La «uberització» de les portes giratòries

per Denis Allso Moreno

Veus

La uberització de les portes giratòries
La uberització de les portes giratòries

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'Ibex-35 és un índex estimatiu que formen les 35 empreses amb més liquidesa del sistema bursàtil espanyol representat en l'equació «Ibex 35(t) = Ibex 35(t – 1) × Σ Capi(t) / [ Σ Capi(t - 1) ± J ]» i segons els canvis de valoració en aquesta es prediu i interpreta el comportament dels mercats. El gegant banc d'inversió BlackRock i la seua matriu BlackStone és el principal inversor de totes les empreses que formen part d'ell. Això vol dir que pot introduir moviments sistematitzats dels seus actius que produïsquen comportaments amb els quals transmetre missatges econòmics i pressionar les agendes polítiques. Quan parlem de la «reacció de les borses» parlem fonamentalment de la reacció de BlackRock a qualsevol esdeveniment. BlackRock/Blackstone va superar a JP Morgan com principal banc d'inversió amb una potent aposta per les digitals de segona generació com Uber, Google, Dropbox, Microsoft o Apple.

El 2012 el Banc Central Europeu va rescatar Bankia, Caixa Catalunya, Nova Caixa Galiza i el Banc de València per 100.000 milions d'euros i la dissolució de les caixes d'estalvi amb la creació del SAREB per administrar l'estoc tòxic d'habitatge de la bambolla immobiliària. Fernández Ordoñez va contractar BlackRock per assessorar el govern del PP en la seua creació, cedint-li així al banc tota la informació de fortaleses i debilitats del sistema financer espanyol. En començar el procés de venda de totes eixes propietats immobiliàries hi restaren 3 forces guanyadores; La Caixa, El Santander i El Sabadell. Santander llavors va integrar BlackRock en la nostra vida a través de la seua relació fructífera amb Javier Botínque va intermediar per a la venda de la Comunitat de Madrid de 5.000 habitatges socials i la seua entrada a NH i Sacyr, estenent-se a tota la resta d'empreses de l'Ibex. Juntament amb desnonaments i absorcions d'immobiliàries en bancarrota es produeix un canvi agressiu de la propietat del sol. BlackRock, a banda de La Caixa és el gran guanyador d'aquest canvi mitjançant Residencial, Albirana Properties, Fidere, Torbel Investments, Euripo i Anticipa amb les quals controla un 40% de l'habitatge en mans de grans propietaris.

L'altre negoci on s'han fet forts els fons d'inversió de les digitals als barris és el de les apostes: BlackStone va comprar Cirsa (Sportium), Codere va ser totalment desnonada per altres fons i així va acabar la trajectòria de mig segle de competència entre les nissagues familiars de joc catalana i madrilenya dels Lao i els Franco. En els últims anys aquestes van utilitzar el PP i el ministeri d'Hisenda de Montoro com a clients del seu despatx privat en una estratègia nepotista denunciada per Bloomberg on l'exministre Rafael Catalá va posar en contacte l'empresa d'assessoria de Cristobal Montoro i Codere i en conseqüència ell mateix va regular les sales de joc amb laxitud en protecció de menors, va fundar un paradís fiscal del joc en línia a Ceuta i Melilla, va abaixar els impostos i va privilegiar l'empresa. Encara resisteix als bancs d'inversió la gallega Luckia que apareix als papers de Bárcenas i la murciana Orenes i la seua app en línia Versus, d'Eliseo Orenes, on l'esposa d'Andrés Alaya va «trincar» a la privatització d'Aena el contracte per a les sales de joc dels aeroports d'Elx-Alacant i Cartagena. De diferents formes els fons voltor han generat canvis irreversibles als nostres barris i hàbits de consum amb l'impuls de l'economia digital. El primer conflicte social que va arribar a Espanya va ser la lluita del taxi contra les VTC.

El regidor del PP de Madrid, Luis Miguel Boto va fundar Unauto. Una de les empreses d'assessoria que participa dels beneficis és Gescab, que coadministra amb Alberto Berzal, fill del diputat del PP a l'assemblea de Madrid, José Manuel Berzal Andrade, que va impulsar la llei de VTC favorable al sector. L'altre soci d'Unauto és l'expresident de l'associació gremial del taxi de Madrid, José Antonio Parrondo, qui ha organitzat les flotes de riders (repartidors de menjar a domicili) d'Uber per complir amb la nova llei del sector. Tot el negoci d'aquesta empresa depén finalment de Cabify d'on el director general de ciutats va compartir assemblea de Madrid amb ell, el viceconseller d'economia fins a 2020, Isaac Martinez Barbero i també Carla Cabedo, assessora del mateix govern i directora de comunicació d'Uber. Precisament Uber va fitxar en eixa porta giratòria 4.0 el senador del PP Idelfonso Pastor com a cap de relacions institucionals juntament amb l'exvicepresidenta de la Comissió Europea i comissaria d'agenda digital Neelie Kroes; l'exprimer ministre del Perú, Roberto Daniño; Ray LaHood i Melody Barnes, del govern Obama; l'expresident de Competència i Consum australià, Allan Fes; l'expresident del Consell d'Administració de Brasil per a la Defensa Econòmica, Gesner Oliveira; la princesa saudita, Reema bint Bandar Al Saud; el polític indi Adil Zainulbhai, i el marit d'Inés Arrimadas, Xavier Cima, diputat en la X legislatura por CiU i advocat de la firma.

El veritable fundador de Glovo, Óscar Pierre Prats, li ho va regalar al seu fill, CEO i fundador figurant Óscar Pierre Miquel, cosí del CEO de Badi Carlos Pierre Trias de Bés, emparentat també amb aquesta altra nissaga política burgesa. La família Pierre és una altra d'aquestes nissagues burgeses catalanes de les indústries tèxtils que s'ha reconvertit a l'economia digital. Òscar Pierre Prats fou nomenat l'any 2012 a proposta de Convergència i Unió membre del Consell d’Administració de RTVE i  ha sigut «enxampat» reiteradament intentant manipular sobre Glovo, fent passar directius per treballadors.

En entrar Neelie Kroes a treballar a Uber l'estratègia de la Unió Europea de digitalització la va heretar l'alemany de la CDU, Günther Oettinger. Aquesta oficina és crucial en la construcció de marcs legislatius sobre l'estratègia de digitalització i el poder que les empreses basades en IA i en eliminació del concepte de «treballador» tenen sobre l'economia i la vida. El fundador d'Uber, Travis Kalanick va assistir a una presentació a Brussel·les del model de smart city que volia promoure la Unió Europea, on Oettinger va complimentar-ho públicament i va explicar aquesta idea com una ferramenta per a produir partners, clients i treballadors per al magnat estatunidenc, qui va contestar: «Estic dins. Em sent com si acabara d'escoltar un discurs sobre el llançament del producte que vull comprar». En aquell departament hi treballava llavors la vicepresidenta Nadia Calviño, ministra d'economia i transformació digital, un departament en què part de les seues competències sobre el negoci de la uberització són creades a imatge i semblança del comissariat de Günther Oettinger i la seua aplicació ha estat plenament coherent amb eixes promeses que l'alemany va fer a Kalanick.

La llei rider de Yolanda Diaz és clarament molt llunyana a les exigències mínimes de qualsevol col·lectiu de treballadors i ha servit principalment per a precipitar a l'atur i la precarietat més encara als riders. Però la raó d'aquesta falta d'altura no la trobarem en el Ministeri de Treball. Nadia Calviño va ometre la llei rider en l'informe que va remetre a la Unió Europea sobre el pla de reformes que anava a desenvolupar Espanya, incloent-hi això sí, el nou grau FP per a riders. Aquest fet va lligar les mans a Díaz per a desenvolupar una veritable llei sobre la digitalització del treball, confrontant la tramitació d'aquesta amb els compromisos obligatoris amb la Unió Europea per a la gestió del fons covid. Mentrestant, Airbnb, Badi i altres apugen els preus del lloguer en grans i mitjanes ciutats com han demostrat estudis científics a gran escala que ho relacionen amb la incidència del turisme en el mercat, i Calviño, sense haver tret cap regulació en l'espai digital -com li correspondria- sobre el mercat immobiliari ha sigut la resistència del govern espanyol a fer una regulació efectiva analògica sobre els lloguers. Mentrestant el finançador d'aquests, BlackRock, situa els seus habitatges en barris competitius, prop dels nuclis d'Airbnb i Badi on es nodreixen d'aquest unflament dels preus en totes les capitals turístiques d'Europa. I on també situen sales Sportium i Codere d'aquestos fons voltor configurant un barri on administren tot el negoci des de les aplicacions del nostre telèfon fins al perfil sociològic del jovent ludòpata. Airbnb va enviar l'any 2017 mails de correu brossa als polítics de les Corts Valencianes mitjançant el seu propi sistema electrònic de queixes per a intentar evitar la llei de Turisme del govern del Botànic, com a delirant mostra del poder que vol configurar aquesta economia.

En aquests compromisos europeus remesos per Calviño a Brussel·les totes les claus en estratègia de digitalització es resumeixen en un repartiment de diners públics indecent a empreses privades en una autèntica orgia de balafiament d'aquests fons en start ups i directament empreses de Silicon Valley per tal de generar un mapa de sobirania digital publicoprivada que sense explicar com vol que el 2025 el 25% d'empreses de l'Estat basen la seua activitat en la Intel·ligència Artificial, és a dir, en l'automatització i conseqüent eliminació del treball humà qualificat que és hui el principal vehicle d'atur als països occidentals. Per a distreure d'aquest antieconòmic pla el govern va treure l'inconcret document «Espanya 2050» on cada frase referent a la digitalització productiva mereix una tassa de Mr. Wonderful. Els mitjans de comunicació privats actualment han estat totalment absorbits pels gegants digitals dels qui depèn el seu posicionament social i el seu model de negoci.

Aquesta nova configuració politicoempresarial d'interessos tan pública i evident és una modernització de les portes giratòries que funciona ja en el món d'Internet on el capitalisme digital s'afanya per a controlar la cultura, que és l’entitat abstracta que genera el principal recurs d'aquesta evolució econòmica i productiva: el coneixement agrupat en unitats d'informació. Es tracta de la venda sistematitzada dels sectors productius als gegants tecnològics que interactua amb treballadors, usuaris i administració amb sistemes psicològics de premi/càstig i que ens fa xantatge amb la seua pròpia hegemonia cultural. L'aparició de portes giratòries és un fenomen que senzillament evidència l'existència d'un pla de poders que les empreses actuals amb més volum de mercat del planeta busquen per a evitar que la protecció dels interessos de la majoria social s'oposen a la insaciabilitat acumuladora d'una minoria que amb cada evolució tecnològica és més minoritària.