Ja hi ha més de 500 creadors de contingut audiovisual en català en comunitats com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv

Plataforma per la Llengua també destaca que tots els clubs de futbol valencians de primera divisió ja tenen un perfil de Twitter en valencià

per NLV

Llengua

Ja hi ha més de 500 creadors de contingut audiovisual en català en comunitats com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv
Ja hi ha més de 500 creadors de contingut audiovisual en català en comunitats com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres en roda de premsa l'Informe CAT 2021, el recull anual de dades sobre l'ús lingüístic que elabora l'entitat.  En total, el document ofereix cinquanta dades significatives sobre la situació «preocupant» de la llengua arreu dels territoris de parla catalana. Tanmateix, també hi figuren «bones notícies», com ara que «ja hi ha més de 500 creadors de contingut audiovisual en català enxarxats en comunitats com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv» o que «tots els clubs de futbol valencians de primera divisió ja tenen un perfil de Twitter en valencià».

En l'acte, hi han intervingut el president i la directora de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder i Neus Mestres, i  els delegats a les Illes Balears, Ivan Solivellas; al País Valencià, Manuel Carceller; a Catalunya del Nord, Enric Balaguer, i a l'Alguer, Irene Coghene.

Escuder ha assenyalat que aquest informe és «una radiografia imprescindible perquè els ciutadans i les administracions prenguen consciència de l'estat preocupant de la nostra llengua i actuen en conseqüència». «Hi ha dades molt negatives que som a temps de revertir», ha recalcat el president de l'entitat, que ha qualificat el moment actual d'«emergència lingüística». 

«Cal reconéixer que tenim un problema i que la situació del català no és tan bona com els governs ens deien fa uns anys», ja que «hi ha hagut una relaxació». Encara «som a mig camí de la normalització», ha insistit.

Tot i això, hi ha algunes «dades positives», ha assegurat. Així, «malgrat la manca d’una política ferma de l’Administració d’estímul i promoció de l’audiovisual en català a internet, en els últims deu anys han sorgit iniciatives com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv, que ja han impulsat més de 500 creadors de contingut i han generat milions de visualitzacions». Es tracta de comunitats que difonen i potencien el contingut de creadors d’arreu dels territoris de parla catalana en diversos canals, com ara YouTube, Instagram, Twitter, TikTok o Twitch. «En aquests dos darrers canals, l’últim any hi ha hagut un augment considerable dels seguidors de continguts en català», indica l'informe.

El valencià, als clubs de futbol

El delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, també ha destacat com a positiu que «els quatre clubs de futbol valencians de Primera divisió ja tenen un perfil de Twitter en valencià», després que el 2019 diverses penyes i entitats com Juga en Valencià iniciaren, amb el suport de Plataforma, una campanya per reclamar «un ús normal de la llengua pròpia als equips professionals de futbol». «Dos anys més tard, tots els clubs de la Lliga Santander ja disposen de perfils de Twitter en valencià», ha afirmat Carceller.

El 2013 el València es convertia en el primer a obrir-ne un. L'octubre del 2019 el Vila-real va fer el mateix pas i, més tard, a finals del 2020, l'Elx i el Llevant també van estrenar comptes de Twitter en valencià.

Poc ús del valencià a la justícia i entre la població nascuda fora del país

En canvi, Carceller ha explicat aspectes negatius de l'informe, com ara que el valencià té molt poca presència al món de la justícia i entre la població nascuda fora del territori. «Només 1 dels 214 jutjats del territori funciona habitualment en la llengua pròpia», una situació «especialment alarmant», i «el 84,5% dels residents no nascuts al País Valencià parla "poc" o "gens" el valencià», adverteix el document.

Això és fa més evident si es té en compte que «l'únic jutjat que el fa servir de manera habitual és el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Montcada, presidit pel jutge Joaquim Bosch, especialista en Dret Civil català i valencià i exportaveu de l'organització Jutges per la Democràcia».

A més, «la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública del País Valencià no ofereix dades sobre el nombre de sentències o documents judicials que es redacten en valencià ni tampoc ofereix cursos de formació de valencià per als funcionaris de l'Administració de Justícia». De fet, «en diverses ocasions s'han denunciat vulneracions de drets lingüístics perquè els òrgans judicials denegaven traduccions al valencià amb l'argument que calia evitar dilacions "indegudes", una pràctica totalment il·legal».

Per una altra banda, segons una altra de les dades de l'Informe CAT 2021, «el 84,5% dels residents no nascuts al País Valencià parla "poc" o "gens" el valencià». Pel que fa a l'expressió oral, «el 15,2% de la població immigrant  afirma que sap parlar el valencià "bastant bé" o "perfectament", mentre que el 45,8% diu que no el sap parlar "gens" i el 38,7%, només "un poc"». Respecte de la comprensió oral, «el 43,1% afirma que entén el valencià "bastant bé" o "perfectament", mentre que el 15,8% diu que no l'entén "gens" i el 41%, només "un poc"».

En aquest sentit, Plataforma per la Llengua considera que «el coneixement del valencià entre les persones d'origen forà seria fàcilment millorable si la difusió de la llengua fora una prioritat de l'Administració en les activitats per a la població adulta vinguda de fora».