Un port de València pel País Valencià

per Miquel Pitarch

Veus

Un port de València pel País Valencià
Un port de València pel País Valencià

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Divendres passat vaig participar a València a la manifestació en contra de l'ampliació del port junt amb milers de persones. La reivindicació és ja ben coneguda: l'oposició a l'ampliació d'un moll del port de València, que no tan sols no és necessària, sinó que a més portaria greus afectacions al territori i la societat.

L'ampliació obeeix als interessos comercials d'una companyia logística forastera que vol augmentar la seua capacitat de càrrega i descàrrega al sud d´Europa. Res a veure amb la necessitat del poble valencià, que en matèria de moviment de mercaderies té les seues limitacions en la mancança d´un corredor mediterrani. Tant la dreta com els sectors empresarials volen justificar aquesta ampliació adduint arguments de benefici econòmic i creació de llocs de treballs. La realitat és ben diferent, ja que els beneficis econòmics no recaurien en el territori sinó a la balança de resultats d'una empresa privada i els seus accionistes. A més a més, el moviment de contenidors és actualment un procés altament automatitzat on la intervenció humana és mínima. Per tant, la creació de llocs de treball no seria ni tan sols minsa, sinó que molt probablement acabaria afectant els estibadors actuals que veurien els seus treballs en perill. En canvi, l'impacte ambiental d'aquesta ampliació és simplement brutal: increment del trànsit de vaixells, altament contaminants en emissions de CO2 al golf de València; afectació de l'ecosistema litoral tant a la seua estructura geològica (canviament de corrents, afectació a les barreres litorals i sistemes de platges i dunes) com a la seua fauna i flora (destrucció de les praderes de posidònia i el seu ecosistema); increment del trànsit de camions a l’àrea metropolitana de València, la qual ja està saturada; ampliació de la xarxa viària d'accés al port amb l'impacte corresponent sobre els espais d'horta i l'habitatge, etc.

Molts eren els col·lectius socials i algun de polític, que divendre ens donàrem cita a l'albereda per insistir que aquesta ampliació és una bajanada innecessària. El sentiment ecologista dels participants era ben palès en reclamar la no ampliació al port.

Tanmateix , observant els milers de participants que hi érem i les pancartes que mostràvem, em vaig fer la reflexió si el clam que féiem era suficient i anava o no en la bona direcció. En lloc de demanar la no ampliació del port, seria més convenient demanar, com a poble valencià, la titularitat del port de València. Al remat, el port no és de València o per extensió del País Valencià, sinó de l'Estat Espanyol, i és l'estat el que fa i desfà d'aquest espai. Crec que en aquest assumpte com en tants altres hauríem de tindre una mirada més llarga i reclamar el que és nostre per dret històric. Si simplement reclamem que s'ature una actuació o que es millore un servei, no fem més que legitimar el model colonial i extractiu de l'Estat espanyol ja que reconeixem l'estat com a ens superior dotat d'autoritat sobre els nostres bens. Millor seria reclamar el País sencer com a subjecte polític independent, no tutelat a l'aixopluc de ningun altre ens que no fora aquell que els valencians i valencianes decidírem. Hauríem de pensar en gran, com a poble independent, com a subjecte polític lliure i no amb una mentalitat de súbdits resultat de 300 anys d'ocupació del nostre país. Cal reflexionar i insistir que el model territorial que tenim és el resultat de molts anys, segles, d'imposició autoritària, quan no violenta, d'aquells que tenen la força física per imposar-la, que no la raó històrica. Encara ha d'arribar el moment en què puguem decidir lliurement com a poble el que volem ser de majors.

I açò que ara afecta el port de València és aplicable als aeroports, a les xarxes viàries i de carreteres, als nostres recursos hídrics i litorals, al nostre espai comunicatiu (al remat és l'Estat Espanyol qui concedeix segons quines llicències per utilitzar les radiofreqüències de radio i televisió, i per això no gaudim d'una reciprocitat de mitjans de comunicació en català al llarg dels Països Catalans). És l'Estat espanyol i el seu Ministeri de Transició Ecològica qui té l’última paraula per decidir la implantació d'una línia de molt alta tensió a través dels Ports, d'un parc eòlic monstruós als Serrans o la destrucció d'un espai natural rellevant amb una macroplanta solar a la Canal de Navarrés. En definitiva, és l'estat i no els valencians i les valencianes el que té les claus de la (nostra) casa.

Doncs, crec personalment que hem de canviar de model. Crec que no és suficient anar reclamant millores parcials i molt minses d'allò que volem i és nostre. Aquest model que legitima els rols de senyor i plebeu, de rics i pobres, de centre i perifèria, en què l'Estat espanyol, molt de tant en tant, ens dona unes molles per tindre-nos contens. És vergonyant veure els nostres polítics, aquells que diuen representar-nos com a poble, anar a Madrid i tornar tot cofois quan aconsegueixen, rarament, que els donen 3 euros de més o que els deixen fer, amb permís de l'amo, alguna escoleta. Potser el que és més vergonyant és haver-hi triat eixos polítics com a representants del nostre poble. Caldrà tard o d'hora dir prou i no anar demanant el que ja és nostre. Ja no ens haurien 'alimentar molles. Hauríem d'acostumar-nos a menjar-nos el pa sencer.

No a l'ampliació del port de València. Sí a un port de València dels valencians i per als valencians.