«Qui vulga ajudes de l'Estat ha d'usar el castellà», denuncia Plataforma per la Llengua

11 normes entre el juliol i el setembre imposen el castellà en les sol·licituds d'ajudes públiques i en la candidatura a guardons oficials

per NLV

Llengua

«Qui vulga ajudes de l'Estat, ha d'usar el castellà», alerta Plataforma per la Llengua
«Qui vulga ajudes de l'Estat, ha d'usar el castellà», alerta Plataforma per la Llengua

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Plataforma per la Llengua ha denunciat que «qui vulga ajudes de l'Estat ha d'usar el castellà», ja que aquest últim trimestre hi ha hagut «un augment molt significatiu en les normes estatals que exigeixen l'ús del castellà en la sol·licitud d'ajudes públiques i en la candidatura a premis oficials». Així, «11 de les 43 normes discriminatòries aprovades per les institucions espanyoles entre el juliol i el setembre eren d'aquestes característiques, mentre que al primer trimestre havien estat 1 de 34 i al segon, 2 de 43», assenyala l'entitat.

Segons explica l'organització, «les 11 normes del tercer trimestre que regulaven partides d'ajudes i premis eren variades», tanmateix, «en 6 casos la temàtica era la mateixa, la promoció i protecció del dret fonamental a la protecció de dades», i van adreçades «a les empreses i entitats públiques i privades que promoguen aquest valor; als centres docents i a les persones i institucions que el difonguen entre els estudiants preuniversitaris; a les bones pràctiques en la protecció de dades, amb preferència per aquelles que incidisquen en la prevenció de la violència de gènere a internet; als treballs acadèmics que facen aportacions destacades en aquest camp; a l'activitat empresarial que represente un acte d'originalitat en la protecció de dades; a la investigació cientificotècnica en aquesta matèria, amb preferència per la gestió de riscos en les tecnologies trencadores, en la lluita contra la Covid-19 i en la protecció de grups de risc».

Les altres cinc normes que imposaven el castellà en la sol·licitud d'ajudes públiques i la candidatura a premis regulaven el següent: «un programa d'estades formatives de joves professionals de l'agricultura i la ramaderia; projectes singulars en la mobilitat elèctrica, i les ajudes estatals a les entitats locals i supralocals que executen projectes a favor de l'energia neta, als expositors del pavelló espanyol dels esdeveniments internacionals Mobile World Congress i Four Years From Now, i a la transformació de zones urbanes per a la millora en la qualitat de l'aire i la reducció de la contaminació acústica».

Al marge de les normes discriminatòries en matèria d'ajudes i premis, entre el juliol i el setembre també se'n van aprovar de significatives en altres àmbits.

El tercer trimestre d'enguany no ha estat una excepció

En aquest sentit, la Plataforma ha assenyalat que «el tercer trimestre del 2021 no ha estat una excepció per a l'aprovació de normes discriminatòries», atés que «les institucions generals espanyoles van aprovar-ne 22 i les europees, 21, un total de 43». «Aquesta darrera xifra és idèntica al segon trimestre, quan es van aprovar també 43 normes discriminatòries: 20 d'espanyoles, 21 d'europees i 2 d'internacionals», ha afegit. «Al primer trimestre el nombre va ser lleugerament inferior, amb 34 normes discriminatòries: 13 d'estatals, 18 d'europees i 3 d'internacionals», ha indicat.

A més, durant els tres primers trimestres del 2021, «les institucions estatals i comunitàries, com també les Nacions Unides, han aprovat un total de 120 normes que reforcen la preeminència del castellà i la relegació del català en territoris catalanoparlants».

En aquest sentit, «les normes estatals ho fan de manera directa, perquè imposen el castellà pel seu nom o en la seua qualitat de "lengua española oficial del estado"» i en canvi, «les normes comunitàries i internacionals ho solen fer de manera indirecta, perquè protegeixen les llengües oficials dels estats membres o, en el primer cas, de la Unió Europea», ha ressaltat l'entitat. 

Així, «amb independència de l'origen governamental, doncs, totes les normes discriminadores del català tenen un mateix origen ideològic: el nacionalisme espanyol, que és l'element que explica que el català no siga oficial ni a Espanya ni a la Unió Europea», ha asseverat Plataforma per la Llengua.