Si estirem totes

per Marisa Saavedra

Tribuna

Si estirem totes
Si estirem totes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els poderosos sempre han defensat aferrissadament els seus privilegis i són capaços de qualsevol cosa per tal de conservar-los.

La política estatal dels darrers anys ha corroborat molt descarnadament aquesta afirmació.

L'aparença de democràcia consolidada i plena ha saltat pels aires quan s'ha fet palés que el qüestionament de les relacions de poder existents no es limitava al discurs, sinó que estava assolint la força suficient per canviar-les.

La crisi provocada el 2008 per la cobdícia capitalista es va resoldre amb pèrdua de drets per la ciutadania, amb un empitjorament de les condicions materials de vida de la majoria de la població i amb una transferència de riquesa des de la classe treballadora a la gent rica. Però la gent no es va conformar i fruit de la seua indignació va sorgir la possibilitat d'una alternativa política a la plàcida alternança del bipartidisme.

Si alguna cosa té la classe dominant és olfacte per detectar el perill per al seu estatus i recursos per defensar-se i atacar qui gose trastocar-lo.

Que al nostre país fora possible crear una «policia patriòtica» dedicada a perseguir els adversaris del PP indica fins a quin punt és dèbil el control democràtic de les institucions i dels òrgans de l'Estat. Va ser (és?) un atac directe a la democràcia i cal recordar que no era un grup parapolicial, sinó que formava part de l'estructura orgànica del cos i que encara estem esperant alguna conseqüència legal i política per aquesta barbaritat antidemocràtica.

És una mostra del fet que els poderosos van activar les seues peces amagades a l'estructura dels poders públics -el que s'anomena l'Estat profund- i les van enviar a la cacera dels que gosaven desafiar-los.

El darrer cas de la inhabilitació del diputat d'Unides Podem Alberto Rodríguez per una sentència ben dubtosa i que no demana aquesta pena, és molt greu i s'afig a una llarga llista de repressions, judicis polítics, investigacions prospectives i indefinidament obertes, condemnes, inhabilitacions i empresonaments de tuiters, manifestants, cantants, independentistes, sindicalistes o gent d'esquerres i antifeixista.

Al contrari, els poderosos i els seus servidors -des del policia agressor fins al monarca «campechano»- queden perdonats de qualsevol corrupció, atropellament a policies, falsificació de documents o promoció de l'odi, xantatge, extralimitació o agressió. S'imposa la prescripció, l'arxiu, la no imputació, les investigacions superficials i les absolucions que ofenen al sentit comú i a la justícia.

Malgrat tot l'aparell mediàtic a la seua disposició, aquestes actuacions destapen les vergonyes d'un règim molt desgastat. El descrèdit de la justícia és evident, la degradació de la democràcia, escandalosa.

En paral·lel, Unides Podem, tot i que debilitada, aconseguix trencar una clàusula d'exclusió no escrita i entra a formar part del govern de l'Estat. La força majoritària és el PSOE, el partit clau perquè no s'ensorre la podrida estructura sorgida de la transició, que és molt refractari als canvis. Però aquest govern està sostingut per un conjunt heterogeni de partits que comparteixen la convicció que la democràcia està en perill i cal actuar amb decisió, responsabilitat i cura. Alguns d'aquests partits formen part de governs autonòmics amb una composició i tensions semblants a les del govern estatal. Al País Basc i a Catalunya els governs nacionalistes també saben que les dretes estatals suposarien una regressió inacceptable en drets i reconeixement de la plurinacionalitat.

Les dificultats són grans, però s'estan encetant transformacions impensables d'assolir des de l'oposició.

Davant les serioses crisis que se'ns presenten -ecològica, humanitària, econòmica...-, que són concrecions de la insostenibilitat del sistema, s'obre una disjuntiva de futur: una evolució regressiva i autoritària o una alternativa transformadora i democràtica.

En eixe camp s'enfronten els reaccionaris i els resistents. Malgrat que l'àrbitre estiga comprat, caldrà sumar forces i concentrar energies per tombar les estructures corruptes. Caldrà ajuntar-se per defensar la democràcia basada en una llibertat per a totes i no només per a qui se la puga comprar, en la igualtat de drets i no en els privilegis, en la justícia imparcial i no en la partidista i, contra l'acumulació de la riquesa en poques mans, en la garantia d'unes condicions mínimes de vida digna per a totes que acaben amb la pobresa.