Al servei del deute

per Cristian Veses

Tribuna

Al servei del deute
Al servei del deute

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Corria l’any 2011, el PSOE pilotava la primera reforma constitucional de rellevància per introduir el concepte d’estabilitat financera en la Carta Magna. El motiu, una crisi financera de dimensions globals que arrossegava a treballadores, empreses i serveis públics a la fórmula de l’austeritat i els «ajustos» imposats per la «troika» per a recuperar l’economia. Un tractament que es va demostrar un autèntic «austericidi» en països com Grècia i Espanya, en el nostre cas, agreujat per l’esclafit de l’elefantiàsica bombolla immobiliària.

Les pressions, de tota classe, als Estats sobirans eren de dimensions èpiques, els «homes de negre» arrogant-se el paper de supervisors feien visites contínues per a fiscalitzar les partides i els imports de les retallades que sempre afectaven la despesa en serveis públics per a garantir, per exemple, la viabilitat de les entitats bancàries.

El punt d’inflexió va ser la dominació de l’estabilitat financera sobre totes les coses. La prioritat, el pagament del deute. Molt per damunt d’assegurar una assistència sanitària de qualitat, d’assegurar el futur de filles i fills amb una educació pública o de la protecció social de col·lectius vulnerables, que d’altra manera es vorien abocats a quedar-se fora de la societat.

En el cas de la Generalitat Valenciana, el pagament del deute suposa el 25% del pressupost, que per mandat constitucional gaudeix de prioritat absoluta per al seu pagament, cosa que pot obligar a prioritzar-lo per damunt de despesa que serveix d’escut social per a les persones.

És hora de posar en qüestió aquesta «prioritat absoluta», l’actual situació de pandèmia obliga els governs a desenvolupar polítiques d’estímul amb inversió pública i de protecció social, si més no, quan l’«austericidi» es va demostrar perjudicial per al país i per la seua gent. Com s’està demostrant, amb un tractament radicalment contrari al practicat en la crisi de 2008, la recuperació econòmica i social simbolitzada en les dades d’ocupació ens ensenyen que la despesa pública sí que ha de gaudir de prioritat absoluta sobre el deute.