♪…Que vinga la llum!♫

per Pep Ferrer

Veus

♪…Que vinga la llum!♫
♪…Que vinga la llum!♫

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Que vinga la llum! Sí, però no la factura. Ses Majestats, les productores de l’energia elèctrica han decidit que volen jubilar-se prompte i per això cal tindre uns guanys com mai s’havien vist. Aquests són uns lladres que furten a plena llum del dia, i a més amb el vistiplau d’autoritats, mandataris, lleis, normes i tots tipus de reglaments. Perquè si hi ha algun inconvenient del tipus que siga, doncs el tombem i endavant. «Amb nosaltres no hi ha qui puga», diuen els factòtums i accionistes de les companyies elèctriques.

Ara sembla que s’acosta una època de precarietat. Precarietat que no abastem a entendre, atés que per exemple la Gran Bretanya té manca d’abastiment perquè li manquen camioners, tot i que resulta que el nivell de desocupats (almenys a l’Estat espanyol) abasta tota classe d’oficis, especialitats, llicenciats, artesans, metges. Hom pensa que als altres països del voltant que hi ha atur, passarà quelcom de semblant, no? Bé, deixem-ho córrer i tornem a l’energia elèctrica.

D’ençà que els lladres s’han destapat la cara i hi han mamprés el saqueig, ells o els mitjans de comunicació, han clavat la pota (o ha sigut amb tota la intenció?) i han passat de parlar de KW (1.000 watts) a MW, (1.000.000 de watts). Aquesta terminologia és la que fan servir al Mercat de Valors i també a la Borsa, àmbit on els professionals negocien, compren o venen en una magnitud molt alta: el Milió. Per al consumidor normal com vostés, o com jo. Sempre s’ha tingut el KW com a unitat bàsica de compravenda. Què passa ara? Que els mitjans de comunicació s’han encabotat a parlar com si estigueren entre els professionals del Mercat de Valors, i tenen marejat el ciutadà normal i corrent perquè la relació entre preu de MW Hora i el grapat d’euros que això li costa no ho entén. Les factures ens venen per KW consumits, els comptadors conten kilowatts; no poden contar Mega watts. En realitat, aquest canvi de denominació en un moment de pujades diàries de preus i vàries vegades (increïble!) afegeix més dificultat per a les persones no enteses (que som el 95%) i que volem seguir l’evolució de les tarifes.

Per entendre açò una miqueta, podem recórrer a un informe de la CNE (Comisión Nacional de Energia) on explica com la generació de 74.000 Mega watts a un cost de 3€ per Mega watt, val un total de 222.000 euros. Així doncs, el preu que cobraran als seus clients (consumidors) Iberdrola, Endesa i Naturgy per eixa electricitat hidro, puja a més de huit milions i mig d’euros. Vosaltres mateixos feu una simple resta posant huit milions i mig, als quals en restarem 220.000 i tindreu la sucosa xifra que només s’obté furtant. Venen el MWh a 9,25 €, o siga al triple del que els ha costat. Altres procediments honestos, inclús, d’alta rendibilitat o d’altíssima rendibilitat mai aconsegueixen un sostre de guanys semblant generant un producte. Una altra cosa són la borsa, els jocs, loteries, casinos o altres de semblants.

Val a dir que aquests càlculs estan fets sobre energia generada en una central hidroelèctrica. Aquest tipus de centrals són les més rendibles i més netes perquè el combustible que precisen, l’aigua, no els costa res. La resta precisen de carbó, o gas. o urani, o tèrmiques. A més les centrals hidràuliques fan servir com a matèria primera l’aigua dels rius, que és de tots! Açò vol dir que en veritat haurien de fer alguna aportació a les arques de l’estat, atés que s’estan aprofitant d’allò comú per a fer el seu negoci.

El fet que al llarg del dia el kilowatt varia de preu segons l’hora que siga, sembla una broma de mal gust. Els subministraments a domicili com l’aigua, el gas, i l’electricitat tenen un preu fixe pactat prèviament, que controlen els corresponents comptadors. Però això que dins del mateix dia varie el preu en funció de no sabem quins paràmetres, sembla que la companyia de subministrament estiga jugant amb la clientela per tibar la relació a veure fins a quant aguanta el personal. Com en la pujada dels preus. Ells van apujant cada dia els preus del producte, com que sembla que la normativa que regula el sector ho permet –tot i la seua indecència– i ningú els hi llig la cartilla, i ells vinga omplir el sac; amb cabàs i llegona que l’ompliran d’euros els sacs.

Què vos sembla si anàreu a una botiga de roba a comprar-vos un vestit i en preguntar-li el preu, el botiguer vos diguera?: «Ara que són les dotze el vestit li costarà 170 €, però a la vesprada a les cinc valdrà 150 €. Ara, si ve més tard de les cinc, el preu serà 190 €»

Algunes matèries o serveis han de tindre la consideració de «Bé Públic» i el subministrament de l’energia elèctrica ha de ser una d’elles. El govern ha de fixar les pautes de la producció i distribució (les empreses que generen, no sempre són les que fan el subministrament als clients) per tal d’evitar els excessos dels qui mai en tenen prou. (De guanys, vull dir)

Ja sabem que el president del Govern Espanyol ha visitat la seu de UE a Brussel·les amb la intenció de plantejar el problema que estem tractant. Però sembla que no ha aconseguit el suficient quòrum i se n‘ha tornat en les butxaques buides. Ara el Govern ha decidit obrir unes ajudes per un import de 100 milions d’euros i és així com posa el remei a base que ho paguem entre tots.

En realitat hauria d’haver buscat la manera negociada o promulgar un decret o el que fos, en què les empreses generadores i distribuïdores haguessen posat els cent o els milions que fora. Potser no faria falta traure cap de milió si la gola de les macroempreses aquestes no fora tan gran, i tornaren a posar el preu del KILOWATT al preu que el teníem fa un any. Que per a la vostra informació, us puc dir que l’octubre de 2020 era de 57,23 € i enguany serà de 100 € (Encara no s’ha acabat el mes en el moment de fer aquesta redacció. Font OCU)