El valencianisme republicà (1837-1977) | 3/14 - El primer valencianisme polític (1900-1918)

per Fundació Josep Irla

Valencianisme republicà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El valencianisme republicà és producte del conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d’arrels republicanes.

La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política.

L’exposició itinerant El valencianisme republicà (1837-1977) —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d’Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.

29 de juny de 1907 
Postal editada amb motiu de la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, impulsada per València Nova, que exalta l’agermanament del País Valencià i Catalunya a través d’imatges que simbolitzen l’un i l’altra: la llauradora i la pubilla, el Miquelet i Montserrat, l’agricultura i la indústria, l’escut de la ciutat de València i el del Principat. 

1900-1918 El primer valencianisme polític

La independència, el 1898, de les darreres colònies d’ultramar —Cuba i Filipines— accelera el procés de decadència espanyola i les respostes regeneracionistes de caire autonomista des de les perifèries peninsulars.

El 1902 el vicepresident de Lo Rat Penat, Faustí Barberà, pronuncia la conferència De Regionalisme i Valentinicultura, el primer document doctrinal del valencianisme polític. I el 1904 funda i presideix València Nova, la primera societat política valencianista.

El 1907, València Nova —en commemoració del segon centenari de la batalla d’Almansa— convoca la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, emmirallada en l’exitós moviment de la Solidaritat Catalana.

L’Assemblea és el primer intent per articular un acord ampli i transversal de suport a un programa mínim: l’autonomia política i la cooficialitat del valencià, que impulsat des del valencianisme vol superar les seues fronteres i fer-lo extensiu a tot l’espectre polític.

Malgrat el suport dels republicans sorianistes i dels carlins, la Solidaritat Valenciana no veurà mai la llum boicotejada pels republicans blasquistes i els conservadors.

D’aquest relatiu fracàs, però, naix el 1908 Joventut Valencianista, des d’on una nova i activa generació —liderada per Maximilià Thous i Orts, Miquel Duran i Tortajada i Eduard Martínez Ferrando— desvinculada ja del tot del ratpenatisme, va dotant-se d’unes bases doctrinals cada vegada més sòlides, que noves publicacions ajuden a difondre: El Poble Valencià, Lo Crit de la Pàtria, Renaiximent, Terra Valenciana...

Amb la creació, el 1915, de Joventut Nacionalista Republicana —liderada pels joves blasquistes Rafael Trullenque, Juli Just i Enric Duran i Tortajada— per primera vegada conflueixen en una mateixa organització el valencianisme i el republicanisme, les estratègies polítiques més dinàmiques i rupturistes enfront el caciquisme, el centralisme i la degradació de l’Estat espanyol.