat responent a preguntes de la fiscal. Segons ha afegit, els experts creien en un primer moment que les injeccions haurien mobilitzat la falla d'Amposta, però després van sospitar que un trencament més profund i de menors dimensions n'hauria estat el responsable. Els acusats van apuntar aquest dilluns que la incertesa sobre la continuïtat de l'activitat «afectava la viabilitat» del projecte i, per aquest motiu, van renunciar a la concessió el juliol del 2014.

En el judici que se segueix a l'Audiència de Castelló de la Plana contra l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, els advocats de la defensa han intentat traure profit de la suposada inconcreció sobre la falla que exactament hauria generat els sismes o el punt concret de la seua localització. L'estratègia de l'empresa continua encaminada a centrar l'atenció del tribunal en rebaixar la intensitat dels sismes durant les dues setmanes d'injeccions el mes de setembre –sense acceptar la responsabilitat de l'onada posterior, amb més de mil moviments- i el fet que la zona on es treballava està oficialment considerada com de molt baix risc sísmic.

L'Observatori de l'Ebre va advertir de la perillositat de les injeccions de gas

Precisament, en la segona sessió del judici d'aquest dimarts han declarat diversos responsables i tècnics de l'Observatori de l'Ebre, l'organisme que va advertir en primera instància de la perillositat de les injeccions de gas al Castor –unes al·legacions al primer procés d'avaluació d'impacte ambiental que no van trobar resposta, segons ha recordat l'exdirector de l'organisme, Joan Miquel Torta- i a qui Escal UGS van encarregar, l'any 2008, la monitorització de l'activitat sísmica al magatzem de gas submarí. 

Fiscalia ha intentat desactivar els arguments de la defensa mostrant la sèrie sísmica històrica que l'Observatori de l'Ebre havia estudiat a la zona entre 1975 a 2013 i que va registrar 108 terratrèmols, amb un màxim de 3,8 a l'escala de Richter. La responsable de la monitorització en el moment de la crisi sísmica del 2013, Estefania Blanch, ha explicat que van avisar l'empresa el dia 10 de setembre pel creixement «no habitual» dels moviments. Només el dia 12, quan l'empresa va tornar a injectar 8 milions de metres cúbics diaris al magatzem –el màxim nominal- se'n van produir 47. 

A preguntes de la defensa, Blanch ha admés que en el moment de reduir el cabal de les injeccions «es va reduir la freqüència i la magnitud» dels sismes. Una tendència que es va apreciar específicament l'any 2014, mesos després de la paralització de l'activitat, quan la sismicitat va tornar als valors del 2012. És a dir: sense activitat al magatzem submarí l'estadística de moviments sísmics va recuperar els valors anteriorment habituals, fet que reforçaria el nexe causal entre injeccions de gas i terratrèmols.