Ecologistes alerten que el principal problema del Xúquer és la sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa oriental

La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer demana una revisió dels cabals ecològics del riu

per NLV

Territori

16é «Mulla’t pel Xúquer» en versió reduïda i més simbòlic que mai per la COVID-19 | Xuquer Viu
16é «Mulla’t pel Xúquer» en versió reduïda i més simbòlic que mai per la COVID-19 | Xuquer Viu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Les organitzacions ambientals alerten que la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa oriental és el principal problema de la demarcació del Xúquer i demanen una revisió dels cabals ecològics del Baix Xúquer, «que són clarament insuficients», i que es fixen objectius ambientals per a tota la zona protegida de l’Albufera.

En la reunió territorial de presentació del projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer per al període 2002-2027, organitzat a Sueca per la Confederació Hidrogràfica aquest dilluns 18 d’octubre, les entitats cíviques i ecologistes de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer es van mostrar molt crítiques amb la proposta i demanaren una revisió en profunditat de diversos aspectes.

Així, consideren que «la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa oriental és el principal problema de la demarcació del Xúquer i que ni les autoritats estatals ni les autonòmiques tenen interès a solucionar-lo». «Les extraccions abusives de l’aqüífer a partir de la dècada dels anys huitanta han privat el riu Xúquer de gran part del seu cabal base i hui es pot afirmar, sense cap exageració, que la meitat de l’aigua del Xúquer es queda a la Manxa», asseguren.

Cabals ecològics insuficients

Les conseqüències, expliquen, «són uns cabals ecològics insuficients per al riu i l’Albufera junt amb una reducció de les assignacions per als regadius tradicionals de la Ribera». «La Manxa Oriental conserva en l’actualitat les mateixes assignacions que en el Pla del 1998 i les assignacions futures consolidaran aquesta sobreexplotació i posaran en greu perill els recursos hídrics», adverteixen.

Per això, exigeixen a la Confederació «la declaració de la Manxa oriental com aqüífer en risc, tal com s’ha fet amb els del Vinalopó, per a la recuperació del riu i de l’aqüífer» i assenyalen que «la substitució de bombejos no suposa cap solució, ja que la detracció d’aigua del Xúquer és immediata en fer-se de la superfície del riu». En aquest sentit, insisteixen que «cal reduir l’extracció de forma dràstica». 

Així mateix, denuncien que «el càlcul que fa la Confederació sobre les aportacions en règim natural de l’aqüífer al riu estan falsejades, ja que contempla una aportació només d’1 m3/segon encara que la realitat és que abans de les extraccions abusives el cabal que l'aqüífer aportava al riu era dotze vegades més». A conseqüència d’aquesta restitució desviada del règim natural «la determinació dels cabals ecològics del riu des d’Alarcón fins a la desembocadura és errònia i insuficient». Per tant, diuen, «si es partira d’una estimació correcta del règim no alterat per l’acció humana, serien molt superiors als consignats en el Pla».

Els grups ambientals també alerten que «els cabals ecològics del riu i de l’Albufera són molt escassos i el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, que té com a objectiu que les masses d’aigua tinguen un bon estat ecològic el 2027, està en perill». «L’escàs augment dels cabals mitjans del Pla en determinats mesos és clarament insuficient, ja que no s’han compensat les pèrdues de cabal per la modernització de regadius».

El Baix Xúquer, en mal estat ecològic

Les entitats indiquen que «de les 8 zones del Baix Xúquer, 6 estan en mal estat ecològic i les altres 2 en un estat deficient. Cap d’elles arriba a un estat moderat, bo o molt bo. Només en 12 km dels 80 km del Baix Xúquer es poden considerar com a menys escassos els cabals ecològics i en els últims 4 km de riu, des de l’Assut de la Marquesa fins a la mar, es deixa un cabal ridícul al Xúquer, el principal riu dels valencians i valencianes, de tan sols  0,5 m³/s, que suposa l’1% del cabal del riu en règim natural (infraestimat)».

També exigeixen que «des de Tous es fixen cabals generadors de crescudes, com s’ha fet des d’altres embassaments, per millorar l’estat ambiental del llit aigües avall de la presa».

A més, «denuncien de manera especial el cabal ecològic a Antella, punt clau de tot el Baix Xúquer, en el qual s’ha fixat 1,80 m³/segon –un 6% de l’aigua que, segons les estimacions de la CHX, porta el riu en règim natural. Aquest volum és contradictori amb els càlculs del mateix Pla, segons els quals hauria de ser de 2,93 m³/s».

Per tant, demanen «una revisió en profunditat dels cabals ecològics en tot el riu Xúquer, especialment, des de Tous fins a la desembocadura, però sense oblidar els problemes generats a la part alta del riu per la inversió del règim de cabals i les brusques variacions derivades de l’explotació hidroelèctrica».

Aportació directa d'aigua a l'Albufera

Finalment, respecte al Parc Natural de l’Albufera, sol·liciten «un augment de cabal, com a mínim fins als 250  hm³/any, amb una aportació directa d'aigua de bona qualitat procedent de Tous». Cal tindre en compte que «el Pla no fixa objectius ambientals per al conjunt de la zona protegida, només per al llac, un 10% de la superfície total protegida» i «tampoc inclou els objectius del Pla Especial de l’Albufera per assolir el potencial ecològic de l’Albufera».

La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres, per les següents organitzacions: Acció Ecologista Agró, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, CCOO, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales, Intersindical Valenciana, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana per la defensa del Riu Serpis, SEO/BirdLife, Túria Verd, UGT, WWF i Xúquer Viu