El CVC edita una antologia trilingüe de poemes de Francisco Brines

Forma part de la col·lecció d'antologies de poetes valencians i de la resta de la Mediterrània en versions trilingües

per NLV

Cultura, InfoLlibres

El CVC edita una antologia trilingüe de poemes de Francisco Brines
El CVC edita una antologia trilingüe de poemes de Francisco Brines

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha editat l'obra A la niebla/Para a névoa/Cap a la boira, una antologia trilingüe del llibre La última costal'últim poemari del Premi Cervantes Francisco Brines publicat en vida.

L'edició arreplega 33 poemes d'aquest llibre, traduïts al portugués per Saturnino Valladares i al valencià per Josep Piera, editat amb la col·laboració de l'Ajuntament de València, la Mostra Viva del Mediterrani i la Fundació Francisco Brines.

El volum es va presentar dijous passat en un acte en què van intervindre el president de l'òrgan consultiu, Santiago Grisolía, i Vicent Garcés, president d'honor de Mostra Viva de la Mediterrània, que va lloar la continuïtat d'aquest projecte editorial, que publica antologies de poetes valencians i de la resta de la Mediterrània en versions trilingües. Abans de la de Brines, han eixit a la llum les de Kavafis, Ausiàs March i Ibn Khafaja.

El CVC ha assenyalat que «aquesta és una antologia pensada abans de la mort de Brines, que va tindre en la vindicació de la Mediterrània, de la terra i de la casa "motors de la seua poesia"».

La presidenta de la Fundació Brines, Àngels Gregori, va explicar la curiositat que tenia el poeta per aquestes versions en valencià i portugués, i ha definit Cap a la boira com «un viatge final des d'un mar que ja no és un mar tranquil, sinó un més pròxim a la mort, més gris i atlàntic».

També va comentar la tendència de Brines d'ajuntar els contraris, i va posar un exemple en aquest sentit entre el seu primer llibre, Las brasas, del 1959, amb La última costa.

Saturnino Valladares va indicar que l'última poesia de Brines té «sabor de comiat», però que tota la seua obra té «una funció salvadora, plena de reflexions sobre el pas del temps (el propi i el de la naturalesa), amb una consciència de la pèrdua». «Una poesia del coneixement escrita des d'una perspectiva estoica i meditativa: una extensa elegia escrita des d'un profund amor en la vida des de l'entorn a l'Elca, la seua casa d'Oliva, lloc de tornada i de fidelitat», va afegir.

Josep Piera va exposar la seua idea sobre la traducció poètica: «La fusió de dos veus en una, amb una música diferent final, en una interpretació personal i emocional». Va recordar que les seues lectures de Brines es remunten al final de la dècada dels seixanta del segle passat i que han continuat fins ara.

«Amb ell —va dir— ha compartit un paisatge comú, el de la Safor. Més concretament, el de l'Elca, la casa de Brines, i el de la Drova», on viu ell. I es va preguntar: «M'hauria atrevit a traduir-lo mai sense la sort de la proposta d'aquesta antologia?»

Al final de l'acte, Rosana Pastor, membre del CVC, Saturnino Valladares i Josep Piera van llegir l'últim poema del llibre, titulat precisament La última costa, en castellà, portugués i valencià.