Ruben Trenzano absolt, i mira que semblava culpable

per Joan Canela

Columnistes

Ruben Trenzano absolt, i mira que semblava culpable
Ruben Trenzano absolt, i mira que semblava culpable

El director general de Política Lingüística ha estat absolt del delicte de falsedat documental per unes ajudes atorgades als mitjans de comunicació de Francis Puig, germà del president Ximo Puig. La notícia, haig de reconèixer, m'ha sorprès.

Fa anys que seguisc el cas informant-me exclusivament per Las Provincias –el mitjà que ha cobert el tema més a consciència, i amb diferència- i estava plenament convençut que era culpable. Els articles d'aquest diari presentaven un conjunt de proves inapel·lables i concloents que no deixaven marge al dubte. Sí, després de llegir aquests articles era impossible no pensar que Ruben Trenzano era culpable.

Per no avorrir el lector posaré com a exemple un article escollit per l'algorisme de Google per il·lustrar aquesta seguretat. En aquest text, titulat «El director general de Política Lingüística, al banc dels acusats per les ajudes a Francis Puig» –fins ací una veritat objectiva, res a dir- es pot llegir que el Consell «tanca files» amb l'alt càrrec perquè el procés naix d'una denúncia del PP, però resulta que això és una opinió de Compromís «que contradiu la interlocutòria de l'Audiència».

Aquest divendres resulta que el mateix diari informava en el subtítol –després l'han canviat, ves a saber perquè- que «La Fiscalia mai va apreciar delicte i només el PP va mantenir l'acusació». Vaja! Torne a l'article aleatori i me'l llegisc de dalt a baix i no apareix en cap cas aquesta opinió de la Fiscalia. De fet, aquest òrgan va demanar fins a tres vegades l'arxivament de la causa, però el jutge instructor va desestimar-les i va seguir endavant fins al judici. En aquest context, s'explica la sorpresa del denunciat o el seu partit davant l'obertura del judici oral –moment en què es publicà l'article-, però l'autor prefereix tirar d'ironia en lloc d'explicar els fets: «A l'alt càrrec, certament, tampoc se l'acusa d'assassinat» o «l'Executiva del Bloc va demostrar tan poques ganes o encara menys de què Trenzano assumisca responsabilitats polítiques». Perquè, és clar, amb una instrucció tan clara i demolidora com la que feia el jutjat, només tirant d'ironia es podia explicar la protecció que rebia el cada cop menys presumpte corrupte per part dels seus companys de govern i de partit.

I jo, com a lector sense massa temps per seguir el cas més profundament ni massa coneixements de dret, el missatge quedava clar: el Botànic és com el PP, protegeix els corruptes que s'aferren a la cadira sense dimitir. La resta de conclusions lògiques que les trega cadascú. I si la Fiscalia no quadra en aquest relat, doncs s'elimina i tan amples.

Llàstima que les sentències judicials no siguen com articles de Las Provincias. I és que semblava tan culpable...