El Castor: casualitat, negligència o mala fe?

per Daniel Martín

Territori, Societat

El Castor: casualitat, negligència o mala fe?
El Castor: casualitat, negligència o mala fe?

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Casualitat, negligència o mala fe? Aquesta és la pregunta que la secció primera de l’Audiència Provincial de Castelló intenta contestar des d’ara fa una setmana en el judici pel conegut com cas Castor. A la banqueta dels acusats hi són Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, expresident i exconseller delegat d'Escal UGS, l’empresa propietària del magatzem submarí de gas, que també podria ser condemnada durant el procés. La companyia, en concurs de creditors des del 2019, pertany en un 66,67% a la constructora ACS, que dirigeix el conegut magnat madrileny Florentino Pérez.

A l’espera que el tribunal determine si els acusats van ser autors d’un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals per seguir amb la injecció de gas tot i ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona, repassem alguns dels fets més destacats de la cronologia del projecte. La majoria han estat denunciats per l’Associació d’Afectats per la Plataforma Castor que lamenta que a la banqueta dels acusats no hi són tots els impulsors de la infraestructura. Troben a faltar els responsables del Banc Europeu d’Inversions que van atorgar el finançament comunitari a l’obra i els de l’administració espanyola que va tramitar els permisos, entre ells, l’actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que va participar de la redacció de la declaració d’impacte ambiental que va donar el vistiplau al magatzem submarí.

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a la porta de l'Audiència de Castelló de la Plana | Jordi Marsal | ACN

«Injectar gas tot i ser conscients de la seua perillositat»

El document més rellevant fins ara és la resolució de processament de Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau que va dictar l’octubre del 2019 el magistrat Javier Verdeguer, titular del jutjat número 4 de Vinaròs. En ella, el togat relata com entre els dies 2 i 5 de setembre del 2013 els acusats van continuar amb la fase de proves d'injecció de gas a la planta malgrat que eren «conscients de la potencial perillositat sísmica que la seua activitat podria implicar». Una decisió que no van esmenar el dia 9 del mateix mes tot i rebre l’avís de l’Observatori de l’Ebre que l’actuació en el gasoducte havia provocat un augment de la sismicitat. De fet, en lloc de fer un pas enrere, van decidir fer-ne dos endavant, i entre els dies 11 i 13 van continuar injectant gas «a un nivell molt superior al que van injectar del 5 a 8 de setembre, i en fases anteriors». La maniobra, necessària per demostrat la viabilitat del projecte, hauria desencadenat, segons Verdaguer, una «gran sèrie de sismes a la zona» (fins a 519), que van assolir una magnitud de 4,2 graus i que es van prolongar fins al 4 d'octubre, causant danys de consideració en deu habitatges de Vinaròs i Sant Mateu (Baix Maestrat), Amposta i Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Segons l'opinió del magistrat, els moviments sísmics van generar «una situació de perill potencialment catastròfic que es va prolongar fins que, finalment, per part de l'administració, es va acordar el cessament de l'activitat fins que no hi haguera garanties que es podia continuar sense cap risc». És més, va afegir el jutge, «hui dia continua havent-hi el gas a l'emmagatzematge subterrani sense que siga possible la seua extracció en condicions de seguretat per a les persones i el medi ambient».

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro (dreta) i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau (esquerra), asseguts al banc dels acusats en la primera jornada del judici del Castor | Jordi Marsal | ACN

El canvi de coordenades marines

Tot i que el període més conegut és el convuls setembre del 2013, els clarobscurs del Castor es van iniciar ja durant la gestació de la planta. Un dels que millor els ha recopilat és el Síndic de Greuges de Catalunya que el 2014 va publicar un detallat informe. El document recull com després que l’any 2008 la direcció general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya fera algunes consideracions sobre aspectes que calia millorar de l’estudi d’impacte ambiental tramitat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, el Ministeri de Foment va modificar les coordenades marines del magatzem. Amb el canvi, el projecte passava a situar-se únicament en aigües valencianes. Superat aquest entrebanc, un any després, el 23 d’octubre del 2009, la secretaria d’Estat per al Canvi Climàtic, atorgava la declaració d’impacte ambiental del projecte. El document no va tenir en consideració, segons el Síndic de Greuges, les denúncies rebudes en l’apartat de risc sísmic, al qual s’havien referit l’Observatori de l’Ebre, la Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia i la mateixa Generalitat de Catalunya.

Un altre element polèmic el va assenyalar el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, que va denunciar que s’havia «subdividit» la infraestructura en «projectes més petits amb l’objectiu d’evitar que s’haguera de sotmetre de nou a avaluació d’impacte ambiental la connexió del sistema gasista amb el magatzem». Una irregularitat que va confirmar l’Audiència Nacional el 15 d’abril del 2013 amb una sentència que anul·lava la resolució del secretari d’estat de Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí del 23 de novembre del 2009 de no sotmetre a avaluació d’impacte ambiental la connexió.

Una altra presumpta irregularitat denunciada pel Síndic de Greuges va ser el menysteniment del risc sísmic en la declaració d’impacte (DIA), obviant «els advertiments» de l’Observatori de l’Ebre, de la Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia i la Generalitat de Catalunya. Una situació de la qual també va responsabilitzar l’empresa Escal UGS, SL, que «tot i ser coneixedora dels informes de risc sísmic que es van incorporar en el tràmit d’informació pública, els va obviar en la DIA, la qual cosa també comporta una infracció del reial decret legislatiu 1/2008, per ocultació de dades, falsejament o manipulació maliciosa en el procediment d’avaluació». Malgrat aquests fets, el magistrat Javier Verdeguer el 2019 va arxivar les diligències contra els deu funcionaris de l'estat investigats, al descartar que incorregueren en un delicte de prevaricació mediambiental durant la tramitació dels permisos.

1.350 milions d'euros públics al Santander, CaixaBank i Bankia

El judici tampoc analitzarà el cost final del projecte ni el fet que el Tribunal Suprem decidira el 2020 que l'Estat havia de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia, les entitats financeres que van avançar a Escal UGS les indemnitzacions perquè finalment la infraestructura no va entrar en funcionament, tot i que el Tribunal Constitucional després va anul·lar les compensacions a la gasista.