Tal dia com hui del 1932 l’Assemblea d’Alcaldes de València va votar a favor de l’avantprojecte d’Estatut d'Autonomia del País Valencià

per NLV

Efemèrides

Manifestació per l'Estatut d'Autonomia del País Valencià a Alzira el 1932
Manifestació per l'Estatut d'Autonomia del País Valencià a Alzira el 1932

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El primer de novembre del 1932 l'Assemblea d'Alcaldes de València va votar a favor de l’avantprojecte d’Estatut d'Autonomia del País Valencià. 229 municipis, d’un total de 263, van donar el vistiplau al text. 

L’avantprojecte d'Estatut s’havia publicat el juliol del 1931 per una comissió promoguda per l'Ajuntament de València (l'alcalde era Agustín Trigo) sota la iniciativa del Partit d'Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana, i la participació del Centre de Cultura Valenciana. El text, redactat en valencià, constava de 28 articles i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era bastant moderat en les seues pretensions. Però els nuclis del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) de Castelló de la Plana i Alacant es van negar a secundar-lo per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava els valencianistes de l'AVR i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.

L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) en les eleccions generals espanyoles del 1933 va aturar la campanya a favor de l'Estatut. Aquesta es va reactivar el febrer del 1936, després de la victòria del Front Popular, i amb suport de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. El 16 de juliol hi va haver una proposta estatutària concreta el debat de la qual fou interromput per la Guerra Civil Espanyola i els esdeveniments revolucionaris viscuts arreu del País. Durant el conflicte, a més, van  sorgir diferents projectes estatutaris:

-Projecte de bases per a l'Estatut del País Valencià, pel Comité Regional del Treball de Llevant (CNT) de 23 de desembre del 1936. El seu objecte era crear un organisme polític que defensara les conquestes del període anterior (col·lectivitats llibertàries) no tant enfront del franquisme com davant del govern de la República. Malgrat superar tradicionals reticències enfront del tema de la llengua dona mostra del seu tarannà «autonomista» amb la inclusió de les províncies d'Albacete i Múrcia.

-Avantprojecte d'Estatut de la Regió Valenciana, pel partit Esquerra Valenciana el 20 de febrer del 1937. Redactat en valencià no va arribar a consolidar-se pel clima bèl·lic. Apareix en la Memòria del II Congrés del Partit d'Esquerra Valenciana. Consta de 17 articles agrupats en 5 títols. Té un fort referent de l'Estatut d'autonomia del País Basc del 1936.

-Projecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià per la Unió Republicana Nacional (partit de Juan Negrín) el març del 1937, que volia ajuntar els dos anteriors. Es tractava d'una norma que podria possibilitar l'autonomia (no ho era en si mateixa) la configuració i organització de la qual seria definida per Llei orgànica. Cedia la legislació exclusiva i l'execució directa de les matèries de règim de les cooperatives.

El suport ferm del Front Popular del País Valencià a aquestes iniciatives va permetre superar les reticències provincials d'anys anteriors. Com a resultat de tot això estava prevista la constitució de la comissió redactora de l'Estatut per a finals de juliol. Però la Guerra Civil, encara que va accentuar els plantejaments federalistes i fins i tot autodeterministes d'alguns, va acabar tacant la qüestió, ja que les principals forces polítiques van considerar que havia de posposar-se fins que acabara el conflicte bèl·lic. Tot apunta al fet que, si la República haguera sobreviscut, molt probablement el sistema d’autonomies s’hauria generalitzat.

 

Fonts: Viquipèdia