Salvem Cala Mosca: Oriola contra Gomendio SL

per Denis Allso Moreno

Territori, Veus

Salvem cala mosca: Oriola contra Gomendio S.L.
Salvem cala mosca: Oriola contra Gomendio S.L.

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'altre dia es van concentrar a València prop de 10.000 persones per a reclamar la paralització de l'ampliació del seu port, el principal de la mediterrània i el punt d'accés a Europa de les mercaderies del trànsit mundial que amenaça l'Albufera. Aquesta actuació local dins d'un pensament global té gran importància en un context de retrocés social als carrers. Aquesta batalla crucial en la lluita per la conservació es pot teixir de xicotetes grans lluites repartides per tot el país on el veïnat ha de lluitar cada metre quadrat a grans poderosos. Aquest diari és un humil altaveu d'eixa lluita que ha de créixer i consolidar-se, malgrat això, altres batalles pel territori tenen grans dificultats per sentir-se en els nostres espais. I una d'aquestes és la lluita del veïnat d'Oriola per defensar l'últim kilòmetre de platja verge de la capital del sud de les platges valencianes de l'especulació i el maltractament urbanístic.

La costa municipal oriolana és un entorn farcit de violència urbanística de vocació turística que va créixer a finals del segle XX al ritme que s'esgotava el terreny urbanitzable de Torrevella. Cala Mosca és el nostre últim kilòmetre de platja verge. Connecta la mar i l'entorn natural de Serra Escalona fent possible la supervivència davant l'extinció de la població d'esteperola de cap de gat, d'on aquesta part d'Oriola és la principal colònia mundial; inclosa a la llista roja de la flora vascular espanyola, el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, al Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i normativa europea (Conveni de Berna Annex I i Directiva d'hàbitats II i V).

L'empresa Gomendio té el seu origen en el franquisme: la família Gomendio era una família política del règim que terminada la guerra va valdre's dels seus contactes amb els Franco per aconseguir lucratius contractes de construcció del desenrotllisme a la dècada dels seixanta, firmant en 1969 amb el Govern d'Iraq 2.500 km d'oleoductes o la construcció de l'estadi del Manzanares de l'Atlètic de Madrid. Als anys setanta, l'hereu de la firma José Manuel Gomendio va començar el negoci a la costa del Sol deixant importants fraus en Almeria. Així, amb l'arribada de la democràcia ja havia edificat un gran poder a la mediterrània sobre el negoci del ciment i una actitud dominant davant la institució.

El projecte Alameda del Mar de Gomendio es va incloure al pla general de 1990 qualificant d'urbanitzables els terrenys, l'any 2002 va ser aprovat el primer pla parcial. Esteban Gomendio, hereu del grup familiar compartia societat amb Joaquín Grau qui pagava xalet i Rolls-Royce al llavors alcalde del PP, José Manuel Medina i el 2007 es va executar el colp. L'ajuntament va adjudicar llicència per a 1.000 habitatges al soci del mantenidor de l'alcalde en l'últim any de la seua vida política, que amb els anys van créixer fins a 2.000 i els 2.274 actuals. Medina va ser inhabilitat per aquest expedient el 2013, segons la sentència: «L'alcalde d'Oriola, sent plenament conscient de l'injust i arbitrari de la seua passivitat, no sols no va adoptar alguna mesura tendent a l'execució d'accions en els tribunals sinó que, a més, no va dur a terme cap activitat per a restaurar l'equilibri patrimonial del municipi». El pla preveu 462 mil metres quadrats dels quals 260 mil són edificables amb un Port Esportiu no aprovat per l'autoritat de costes. La lluita veïnal va aconseguir en 2010 que s'exigira una Declaració d'Impacte Ambiental, cosa que va produir l'ira del promotor i la modificació substancial del projecte que va haver de renunciar a 15.000 metres quadrats. Entre altres irregularitats, l'ajuntament va cedir a Gomendio una permuta per part del percentatge mínim protegit que al pla de 1990 estava detallat com a espai educatiu a canvi d'altres terrenys dins del palmerar d'Oriola (en l'interior urbà, a 26,34 km dels terrenys permutats en primera línia de platja) sense taxar la diferència de valoració econòmica dels sòls. A més, aquesta permuta hi mancava de l'informe preceptiu de la Conselleria d'Educació necessari acceptant l'intercanvi d'espais.

Al llarg de tot el procediment, Gomendio ha amenaçat amb contenciosos administratius per tal de recuperar el preu d'una inversió sobrevalorada, la qual les institucions han acceptat sense mesurar-la correctament, que taxa de moment en 213 milions d'euros. Van extorsionar per carta els diputats valencians de la comissió d'infraestructures de les corts. La fiscalia va decretar que una gran quantitat de les accions de l'expedient eren prevaricació administrativa, però aquelles que pogueren impedir el projecte es troben prescrites.

La Generalitat Valenciana va fixar un termini de cinc anys per executar l'obra que expirarà el 2022 obrint la porta a la requalificació del sòl com a rústic i la protecció natural al Pativel, però en febrer del 2019 va concedir la declaració ambiental favorable que va produir les modificacions actuals, malgrat això, de forma arbitrària i excepcional el Consell va decidir excloure l'àrea del Pla d'Acció Territorial, molt més ambiciós en protecció mediambiental que la DIA preceptiva per a qualsevol projecte. Així prohibiria construir i paralitzaria l'obra, incompatible amb les actuals exigències ambientals del Pativel que busquen limitar la depredació del territori i l'edificació litoral.

L'ajuntament governat per la dreta s'ha posat de perfil escudant-se en l'actitud del botànic respecte als efectes negatius tan evidents i compartits pel veïnat oriolà —recentment organitzat en la plataforma ciutadana «Salvemos Cala Mosca»— que ja no es molesten en discutir. La intervenció del regidor d'Urbanisme, José Aix, deixa aquesta decisió sotmesa a l'amenaça econòmica en mans del Consell: «Desclassificar el sòl suposaria hipotecar durant dècades Oriola. No es poden limitar els drets dels propietaris dels terrenys d'una manera capritxosa i s'ha de complir amb l'ordenament legal, així com garantir la seguretat jurídica. Ara bé, si la Generalitat Valenciana està disposada a sufragar aquesta despesa per evitar el desenvolupament del projecte, per nosaltres fantàstic. Però no crec que estiga per gastar quantitats d'aquesta envergadura alegrement».

A diferència del regidor de Ciutadans, com a mínim 52.129 persones al Baix Segura que van votar els partits del botànic hauríem de tenir l'esperança que el govern del botànic siga capaç d'assumir qualsevol risc amb l'objectiu de protegir el patrimoni litoral d'Oriola. En coherència amb altres parts del País Valencià on s'aposta per destruir urbanitzacions ja construïdes, no es pot trobar cap justificació que naturalitze urbanitzar un litoral l'any 2021 sense parlar de les ambicions depredadores dels empresaris que van basar la seua capacitat de fer el que vulguen en una fortuna construïda mitjançant una dictadura militar. I clar que caldria desitjar no pagar-los ni un cèntim i arribar fins a l'últim dels tribunals per aturar la urbanització de Cala Mosca de franc. Però arribats al pitjor dels escenaris, qualsevol preu és un preu raonable per garantir aquest patrimoni, tan valencià com l'Albufera o el desert de les palmes. Quin preu no pagaríem per protegir el nostre territori?