Ni errors ni responsabilitats: el relat dels acusats pels sismes del projecte Castor després de sis jornades de judici

Perits de la defensa reiteren que el magatzem era "idoni" per injectar gas però no expliquen la causa dels terratrèmols

per NLV

Territori, Societat

L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro (dreta) i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau (esquerra), asseguts al banc dels acusats en la primera jornada del judici del Castor | Jordi Marsal | ACN
L'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro (dreta) i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau (esquerra), asseguts al banc dels acusats en la primera jornada del judici del Castor | Jordi Marsal | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Cap error en el disseny del projecte. Cap responsabilitat en l'onada de més d'un miler de terratrèmols causats per la injecció de gas. Després de sis jornades de judici a l'Audiència de Castelló de la Plana, la defensa dels exdirectius d'Escal UGS acusats de delicte ambiental manté la línia inicial. Un discurs en què només accepten l′autoria de microsismes i que presenta el magatzem de gas submarí com a idoni per, fins i tot, seguir-hi injectant gas passada la crisi sísmica. Els perits citats a declarar per la defensa aquest dimecres han intentat reforçar aquestes arguments però, en cap moment, han intentat explicar la causa dels terratrèmols de fins a 4,3 graus a l’escala de Richter que es van produir dues setmanes després de finalitzar les injeccions. 

Geostock, una empresa de matriu francesa que es presenta com una de les principals especialistes arreu del món en matèria de magatzems subterranis, va ser subcontractada per Escal UGS perquè estudiara i definira els paràmetres de funcionament de l'estructura. Molts dels estudis i models, però, es van acabar subcontractant de nou a altres companyies d'arreu del món. Escal UGS, que tenia només sis treballadors donats d′alta a la seguretat social l′any 2007, s'encarregava, sobre el paper, de rebre i processar la informació per prendre i ordenar l'execució operativa.

Aquest dimarts, el director general de la filial espanyola de Geostock, Jesús Artieda, ha comparegut a l′Audiència de Castelló de la Plana com a testimoni i perit de la defensa per ratificar fil per randa allò que l′expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l′exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i els tres advocats que els representen – també a la mercantil- no han deixat de repetir des del primer dia. El seu interlocutor, ha recordat, era el difunt director tècnic Carlos Barat, també investigat durant la instrucció, i a qui els acusats han carregat sempre la responsabilitat operativa del Castor.

Les preguntes dels advocats han seguit encaminades a presentar el projecte com un model de virtuts tècniques, un cas pràcticament únic. La pressió de gas injectada es va situar molt per sota dels límits calculats en un estudi encarregat a l′Institut Francès del Petroli. La infraestructura disposava d'«un dels millors sistemes de monitoratge en qualsevol magatzem de gas», ha apuntat Artieda, qui ha defensat que Escal «va respectar» els màxims fixats. Els microsismes, segons ha apuntat el responsable de Gestock, són «habituals» en aquestes activitats i, inicialment, s′havien localitzat lluny, a uns quinze o 20 quilòmetres, de la zona d′injecció. «Hui un sisme com aquest no es tindria en compte en un sistema – d'alerta del risc- de semàfors», ha puntualitzat.

Cabals irregulars

En cap moment, però, ni una explicació sobre la relació de l′activitat amb els terratrèmols de major intensitat que la població de les Terres del Sénia i més enllà va notar entre finals de setembre i principis d'octubre. La fiscal del cas ha intentat collar Artieda interrogant-lo sobre la irregularitat de les operacions d'injecció, amb una prova al cabal nominal previst – de 8 milions de metres cúbics diaris durant 48 hores - els dies 5 i 6 de setembre del 2013. Coneixedors de l′inici de l′onada sísmica el 10 de setembre, Escal UGS va tornar a injectar 8 milions de metres cúbics diaris el dia 12, just el dia abans que l′Observatori de l′Ebre recomanara baixar marxa, una mesura que els acusats asseguren que ja havien efectuat.

Artieda ha explicat que Geostock va incrementar el control arran dels sismes i va analitzar les pressions. Per reduir aquesta pressió es va procedir a baixar les mitjanes de cabal injectades diàriament a valors inferiors com a única mesura «efectiva» davant l′increment de sismicitat detectat. No ha aclarit, però, per què quan ja es va prendre la decisió de reduir el cabal durant moltes hores no s′injectava gas i, en alguns moments puntuals, el volum s′incrementava. «Per què el dia 12 – de setembre- es va tornar a posar el magatzem al màxim?», ha preguntat la fiscal. «Era molt difícil saber que el Castor generava sismicitat. No ho sabien ni l'IGN ni Medi Ambient ni Protecció Civil», ha respost.


Ha abonat també la tesi de l′empresa que la prova del dia 5 i 6 de setembre no buscava complir els requisits per aconseguir entrar al sistema retributiu i que la limitació d'injecció es devia a les especificacions tècniques de les instal·lacions. «El jaciment podia haver tingut un cabal més gran. L′avantatge del Castor és que ofereix uns cabals d'entrada i sortida molt interessant», ha assegurat. Tot i això, ha omès que es va poder injectar menys del 7% del volum previst, segons l'exconcessionària, abans que el govern espanyol el tancara el 26 de setembre en plena onada sísmica. 

La falla que no hauria existit

La resistència de la defensa dels directius d'Escal UGS a reconéixer qualsevol vinculació entre les injeccions i els sismes ha arribat al punt de negar també l′existència de la falla oriental d'Amposta, la que nombrosos estudis i experts van apuntar com a possible implicada en els terratrèmols de major intensitat. Ho ha fet, concretament, el també testimoni i perit de la defensa, el geòleg Enrique Hernàndez, director tècnic de l′empresa GESAL. «Es va parlar d′una falla que no és real. Hi havia una alineació que no és una falla: són un conjunt de segments que es relleven», ha declarat. 

Ha rebutjat, sense atrevir-se a contradir la informació oficial al respecte a preguntes de la fiscal, que la falla d′Amposta s′allargara 52 quilòmetres i tinguera els dotze de profunditat que se li atribuïen, fet que li conferia un potencial sísmic de generar terratrèmols de vora 7 graus a l′escala de Richter. Segons ha precisat, «tocava» la formació geològica de Castor, però no el magatzem. Responsabilitza dels moviments una de les «falles menors» que no afectava el segell. «Des del punt de vista geològic i de l′estructura, les condicions del Castor eren idònies. Havia estat un jaciment d′hidrocarburs i havia funcionat bé una dècada fins que es va esgotar», ha conclòs.